Entrevistem el polifacètic Daniel Sesé

Daniel Sesé és il·lustrador i grafista, músic i professor de dibuix artístic i il·lustració a l’Escola Massana de Barcelona. Fa 14 anys que és membre de Túrnez & Sesé, grup especialitzat en musicar poesia catalana, i han editat sis discos. Han estat guanyadors del Sona9, del Disc Català de l’Any de Radio4 amb el treball “Quedarà la paraula”, i també del premi Mediterrània a la Fira d’Espectacles d’Arrel de Manresa. Ara ha fundat Darània, una formació de cançó d’autor amb lletres i músiques pròpies. Al novembre apareixerà el primer disc d’aquesta nova formació: “Les cançons de gener”, treball produït per Joan Isaac i Conrad Setó.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?

Penso que més bé o més malament, tothom quan és petit s’inicia, d’alguna manera, en el món de la música, bé sigui aprenent algun instrument o escoltant o cantant cançons; tots els nens canten cançons, i tots quan som petits tenim un cert do, una inclinació natural. Ens endinsem en aquest món d’una manera deshinibida i despreocupada, com un fet absolutament lúdic i plaent... després arriben els complexos, els prejudicis i les pors. La clau consisteix en continuar. De petit m’apassionava, la meva iaia em va regalar una guitarra i així em vaig iniciar en una pràctica que mai no he abandonat. A partir de l’any 2000 vaig poder dur a terme projectes professionals després d’estar molts anys tocant sense una finalitat concreta. Em dedicava a la música com una necessitat expressiva però ignorava si podria arribar algun dia a assolir uns paràmetres professionals i mostrar-ho en públic.

2. Com es va crear el projecte Darània i com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Després de molts anys musicant poesia vaig sentir la necessitat d’elaborar les meves pròpies lletres. Volia, d’una manera més directa, tractar tota una imagineria i temàtica que m’interessava reflectir. Vaig anar treballant durant un temps en solitari fins que, encoratjat per en Joan Isaac, vaig disposar-me a buscar companys de viatge que treballessin amb mi en aquesta nova aventura. Actualment Darània és una realitat formada per la cantant i flautista Ivet Remacha, la baixista Alba Arisa i el clarinetista i saxofonista Albert Abad. Amb aquests companys hem tingut una entesa i compenetració força ràpida, vam gravar una maqueta que vam presentar a la discogràfica Picap i ara, en poques setmanes, ja apareixerà el nostre primer disc: “Les cançons de gener”. Abans de la gravació, però, vam estar fent un grapat de concerts perquè les cançons agafessin el seu rodatge, i així també vam poder comprovar l’acceptació de la nostra música per part del públic. Fins ara tot ha resultat molt positiu.

3. Quins mitjans, col·laboradors has tingut per gravar i promocionar els teus discs?

En els dos grups on estic treballant hem tingut bons productors: Toni Xuclà, Jordi Batiste, Joan Isaac, Conrad Setó... Hem tingut col·laboracions molt maques amb grans artistes: Maria del Mar Bonet, Rosa Zaragoza, Jordi Bonell, Josep Maria Ribelles, Quico El Cèlio, Albert Fibla... La discogràfica, Picap, s’ha encarregat de la promoció als mitjans i dels videoclips, i els premis han estat un factor d’ajuda important.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

Veig Túrnez & Sesé com un grup amb el qual lluitem molt per dur la poesia musicada als escenaris, entenent que hem fet un proposta de qualitat per a un públic, evidentment, no gaire majoritari. Darània som un grup que comença amb tota la il·lusió, i que espera que les nostres cançons agradin i arribin a una bona part del públic i que a més, puguem desenvolupar la nostra feina amb una certa normalitat: fent concerts periòdicament i gravant les nostres cançons.

5. Com definiries la teva música?

És realment difícil respondre aquesta pregunta, però ho podríem resumir dient que es tracta de cançó d’autor, on s’intenta que la melodia, la interpretació i el text tinguin un bon equilibri, cuidant els detalls i intentant crear un clima d’intensa emoció i comunicació.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?

Tal i com hem anat fent fins ara, en poques setmanes apareixerà el disc, farem la promoció, el videoclip, i anirem presentant el concert a tot arreu on ens vulguin. Ja tenim algunes dates confirmades.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

És també difícil quedar-te tan sols amb un, hi ha hagut molts concerts especials: Els Auditoris de Barcelona, l’antic Espai, l’espectacle “Romanços i estampes del 21” al teatre Kursal de Manresa, i els dos Palaus de la Música, un per homenatjar l’Ovidi Montllor i un altre per fer-ho amb la Teresa Rebull. Un de molt bonic va ser aquest darrer juliol on vam fer un espectacle al Gran Teatre del Liceu i vaig acompanyar a Maria del Mar Bonet juntament amb en Jordi Batiste interpretant una composició meva. I com a espectador, suposo que els primers, perquè són concerts que et marquen d’una manera molt especial, i recordo l’impacte que em va produir la grandesa d’Ovidi Montllor amb en Toti Soler. En citaria molts... La Dharma, Moustaki, Ramon Muntaner, Raimon, Paco Ibáñez, Tete Montoliu, Pata Negra... Posteriorment m’ha impactat molt Lila Downs.

8. Quines són les teves influències musicals?

La cançó d’autor en general destacant la francesa, la catalana, la llatinoamericana... música antiga, barroca, clàssica, jazz, tango, fado, i música tradicional de diferents països. És molt variada i diversa.

9. Quina és la teva última descoberta musical emergent? Estic encantat i molt fascinat amb dues artistes franceses que ja estan molt consolidades: Amélie les Crayons i Zaz.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?

En qualsevol lloc on s’estableixi una connexió bonica amb el públic, per petit que sigui, hi hagin moltes persones o poques... tant és! L’espai no ha d’influir necessàriament perquè la comunió esdevingui màgica!

11. Què aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical? No sé, així d’entrada diria que facin el que els agradi de veritat, que no estiguin pendents de les modes i les tendències, que no caiguin en mimetismes tan abundants en el mercat actual, que intentin, dins del que sigui possible, tenir veu i discurs propi, que s’allunyin de condicionants i convencionalismes; i sobretot, que gaudeixin de cada moment, amb tota la intensitat i que cada cop que pugin a l’escenari ho facin com si aquell dia fos l’última vegada. Si no arriben allà on les seves expectatives voldrien, que no defalleixin mai, perquè si el treball és rigorós, sempre tindran noves oportunitats... no hi ha res que pugui vèncer la sensibilitat artística i la voluntat de ser.

12. Què és el que us apassiona de la música? És un art gairebé complet. Té una capacitat per evocar superior a la majoria de les arts, et pot transportar tot d’una sentint les primeres notes d’una cançó, lluny, ben lluny, té la capacitat de sensibilitzar-te més immensa i a més, com a espai de creació, és fascinant. L’aventura de veure néixer una cançó, fer-la créixer i després, interpretar-la en públic, per mi, és de les coses més meravelloses que es poden fer en aquest món.