1. Marc, com et vas iniciar en el món de la poesia?
Marc: Doncs, la veritat és que va ser a través de la música perquè m'agrada molt i vaig voler fer
cançons pròpies en les quals em vaig adonar que les lletres podrien servir com a poemes. D'aquesta
manera vaig començar a fer versos des dels 13-14 anys, però no va ser fins als 20 anys
aproximadament que m'ho vaig agafar amb més seriositat i il.lusió.
I tu Albert, amb el món de la música?
Albert: Vaig començar tocant el piano. La meva família em va influir musicalment des de ben petit,
els meus pares em van apuntar al conservatori. Tot i que sempre he tingut un tarannà autodidacte.
La meva mare em posava Beethoven al cotxe mentre viatjàvem d'Olot (ciutat natal) cap a Igualada
(on tenia la família).
2. Com es va crear el nou projecte en què treballes amb en Marc Freixas?
Albert: Una amiga en comú me'l va presentar i aviat vaig tenir el seu llibre “Amor i Silenci” a les
mans. I ràpidament se'm van acudir melodies que acompanyaven els versos. Em posava al matí
davant el piano, i de fet, es musicaven sols.
3. Quin mitjans heu tingut per gravar i promocionar-vos?
Marc i Albert: Vam gravar el poema “Seria Just i necessari” als Estudis Aviram de Manresa amb el
músic Albert Palomar, el qual ha esdevingut el primer videoclip filmat per Josep Balcells (fotògraf
també de la portada d'Amor i Silenci) i editat per Anna Carod. També ens hem promocionat a través
d'un facebook conjunt on hi hem anat penjant totes les noticies relacionades amb el projecte.
4. Com us veieu dins el panorama de la música catalana?
Marc i Albert: Ens hi veiem amb una proposta plena de caràcter íntim i emotiu, amb unes quantes
pinzellades de reflexió que donen fruit a unes melodies plenes de sentiment. El nostre objectiu és
poder fer arribar la música i la poesia a tot tipus de públic.
5. Albert, com definiries la teva música vinculada al projecte?
Albert: Quan vaig llegir la poesia del Marc vaig veure que estava plena de musicalitat, que la seva
manera de jugar amb el llenguatge donava pas a moltes lectures, sempre amb un gran càrrega de
reflexió. I això, em va facilitar molt la feina, les cançons es van fer pràcticament soles. Em posava
al piano amb el poema al davant i ja em venien les melodies, (tot i que després hi va haver un
posterior treball fins a deixar-les enllestides). La música, és intimista, càlida, amb uns tons
cromàtics taronjosos però també hi ha blau, fins a verd esmeralda, amb pujades i baixades,
xiuxiueigs i crits a nit descobert emfatitzant la lletra.
6. Com us plantegeu la nova gira o el què queda de l'any?
Marc i Albert: De fet ara mateix no és que estiguem plantejant cap gira, sinó que el què tenim entre
mans és un procés de micromecenatge a Verkami per tal de fer sortir a la llum el nostre cd “Música
d'Amor i Silenci”. En tot cas, us fem saber que el 18 de novembre tenim un “Recital d'Amor i
Silenci” a la Llibreria Calders de Barcelona, i que per vosaltres serà una petita pinzellada del
projecte que tenim entre mans. Això és molt important per nosaltres perquè ens agrada la màgia que
desprèn el directe.
7. Albert, quin ha sigut el teu millor concert com a músic i com a espectador?
Albert: El millor concert com a músic va ser el passat 18 d'octubre quan vaig presentar el meu
projecte pictòric i musical anomenat “La Purga” a Igualada, de fet tots els concerts transmeten coses
importants i ens fan sentir coses i per això considero que el millor concert està per venir. EL millor
com a espectador és “Incompletament Puntí” a la sala Barts de Barcelona.
I tu, Marc?
Marc: Doncs, a mi... com a músic poca cosa, de ben jovenet quan vaig descobrir la música també
m'agrada composar coses pròpies, i d'aquí ve que vaig descobrir que els versos m'eren més adients.
Però com a espectador, vaig anar a veure a l'Estadi Olímpic un gran concert de: The Pretenders, Van
Halen i Bon Jovi... va ser brutal!!! debia tenir uns 19 anys.
8. Quines són les vostres influències musicals?
Marc i Albert: Nirvana, Adrià Puntí, Megadeth, Beethoven, Mozart, Guns'n'Roses, Pearl Jam,
Queen, Jamie Cullum, Rufus Wainwright, Cesk Freixas, i tota la fornada de cantautors catalans, i
també un cantautor emergent com Luis Ramiro i el gran mestre Silvio Rodríguez.
9. Quina és la vostra última descoberta musical emergent?
Marc i Albert: la veritat és que hi ha moltes coses bones, i en general una mica totes ens poden
acabar influenciant, però sempre hi ha alguna cosa que ens fa la impressió que desperta com per
exemple, una banda que tenim a Igualada que es diuen Psycodrome d'estil grunge. També ens
agrada Fàèrica, d'estil rock melòdic amb tints progressius sinfònics.
10. Un lloc on us agradaria tocar?
Marc i Albert: Mentre hi hagi un bon so i caliu, el nostre espectacle té les condicions necessàries per
ser reproduït.
11. Què aconselleríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Marc i Albert: que ho facin amb el cor i que segueixin els seus somnis malgrat que les condicions a
vegades siguin adverses. La vida sense art no seria vida.
12. Què és el què us apassiona de la música?
Marc i Albert: Us respondríem el mateix que hem dit al final de la pregunta anterior: que la vida
sense art no seria vida, per tant, la vida sense poesia i música no seria vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario