martes, 4 de noviembre de 2014

Entrevistem a un gran: Marcel Casellas


1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Al tren, anant d’excursió. Quan als trens es cantava i tocava la guitarra.

2. En quins projectes participes i des de quan? Quins els has creat tu?
Actualment, bàsicament a la Cobla Catalana dels Sons Essencials. Des de sempre he tingut moltes dèries en arrencar projectes d’àmbits ben diferenciats (jazz, pop, cançó d’autor, ball tradicional, cambra…). L’ús de la improvisació i de trets rítmics, tímbrics i formals de la Terreta seria el principal denominador comú. Entre els més personals podria citar-ne alguns: Transardània (iniciat cap al 90), Casellas Sextet Folk (cap a finals dels 90), La Principal de la Nit (cap al 2000), la Cobla Catalana dels Sons Essencial (cap al 2011).  Quan a projectes ideats col•lectivament citaria L’Orquestrina Galana (cap al 1980) i Mesclat (cap al 2004). La majoria dels projectes citats són vigents en l’actualitat, encara que, alguns, amb certes inflexions.

3. Quins instruments toques i quin es el teu preferit?
He estudiat d’una manera més o menys escolàstica el contrabaix i la tuba. Sovint toco també instruments de “cuina catalana” (pandero quadrat, pandereta, ximbomba, etc) i baix elèctric.

4. Com veus la música que fas dintre del panorama de la música catalana? 
Són propostes que sovint volen incidir en com es mouen els cossos dels catalans i catalanes a la festa (diguem-ne…, una certa voluntat de recuperar o trobar el compàs escaient a la Terreta i al segle que vivim). Els resultats, en aquest aspecte, són anodins, però. Tenim, això sí, un públic que ens segueix i està al corrent de les propostes. Tot plegat d’una rellevància discreta al sí del panorama que esmentes. 

5. Com definiries la música que fas?
Faig la música que sento, com a català del segle XXI i que mira al Mediterrani i s’estima els colors de la Terreta.  Tinc la sort, fins ara, de comptar amb la complicitat d’amics músics de molt nivell i gran sensibilitat musical i social  per poder endegaraquests projectes.  

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any? 
Ara toca, primordial girar “Terra d’Espores”, el darrer treball discogràfic de la Cobla Catalana dels Sons Essencials.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Com a músic, i tanmateix, com a espectador els concerts que se’t claven més intensament a la pell són els més petits i recollits i els més grans i efusius. Recordo, fa uns quants anys, estar sopant a París en un petit restaurant i quedar embaladit amb un vell violinista de jazz i descobrir a l’hora de sortir que era en Grapelli. Tocant amb Mesclat al Palau d’Esports, ple de gom a gom i amb la gent entregada a la música  i al missatge seria el pol oposat. Un altre mena d’impacte sensorial.

8. Quines són les teves influencies musicals? 
Gairebé tota la música que m’arriba a les orelles —jazz, música lleugera, clàssica, cançó— m’influeix. He escoltat, però, amb un carinyo especial molts avis  i iaies cantant (col•leccions de fonoteca, etc) que sens dubte m’han marcat.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Inxa impro quartet, per citar un grup que m’atrau especialment.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Al meu enterrament

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Paciència i sinceritat.

12. Què és el que us  apassiona de la música?
el directe, cada nota que passa i deixa el lloc a un altre en fraccions de segon, desapareixen per sempre més. Les emocions que es desprenen (quan hi ha emocions, és clar) d’aquest encadenament són exquisides.




No hay comentarios:

Publicar un comentario