"Orlando" el nou disc de Namina

Després d'anys d'actuar en solitari pels escenaris amb les seves cançons, Namina presenta el seu primer treball amb banda al nou cd "Orlando", títol que també d'una de les cançons del disc, inspirada pel personatge de la novel.la homònima de Virgina Woolf.

Gravat a Aviram Estudi, amb l'Albert Palomar i editat pel segell Microscopi conjuntament amb Senitart. aquest disc ha comptat amb la col.laboració de: Pepo Domènech (AfroBlue, Shekere-6, Mezz Jazz Quintet) al contrabaix i baix; Xevi Matamala (Gorg Trio i Plouen) a la bateria, Agnès Prats (1857) a cello. Així com la guitarra elèctrica d'Àlex Miró (Guilles Maleïdes, Stella i els Àtoms) al tema Snake Skin Shedding, les guitarres elèctriques d'Albert Palomar (Plouen) a Dirt i Orlando i la veu de Roger Usart (La Fellatio de Cupido, Men in Black) a Dirt.

De Namina sovint s'anomena el seu eclecticisme, ja sigui per les referències estilístiques com pel fet d'utilitzar diferents llengües en les seves composicions. Així, trobem temes com Quantas cores o Tereza, l'últim dedicat a un altre personatge de novel.la en aquest cas de Jorge Amado. De pare català i mare brasilera, passa del portuguès a l'anglès, passant pel català, amb la total naturalitat.

A Orlando es fa palès que aquest eclecticisme es tradueix en un estil i veu propis, que la pròpia autora ha barrejat (una mica com un acudit i una mica a mode d'ajuda per ubicar-la) com a: rock, blues, música mediterrània, música d'autor,... On, fins i tot, hi té cabuda la poesia en temes com Llavors i Com plou.

Un disc 100% recomanable, pura investigació d'estils i creativitat. L'artista treballa diferents arrels, ritmes i idiomes, cosa que fa de la seva música, d'un segell molt propi i universal. Música que demana d'estar sentat per disfrutar de totes la seva paleta de colors i gustos.