Entrevistem als terrassencs de La Carrau

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Be, La Carrau és un grup, colla de gent que a més fa molts anys que toquem i per la qual han passat moltes, moltes persones... us podeu imaginar que els inicis son múltiples i variats!

Per posar alguns cassos: la Càrol Duran, per exemple, va estudiar de petita al Conservatori de Terrassa, va fer solfeig i violí fins a 3r curs, se’n va cansar i va plegar! Després quan va conèixer una colla de gent que estava muntant un grup (La Carrau...) s’hi va afegir amb el violí i a partir d’aquí es va reenganxar a la música, als estudis, primer a l’Aula de Música Tradicional i finalment l’ESMUC!

La Núria Lozano va tocar amb grups de Rock, tocava la guitarra elèctrica! Després va apuntar-se a estudiar Magisteri Musical a la UAB i allà va conèixer gent de la Sèpia de Sabadell, entre ells el Carles Belda, cosa que la va animar a apuntar-se a estudiar acordió diatònic... un cop ja a La Carrau i amb bones expectatives per continuar fent projectes i tocant també va passar un temps per l’Aula de Música Tradicional i finalment es va acabar professionalitzant i acabant també l’ESMUC.

2. Com es crear el projecte LA CARRAU i com ha evolucionat? Paral·lelament amb la Carrau quins plans de futur teniu?

La Carrau, ara parlo de fa 17-18 anys!! No es pot dir que fos un projecte com a tal... no es va crear amb consciència ben be de fer res... de fet en principi dos o tres amics vem proposar de muntar una escola de música tradicional a Terrassa (en aquell moment hi havia ben poca oferta educativa d’instruments tradicionals) que va fracassar estrepitosament doncs només 2 nens s’havien pre-inscrit... 2 nens i 3 adults, una dels adults era la Núria Lozano.

Comentant el tema amb la Núria i els altres adults, evidentment l’escola no va arribar a fer ni una classe, vem decidir que el millor que podíem fer era quedar per a tocar junts i posar en comú problemes, també temes que ens fessin gràcia... i d’aquí va sortir el que seria l’embrió de la futura Carrau.

Mica en mica la colla de gent que es trobava per tocar es va anar fixant i en aquest moment vem donar-li ja forma de grup i vem fer córrer la veu que un nou grup folk existia, va venir un primer bolo, un segon, una proposta de gravar una maqueta... i tot va anar rutllant pràcticament sol... si, sincerament, va ser com molt fàcil!

-Plans de futur. Ara mateix La Carrau podríem dir que estem en una situació que anomenaríem de “agafem-nos-ho amb calma”. Les circumstàncies dels músics, fills, canvi de llocs de residència i altres fan que no tinguem la flexibilitat per assajar que teníem temps enrere i podríem dir que “anem fent”! Hi ha una possible fita futura i es la data en que el grup farà 20 ANYS!!! Estem començant a especular possibilitats al voltant d’aquesta efemèride però encara no hi ha res segur...

3. Quins mitjans has tingut per gravar i promocionar els discs de la Carrau?

Amb La Carrau, com he explicat abans, els primers anys vem tenir molta, moltissima sort. Era la sensació aquella de ser al lloc adequat en el moment adequat...

La primera maqueta ens la va oferir de gravar (i costejar) la gent del C.A.T. en una sèrie de gravacions que feien a grups novells, era com una campanya que tenien d’ajudar els grups a tenir material gravat i poder fer difusió.

Amb aquesta maqueta vem poder fer un gran pas endavant i ens va fitxar una discogràfica, amb la filosofia d’aleshores, on les discogràfiques invertien en els grups contant que vendrien discs com a producte... i amb aquesta mateixa discogràfica vem fer els tres discs següents de La Carrau, UNA DOTZENA, QIN BON BORI i DINS LA TAIFA.

Evidentment fer un disc sempre es un gran esforç personal i una inversió de temps i diners, però empès per una empresa sempre tot es més senzill i més encara si es una època en que fas moltíssims  bolos...

Amb el darrer disc, gairebé no promocionat CAP,COR, FEL (i que és una pena perquè és un gran disc) ja hem tocat més de peus a terra i patit la “crua realitat” actual. Va sortir l’any de la patecada i la crisi (el 2010) i ja sense discogràfica al darrere...

4. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?

En l’actualitat temem que no hi som massa. Sense disc recent ni projecte a prop ni recolzament discogràfic per pega hem fet algunes passes enrere respecte el que havíem estat en temporades anteriors... també perquè han aparegut nous grups absolutament genials i canyeros que han agafat el relleu a les places i al públic.

El que ens fa sentir orgullosos es la sensació de pertànyer a l’imaginari popular en certa manera. Molta gent creu que hem plegat però si els parles de La Carrau la recorden i amb carinyo i això és molt bonic! També hi ha alguns dels grups que ara estan funcionant que confessen haver estat seguidors nostres quan començaven i això també és bonic!

5. Com definiríeu la vostra música?

Multicolor.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?

Amb calma, com ja hem comentat. Ep! Si algú truca hi anem, eh?? 

7. Quin ha sigut el vostre millor concert?

Amb tots els anys que rodem hem tingut la sort de fer molts “millors” concerts!! Tenint en compte també aquella dita, que és certa, que no hi ha cap concert que sigui menys important que un altre, que mentre hi hagi un sol espectador es mereix el mateix respecte i atenció que si n’hi ha mil, potser podríem destacar, entre molts:

-Mercat de Música Viva de Vic, any 2002: Concert a la Plaça Major.

-Diada de l’11 de setembre, any 2004: Concert final de “mani” a l’Arc de Triomf.

-Gener de 2012, Glasgow Concert Royal Hall: concert amb Emir Kusturika dins del festival Celtic Connections.

-Juliol de 2012, Festa Major de Terrassa: concert amb Colles de cultura tradicional a la Plaça Vella.

8. Quines són les vostres influencies musicals?

Absolutament dispars, som molta gent.

Com a grup en comú ens han influenciat grups de folk o música world com ara: La Bottine Souriante (Quebec), Hendingarna (Suècia), Bjorg (Islàndia)... però en podríem dir milers més...

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

La Carrau!?

10. Un lloc on us agradaria tocar?

Al Palau de la Música Catalana... com a grup no hi hem tocat mai en tots els anys que fa que hi anem!

11. Que aconsellaries a un grup emergent?

Que no digui mai que no a res (dins d’uns límits, clar), a la música per avançar has d’estar sempre a punt!

12. Què és el que us apassiona de la música?

La música... com a grup potser el moment d’estar en directe dalt de l’escenari, la catarsi que es crea, l’adrenalina que puja...