Entrevistem a Gemma Sainz

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Des de que vaig néixer, la música ha estat sempre present a casa meva, els meus pares m’han educat les 24h del dia amb ella, ma mare cantant des de que s’aixecava fins que s’anava a dormir,  mon pare cantant i tocant cançons i musicant poemes, i ma germana ballant qualsevol cosa que sonés. Quan vaig fer els 9 anys em van entrar ganes de aprendre’n i  vaig començar a fer solfeig i guitarra a una escola de música, més tard vaig començar a fer classes de cant i piano. La meva motivació d’aleshores no recordo gaire quina era, suposo que passar-m’ho bé i aprendre, actualment la meva motivació és alliberar les meves angoixes i sentiments, utilitzo la música com el recurs d’alliberament més profund que tinc, poder cridar tot el que em passa pel cap i ordenar una mica el meu kaos mental.

2. En quins projectes musicals has participat i quins n’has sigut emprenedor? Com ha estat la teva evolució com a músic i el projecte “Gemma Sainz”?

L’any 2009 amb uns amics vam emprendre el projecte de fer un grup de música, recordo aquella època com un moment molt divertit tot i que ens ho preníem més com un joc, érem tots molt diferents i això feia que no poguéssim fer un estil de música en concret.  Tot i així, cal dir que aquest va ser el primer grup del estupendo Joan Palà , percussionista de 9son (i mil coses més que ja he perdut el compte), i sempre serà un orgull poder dir-ho!!

A finals del 2011 vaig començar a penjar versions de Marea i Extremoduro al youtube, feia temps que em deien que ho havia de fer però com diu el meu pare, sóc força “indòmita” com el meu avi i contra més m’ho deien més ho aplaçava. Finalment ho vaig fer i se’m va obrir un bonic camí, a partir de penjar versions em van proposar varis projectes, musicar curts, col·laboracions en discos, programes televisius.. he acceptat poques coses realment, ja que crec tan en la música que defenso plenament la veridicitat d’aquesta, si no sento el que canto, no canto, i la meva integritat va abans que qualsevol cosa.

Tot i així he participat en aquells projectes que m’han motivat, el 2013 vaig fer una col·laboració pel disc del grup de rock “Trasteando” en la cançó de “El dolor de la guerra”. A finals d’aquest mateix any vaig emprendre junt amb un gran amic cantant de “La piped crew” un tema que parla sobre la vida als nostres barris obrers. I vaig participar en el concert de cantautors en una cafeta a la CSO la Gordissima.

Al 2014 vaig participar en la presentació del col·lectiu feminista “Acció Clitoriana”, a la festa major reivindicativa de les Corts i a la de Sant Andreu del Palomar.

He de reconèixer i confessar, que no sóc gaire emprenedora a l’hora de fer concerts, i els meus amics són els que sempre m’estan buscant i proposant coses, en especial el meu gran amic Enric Sellarès, una abraçada que t’envio per fer-me espavilar!

A finals del 2014 vaig tocar en els micros oberts de “ l’Alfa Bar” de Gràcia i vaig conèixer el  gran artista del grup “Criminal insane lovers” amb el que tenim projectes de col·laboracions entre mans.

Creuant fronteres i bassals, actualment estic fent una col·laboració amb Daniel Alejandro Pérez Linares, el cantant de “Orgasmo” grup Colombià.

I per últim dues cosetes, que em fan especial il·lusió, primer de tot  he emprés junt amb 4 amics el projecte de la creació d’un grup de música ple de crítica social i acció, molt molt i molt canyero!!! I per últim la meva maqueta que espero que surti ben aviat.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promocionar el teu disc? Com es dirà i quan sortirà?

Per a gravar la meva maqueta no ho he fet en cap estudi professional, ni fet per cap discogràfica, a casa vaig començar a gravar guitarra i veu amb un petit estudi de gravació, i més tard el meu tiet Francesc Rodríguez Molinet va voler fer-me un regal  molt especial i va afegir instruments a les meves cançons, és un crack i en sap molt, així que no vaig dubtar ni un segon de fer-lo partícip al meu projecte, primer de tot perquè confio plenament en el seu criteri musical, ja que porta molts anys dedicant-se al món de la música, i perquè sé que percep les meves cançons d’una manera única i semblant a la finalitat amb la que les he escrit, per tant és molt millor comunicar el que vull  quan qui fa la producció del disc l’entén de la manera que jo les sento.

Pel que fa a la promoció, no se’m dona gaire bé fer-la i la veritat es que em fa molta vergonya promocionar-me, de fet sempre havia estat en contra de fer-me una pàgina pròpia però al final vaig acabar fent-me-la i allà procuro informar dels concerts que vaig fent i les cançons que vaig penjant. Tota la promoció que he fet des de que vaig començar a fer públiques les meves cançons ha estat totalment per la gent que m’escolta, del boca a boca, o de les “recomanacions” de youtube, i ho agraeixo moltíssim!!! Perquè internet et fa creuar fronteres d’una manera brutal.

Encara no vull desvelar el nom de la maqueta, vull mantenir-ho en suspens fins que arribi, no sé ven bé quan sortirà, trigo molt a donar a llum les cançons, a acabar-les de polir... així que espero en un mes tenir-la enllestida, però bé, ja es veurà!!

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

Aquesta pregunta és molt complicada!! No em veig gaire en el panorama de la música catalana, de fet no em veig gaire en cap  panorama musical. Hi ha tanta gent bona al món, tantíssima que no es coneix i que probablement mai arribarem a conèixer... Les meves cançons les faig egocèntricament per mi (jaja) ho utilitzo totalment com a contenidor de pensaments, sentiments i idees, i el que em fa sentir bé és fer-les, compartir-les, i pensar que el que faig arriba a les persones i se les fa seves, és un sentiment inexplicable! Si pogués triar m’agradaria formar part del panorama de la música humana.

5. Com definiries la teva música?

Música per a dies grisos, deprimits, de pluja... apologies al suïcidi pràcticament!!!! No ho sé, la veritat és que em costa definir-ho, són reculls de sensacions, sentiments i angoixes, des del meu punt de vista, es tot força melancòlic i trist, el que m’ha cridat l’atenció és que molta gent m’ha escrit parlant d’elles com d’esperança, com a acompanyament durant un dol, i m’ha cridat molt l’atenció que lletres tan tristes arribin a servir d’acompanyament esperançador algú que està passant un mal moment.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?

El que m’espero és poder acabar ja la maqueta, penjar-la per què la gent se la pugui descarregar gratuïtament (donant la opció de pagar-la si és vol...clar).

De moment el proper 23 de Gener tocaré en la presentació del disc del grup “Criminal Insane Lovers” al bar de gràcia “La Maceta”. I l’1 de Febrer marxo a veure món a Madrid concretament a Alcalá de Henares a un restaurant de Rock anomenat “Starway”, em fa molta il·lusió ja que és un bon “garito” de rock nacional molt canyero i una molt bona experiència tan musical com personal.

I un cop tingui la maqueta, el 13 de Març la presentaré a l’Ateneu L’harmonia a Sant Andreu del Palomar. Aviam que més em depara aquest 2015!

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Com a músic guardo un bon record de tots, sóc bastant desastre i els meus concerts sempre s’acaben transformant en monòlegs de tot el kaos que faig cada cop que toco, tots han tingut el seu que, vegades que ho he fet millot, altres que ha sigut força desastre... però com en el públic sempre em trobo amb gent que m’estimo fa que no sigui tan desastrós...

Com a espectador acostumo a passar-m’ho molt bé a tots els concerts on vaig, si he de destacar algun destacaria el concert d’Extremoduro del 2014 al Palau Sant Jordi, o qualsevol concert de Boikot, Skalariak, Reincidentes... al “Viña Rock”

8. Quines són les teves influencies musicals?

Com a músic contra més coses escoltis més ric seràs a l’hora de composar, però no acostumo a escoltar de tot, tot sigui dit!! Sóc molt fan d’Extremoduro, crec que en algunes cançons es nota, pel canvi d’estructures, o la manera en explicar les coses...  m’agrada molt Kortatu, el Drogas, Boikot, Cicatriz, La polla records... Crec que tota la música influeix en un mateix, potser més a nivell ideològic o de pensament però com després evoques aquests pensaments en les cançons pròpies, podríem dir que aquestes també es veuen influenciades indirectament.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

He descobert fa relativament poc el cantautor madrileny “Todo o nada” , m’ha agradat moltíssim tan pel que fa a la guitarra com per les lletres de les cançons.

També he conegut fa poc a “Accidente” un grup de punk rock Madrileny també , amb vocalista femenina.  I “Autonomads” grup de Manchester de dub-punk-rock amb vocalista també femenina.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?

M’agradaria molt tocar a festivals de rock, però el que faig com a cantautora està força allunyat del món dels festivals, així que ho deixo pel grup de música que he explicat abans (i que encara no tenim nom). Com a cantautora, el que em faria il·lusió és perdre la vergonya i atrevir-me més a tocar als carrers, als “no llocs” , llocs on circula la gent sense quedar-se.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que facin sempre projectes que sentin, que gaudeixin molt i molt amb ells, i que comuniquin allò que volen de la manera que volen i quan volen!!!!!! I si poden queixar-se d’alguna cosa que es queixin, sempre va be queixar-se!!!!!!!!

12. Què és el que t’apassiona de la música?

Llibertat, expressió, fluïdesa, control-descontrol, ordre-desordre, alegria-pena, sinònims i antònims. La música em fa viure, morir, tornar a néixer i tornar a perdre la vida constantment.