1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Segurament com tot, per casualitat. Cadascú, des del seu racó on habitava, va començar a tocar algun instrument, fent grups de música amb els amics/gues i anar fent. Fins que ens vam trobar a Barcelona, ens vam anar ajuntant, i vam continuar fent el que fèiem, tocar per gust i “anar fent”. La motivació era tocar, tocar i tocar més, tot i que també passar una bona estona, aprendre més música i deixar d’esperar a la cua de l’INEM.
2. Com es crear el projecte “El Pez Psiquiatra” Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El Pezpsiquiatra neix en un bar de Gràcia l'any 2011. En Nico (guitarra/veu) va aconseguir un concert abans de tenir grup. Així demana col•laboració a en Mikel (Flauta trav./Ukelele/Veu), a en Beñat (guitar./veu) i a l’Oscar (antic membre fundador i caixó). El concert surt bé, n’aconsegueixen un altre, així que continuen. Mentrestant, el col•lectiu Gilles de Rai inicia els seus Cabarets Literaris i, per tal de col•laborar-hi, es troben amb l’Agnès (baix), qui també s’ajunta a El PezPsiquiatra. Més endavant, l’Oscar marxarà de viatge i caldrà buscar nou caixó. Així coneixen a en Pablo (caixó flamenc) en una festa gitana a la “chicha”, s’enamoren del seu compàs I també entra a formar part de la banda. Finalment, fitxen en Luis Miguel (bateria), antic company de feina d’en Mikel, qui després d’ajudar-los a un concert es converteix en material indispensable per al grup. Així és la historia d’ un italià, dos bascos, una catalana, un colombià i un veneçolà que s’ajunten i toquen plegats.
3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionau-se? Teniu disc o el gravareu disc, com es planteja i quan sortirà?
Sempre funcionàvem del boca-orella. Desprès vam decidir entrar a formar part del món virtual (Fb, twitter, bandcamp, soundcloud...) i nosaltres mateixos ens promocionàvem, únicament a través les xarxes socials o bé enganxant els nostres propis cartells promocionals de concerts. Més endavant vam concursar al Sona9 i vam tenir l’oportunitat que la revista Enderrock parlés de nosaltres, així com tota la promoció que envoltava el concurs. També hem comptat amb l’ajuda de ràdios locals que han volgut entrevistar-nos o posar la nostra música, fet que s’agreix molt.
Per ara comptem amb el nostre primer i únic EP, “Por Ejemplo”, es pot escoltar i descarregar on-line via soundcloud. És una gravació dels nostres primers 6 temes, gravats a PSJ186 de la mà del mateix Nico, amb molt de poc material (el que en Rubén Jones ens deixà) i amb molta il•lusió. Ara ens trobem preparant el que serà el nostre primer llarga durada, molta feina i moltes ganes. Es gravarà aquest any així que l’esperem cap a finals del 2015.
4. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Ja ens agradaria sentir-nos simplement “dintre” de la música que es fa a Catalunya.
5. Com definiríeu la teva música?
El Pezpsiquiatra és un entramat d'estils que barreja jocs de veus i arranjaments melòdics amb una base melòdica contundent, tot i que parteix de la cançó d'autor.
Caliu-folk amb harmonies vocals combinades amb contundents i calorosos ritmes procedents d'arreu del món
6. Com us plantegeu la nova gira?
No ens la plantegem. Mirem de fer el que hem fet fins ara, mirar d’aconseguir més i millors concerts, sense deixar enrere el nostre origen (bars de Barcelona i Donostia) però amb la il•lusió d’arribar a més racons i escenaris per gaudir amb tot tipus de públic, sense limitar-nos a Catalunya, tenim intenció de continuar tocant als carrers del país basc, a sales de Madrid, al Ferrara Busker’s Festival, a Itàlia o allà on se’ns deixi o se’ns acudeixi, o també, se’ns truqui.
7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Encara que es difícil posar-se d’acord i escollir un sol concert, va haver-hi un al bar musical Gipsy Lou que va esclatar d’una manera brutal. Va ser just després que el videoclip de Toqueu-vos sortís a la revista Enderrock com a “recomanat” de la Setmana, no sabem si va ser per aquest fet, però hi havia tanta gent que no entraven al local. Ens vam trobar que la gent cantava les cançons, es sabien les lletres, a vegades més que alguns dels propis cantants! Va ser molt especial.
Com a espectadors cadascú te el seu millor concert a la memòria, molts coincidim que el projecte de Clara Peya i el seu voltant està donant moltes coses maques a la música. Un plaer veure’ls en directe a aquests “musicazos”.
8. Quines són les vostres influencies musicals?
Una barreja molt eclèctica que dóna un resultat cada vegada més compacte. Ens agrada i odiem a parts iguals la nova cançó catalana i el que molts anomenen el costumisme musical. Manel, Antònia Font, Quart Primera... També la escena indie amb grups com Standstill, The New Raemon, Love of Lesbian i el Jero Romero. Tot i que hi ha una banda del grup que es més flamenca, que estimen molt la part rítmica. Han escoltat tant als clàssics com la fusió mes contemporània de Ojos de Brujo, Calima o Las Migas. També tenim una part que tira més cap al rock progressiu i cap al metal. Una gran barreja en definitiva.
9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Doncs grups com Pantaleó, Nuri Total, Clara Peya, El Cateto Opuesto, Mèdisson, La Golden Beat, Maria Cambray, Black swang,...
10. Un lloc on us agradaria tocar?
Al cim de les Dolomites.
11. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que cuidin tant la música que fan i aprenen com l’energia que manté el grup viu.
12. Què és el que us apassiona de la música?
És adictiva, sana, empàtica, generosa, lliure, divertida i gens nociva, també és gratuït practicar-la i “és el millor que un pot fer vestit”.
Segurament com tot, per casualitat. Cadascú, des del seu racó on habitava, va començar a tocar algun instrument, fent grups de música amb els amics/gues i anar fent. Fins que ens vam trobar a Barcelona, ens vam anar ajuntant, i vam continuar fent el que fèiem, tocar per gust i “anar fent”. La motivació era tocar, tocar i tocar més, tot i que també passar una bona estona, aprendre més música i deixar d’esperar a la cua de l’INEM.
2. Com es crear el projecte “El Pez Psiquiatra” Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El Pezpsiquiatra neix en un bar de Gràcia l'any 2011. En Nico (guitarra/veu) va aconseguir un concert abans de tenir grup. Així demana col•laboració a en Mikel (Flauta trav./Ukelele/Veu), a en Beñat (guitar./veu) i a l’Oscar (antic membre fundador i caixó). El concert surt bé, n’aconsegueixen un altre, així que continuen. Mentrestant, el col•lectiu Gilles de Rai inicia els seus Cabarets Literaris i, per tal de col•laborar-hi, es troben amb l’Agnès (baix), qui també s’ajunta a El PezPsiquiatra. Més endavant, l’Oscar marxarà de viatge i caldrà buscar nou caixó. Així coneixen a en Pablo (caixó flamenc) en una festa gitana a la “chicha”, s’enamoren del seu compàs I també entra a formar part de la banda. Finalment, fitxen en Luis Miguel (bateria), antic company de feina d’en Mikel, qui després d’ajudar-los a un concert es converteix en material indispensable per al grup. Així és la historia d’ un italià, dos bascos, una catalana, un colombià i un veneçolà que s’ajunten i toquen plegats.
3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionau-se? Teniu disc o el gravareu disc, com es planteja i quan sortirà?
Sempre funcionàvem del boca-orella. Desprès vam decidir entrar a formar part del món virtual (Fb, twitter, bandcamp, soundcloud...) i nosaltres mateixos ens promocionàvem, únicament a través les xarxes socials o bé enganxant els nostres propis cartells promocionals de concerts. Més endavant vam concursar al Sona9 i vam tenir l’oportunitat que la revista Enderrock parlés de nosaltres, així com tota la promoció que envoltava el concurs. També hem comptat amb l’ajuda de ràdios locals que han volgut entrevistar-nos o posar la nostra música, fet que s’agreix molt.
Per ara comptem amb el nostre primer i únic EP, “Por Ejemplo”, es pot escoltar i descarregar on-line via soundcloud. És una gravació dels nostres primers 6 temes, gravats a PSJ186 de la mà del mateix Nico, amb molt de poc material (el que en Rubén Jones ens deixà) i amb molta il•lusió. Ara ens trobem preparant el que serà el nostre primer llarga durada, molta feina i moltes ganes. Es gravarà aquest any així que l’esperem cap a finals del 2015.
4. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Ja ens agradaria sentir-nos simplement “dintre” de la música que es fa a Catalunya.
5. Com definiríeu la teva música?
El Pezpsiquiatra és un entramat d'estils que barreja jocs de veus i arranjaments melòdics amb una base melòdica contundent, tot i que parteix de la cançó d'autor.
Caliu-folk amb harmonies vocals combinades amb contundents i calorosos ritmes procedents d'arreu del món
6. Com us plantegeu la nova gira?
No ens la plantegem. Mirem de fer el que hem fet fins ara, mirar d’aconseguir més i millors concerts, sense deixar enrere el nostre origen (bars de Barcelona i Donostia) però amb la il•lusió d’arribar a més racons i escenaris per gaudir amb tot tipus de públic, sense limitar-nos a Catalunya, tenim intenció de continuar tocant als carrers del país basc, a sales de Madrid, al Ferrara Busker’s Festival, a Itàlia o allà on se’ns deixi o se’ns acudeixi, o també, se’ns truqui.
7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Encara que es difícil posar-se d’acord i escollir un sol concert, va haver-hi un al bar musical Gipsy Lou que va esclatar d’una manera brutal. Va ser just després que el videoclip de Toqueu-vos sortís a la revista Enderrock com a “recomanat” de la Setmana, no sabem si va ser per aquest fet, però hi havia tanta gent que no entraven al local. Ens vam trobar que la gent cantava les cançons, es sabien les lletres, a vegades més que alguns dels propis cantants! Va ser molt especial.
Com a espectadors cadascú te el seu millor concert a la memòria, molts coincidim que el projecte de Clara Peya i el seu voltant està donant moltes coses maques a la música. Un plaer veure’ls en directe a aquests “musicazos”.
8. Quines són les vostres influencies musicals?
Una barreja molt eclèctica que dóna un resultat cada vegada més compacte. Ens agrada i odiem a parts iguals la nova cançó catalana i el que molts anomenen el costumisme musical. Manel, Antònia Font, Quart Primera... També la escena indie amb grups com Standstill, The New Raemon, Love of Lesbian i el Jero Romero. Tot i que hi ha una banda del grup que es més flamenca, que estimen molt la part rítmica. Han escoltat tant als clàssics com la fusió mes contemporània de Ojos de Brujo, Calima o Las Migas. També tenim una part que tira més cap al rock progressiu i cap al metal. Una gran barreja en definitiva.
9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Doncs grups com Pantaleó, Nuri Total, Clara Peya, El Cateto Opuesto, Mèdisson, La Golden Beat, Maria Cambray, Black swang,...
10. Un lloc on us agradaria tocar?
Al cim de les Dolomites.
11. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que cuidin tant la música que fan i aprenen com l’energia que manté el grup viu.
12. Què és el que us apassiona de la música?
És adictiva, sana, empàtica, generosa, lliure, divertida i gens nociva, també és gratuït practicar-la i “és el millor que un pot fer vestit”.
Troba’ns a:
Soundcloud:https://soundcloud.com/pezpsiquiatra
Twitter:
https://twitter.com/ElPezPsiquiatra
Bandcamp:
http://elpezpsiquiatra.bandcamp.com
Reverbnation:
www.reverbnation.com/elpezpsiquiatra
Instagram:
http://instagram.com/elpezpsiquiatra
No hay comentarios:
Publicar un comentario