BarraLliure! neix l’estiu del 2006 de les mans de joves músics de Navàs i Puig-Reig. Han estat molts els canvis des del seu inici tan en els membres que el formaven, com en la filosofia de grup i com també en l’estil musical, però precisament el fet de d’haver viscut aquesta experiència, amb el temps, el grup ha sabut trobar el seu rumb construint un estil que ens caracteritzés a més a més d’arrodonir la imatge tan en les seves composicions com en la posada en escena.
Viuen en una època fosca i així ho absorbeix el grup que té ganes de transmetre històries que ens puguin fer reflexionar i que puguin arribar a la gent. Per explicar vivències tristes i contundents necessitem música trista i contundent i d’aquesta manera trobem sentit a l’estil que fem, que ens agrada i ens hi sentim còmodes sense caure amb frases i símbols tòpics i massa utilitzats. Trobem necessari no donar una imatge tan sols de grisor i de pessimisme en els nostres temes, creiem que un punt de llum o d’ironia és imprescindible perquè no caiguem en una línia monòtona i carregosa.
BarraLliure! té una temàtica política clara però tractada a la nostre forma de veure i entendre l’escenari actual, moltes vegades tractant-lo indirectament o en forma de metàfora ja que ens recolzem més en les possibles conseqüències que en els fets en sí. Per sobre de tot el grup deixa clar que com a poble tenim un objectiu comú i aquest ha de ser real, creïble i madur.
El grup està format per:
Eh, tios, aquest és el baixista del grup; acompanya les notes greus del seu instrumentamb la seva veu d'ultratomba. Ha passat per diferents fases estilístiques anant de l'emo a… del què sigui que va ara . Actualment està molt capficat amb l'esport i en superar-se a ell mateix. Tot i així, el pas dels anys no ha canviat la seva ment perversa ni la seva impulsivitat. Està convençut que algun dia triomfarà als escenaris com a cantant de Metal amb la seva tècnica de veus guturals.
INSEPARABLE DE: el tabac
La veu sensible del grup i fa unes lletres més llargues que el Quixot. Normalment a la cinquena vegada que les escoltes s'hi poden trobar missatges amagats (fins i tot els altres components del grup tenen problemes per comprendre-les, no us hi capfiqueu…). Viu a Mordor i no pot evitar parlar-ne a les cançons; ha promès que algun dia en compondrà una d'alegre. Als concerts li agrada jugar-se la vida saltant de bidó en bidó i fent mortals que capten l'atenció de tots els fans.
INSEPARABLE DE: la jaqueta negra
És el guitarrista modern del grup que no quedadespentinat ni sacsejant el cap quan les cançons demanen que tregui el Heavy que porta a dins (té el moviment de cap infal·lible). Tot i que no és gaire xerraire, es deixa sentir quan acompanya les cançons fent les segones veus. A vegades desapareix quan es capfica en el seu món d'audiovisuals i pàgines web que, com podeu veure, també té la seva part positiva! (ja podeu gaudir d'aquesta web de Barralliure!)
INSEPARABLE DE: el seu Mac
Ningú té una guitarra apedaçada com la seva; quan sigui famós patentarà la guitarra amb cinta aïllant. Aquest politòleg polifacètic està molt sol·licitat i més d'una vegada ha hagut de fer ral·lis per poder tocaramb dos grups en una mateixa nit. És el recomanador de música i descobridor de grups nous per inspirar-nos. No us deixeu enganyar per aquesta aparença de personatge de conte infantil, en el fons és el més rebel de tots, queda demostrat pel seu tatuatge al bessó dret.
INSEPARABLE DE: els rínxols
Fotògrafa sense sou, disposada a rebre ofertes d'altres grups que n'hi ofereixin. Si la veieu en un concert, no us hi acosteu, podeu ser víctimes d'algun dels seus acudits dolents!
INSEPARABLE DE: aquest grup de poncelletes
Bateria exiliat a Irlanda. Ha marxat de la seva terra per l'excés de temptacions d'immolar-se en diverses ocasions davant la incompatibilitat amb l'espècie humana actual (diu que manté millors diàlegs amb les pedres i que sempre són puntuals). Pot arribar a semblar punki tant si va en furgoneta i l'estimba, com si va en bici entre guiris. Domina diferents idiomes, però el que utilitza més és el de les onomatopeies: si us voleu comunicar amb ell, saludeu-lo amb un: tucu tucu pa!
INSEPARABLE DE: la lluna, gosllop
El seu estil peculiar i personal sobretot en el disc Ocell Negre (2013) enregistrat i mesclat per David Rosell a Can Pardaler (Estudi Sibelius) ens fa tenir reminiscències de Mago de Oz, Sangtraït,... Rock dur, amb lletres fosques i estil energètic, posteriorment el 2014 han tret Somniador mesclat i masteritzat per Tomàs Robisco (Bucbonera Records) a Caldes de Montbui del qual us en deixem el clip per escoltar.
En breu entrevistarem a Barra Lliure! Sort nois!
No hay comentarios:
Publicar un comentario