A la mateixa Vella hi havia un piset on assajava un altre grup i ens varem fusionar mantenint el mateix nom. En el sedàs, se suposa que varem quedar els “millors”. Vam començar a fer cançons pròpies i a compartir escenari amb gent de la cançó, Serrat, D’Efak, Pic-nic amb la Jeanette, etc. i naturalment amb gent de l’incipient moguda de jazz de la nostra ciutat, els Farràs, Puigbó, Font i companyia...
Un llarg impàs de compromisos militars (la puta mili, recordeu?), laborals i naturalment socials que ens tenien entretinguts a tenir fills i a mantenir-los, ens van tenir apartats i desconnectats més temps del que hauríem desitjat.
Algú, finalment, va propiciar una trobada i un petit concert per als amics. Allò es va convertir no sabem si en un repte o en una certa fugida de la monotonia diària, el cert és que tornar a tocar va ser com tornar a viure. Vam tornar a ser folls com quan encara no en teníem 20. I n’estèm orgullosos, molts grups d’aquells anys han intentat tornar i no ho han aconseguit...
El resum d’aquests anys són dos CD’s, el primer un recopil.latori de les cançons que fèiem al 60’s i un amb cançons noves, mestre es gesta un de nou per commemorar els 50 anys en actiu.
1. Com us vareu iniciar en el món de la música i quina és o era la vostra motivació?
Creiem que aquí s’hauria de contestar el tòpic “per lligar”, però als anys seixanta crec que aquest motiu queda clarament en segon terme. Per poc iniciat que fossis en el món de la música, era recurrent voler ser un beatle.
2. Com es va crear el projecte “ELS FOLLS”. Com ha anat evolucionant al llarg dels temps?
Queda clar a la biografia la resposta a aquesta pregunta, fer rock en català quan el mercat estava orfe d’aquesta opció. Al llarg d’aquests anys hem après fins i tot a valorar-nos musicalment i personal. Hem madurat, no cal dir-ho, ja no volem ser beatles , volem ser folls i cada cop més. Conservar aquesta follia que es perd amb els anys i els cabells blancs...
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionar-vos al llarg d’aquests anys?
És igual, més difícil o més fàcil fer un grup i gravar un disc actualment que abans?
Ni mitjans ni col.laboradors, ens ho hem currat tots sols. Abans perquè cantàvem en llengua prohibida i no es podia parlar de nosaltres, val a dir que, potser per això, el boca a boca ens va proporcionar actuacions extra, per allò de l’atracció a quelcom il.legal. Actualment la cosa ha canviat i potser la relació amb en Pep Sala i haver tocat en el circuït ACIC amb Cris Juanico, Roger Mas, Pep Sala, Feliu Ventura i Gerard Quintana a la sala gran de l’Auditori, pot haver generat algun tipus de promoció.
Abans per gravar, no tan sols un LP, sinó fins i tot un single, havies de tenir el suport d’un companyia discogràfica, la qual cosa era una utopia, ara pots auto-editar-te un CD amb no massa despesa.
3. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Com uns supervivents?, com uns éssers estranys que es resisteixen a desaparèixer?, com uns folls que no volen deixar els escenaris perquè això els aporta la vitalitat que el pas del temps ens va fent minvar?. No ho sabem pas, el cert és que mentre ens aporti il.lusió i confiança seguirem donant guerra.
4. Com definiríeu la vostra música?
Segueix sent pop-rock dels seixanta, amb lletres actuals crítiques i gens carrinclones i amb cert regust nostàlgic envers la joventut allunyada però a la qual no renunciem per haver-nos `permès la veterania i la maduresa de la que ara gaudim.
5. Com us plantegeu la nova gira?
Gira?...encara hi ha gires?. Si no hi ha ni locals per tocar!. El panorama és francament negre, no per nosaltres, fins i tot per la gent que comença. La tecnologia i la pirateria han fet molt de mal. Treus un CD i on el vèns?, si no hi ha ni botigues de discos!. El públic de concerts és un ens en extinció, hem anat a concerts on el local és buit i surts d’allà perquè et passes l’estona patint pel grup que està tocant. I en locals de renom, no en qualsevol lloc!. La gent es baixa el que l’interessa d’internet sense bellugar-se de casa, amb un menyspreu absolut per l’artista que ha compost, ha assajat, ha deixat uns pasta a l’estudi i ha intentat promocionar-se!
6. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectadors?
Com a músics no hi ha dubte que el millor va ser a l’Auditori, si més no pel vertigen que provoca veure el local ple a vessar i que està pendent de tu. Però per sentir-se còmodes, qualsevol localet de petit format en què t’adones que entre el grup i el públic hi ha un fil conductor i uns es poden posar a la pell dels altres. .. Casino de Berga, Cafè Slàvia de Borges i d’altres.
Com a espectadors no caldria pas oblidar-se de l’únic concert dels Beatles a Barcelona al qual no tots hi varem poder anar... i Stones, Mc.Cartney, Zappa, Santana, buff, i tants!
7. Quines són les vostres influències musicals?
En aquest punt creiem que no forçosament estiguem influenciats en concret per cap grup en particular en el moment de compondre les nostres cançons, més aviat podrien ser un garbuix de les músiques en les que hem crescut. Algú va dir que som el que mengem, doncs el mateix passa amb la música, creem segons el que hem anat sentint, del que ens hem anat amarant en el transcurs dels anys.
8. Quina és la vostra última descoberta musical emergent?
En aquest apartat cadascú del grup tindrà opinions diferents, però el cert és que tampoc estem al dia de la música que es cou actualment ni en el país ni fora. Alguns de nosaltres solen escoltar jazz habitualment on sí hi ha propostes molt interessants i trencadores, de la música popular que actualment triomfa a casa nostra ens permetem opinar que més aviat oscil.la en la vaguetat...
9. Un lloc on us agradaria tocar?
Donades les circumstàncies, en qualsevol lloc on se’ns respecti, on es respecti veritablement no a nosaltres sinó a qualsevol músic que exposi el seu art en públic. Que els que volen parlar de futbol s’abstinguin d’entrar per respecte als que volen escoltar el concert.
10. Què aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que estudiï, que el nivell actual és molt alt. Que no imiti, malgrat tenir referents, que soni diferent i nou, que no es dediqui a fer covers que això vicia, i que es prepari a viure via-crucis: local d’assaig, pocs locals de concert i mal sonoritzats, cobrar percentatge de la barra si es cobra, taquilla inversa mísera per la poca cultura que aquí es té d’aquest sistema precari, molt de desencís, poques perspectives de futur i molt poc públic si no es porten la família i els amics que sempre acaben fallant...Això sí, val la pena intentar-ho i sobretot no defallir, que la millor recompensa després d’un concert és saber que heu gaudit i que heu sonat be.
11. Què és el que us apassiona de la música?
La pregunta en sí és la mateixa resposta: la música és passió. Si en un moment concret tot i escoltant música no se t’han eriçat els pèls dels braços, no has sentit ràbia, no t’ha vingut un calfred o no se’t ha fet un nus a la gola, dedica’t a una altra cosa, no perdis el temps agafant una guitarra i ni tan sols el perdis anant a un concert a moure els malucs, ho faràs per estètica pura i dura, el destí no t’ha fet per aquesta sensibilitat, esbrina per a quina, no per a la música!
Aquest és el motiu per el qual som aquí, sobrevivint en aquest món tant i tant apassionant...
No hay comentarios:
Publicar un comentario