El músic igualadí Red Perill evoca el seu univers galàctic al seu primer disc en solitari: «Planeta Cruch»

Red Perill presenta candidatura a el quart galàctic català amb el seu costumisme surrealista de «Planeta Crunch»

Després d'haver-se foguejat amb projectes com Albatros, Bravadúnia o  Dos Toievski, el pianista, teclista, compositor, cantant i productor de música electrònica igualadí «Red Pèrill» - altre ego de Marc Mateu - ha tret al mercat el seu primer disc en solitari anomenat «Planeta Crunch». Autoeditat i amb la col·laboració de Magí Batalla a la masterització (Anna roig i l'Ombre de Ton Chien, Cesk Freixas, Mínnim, etc.) i de prestigiosos músics igualadins com Xavi Plaza (saxo), Joan Vilanova o Jaume Llombart (guitarres), el disc només es pot escoltar i adquirir de forma digital a la plataforma Bandcamp (https://redperill.bandcamp.com/).

«Planeta Crunch» és un disc que no deixa indiferent a ningú. Fonamentat en les bases electròniques del propi Pèrill – que al disc programa i aporta veus, guitarres, teclats, vocoders, melòdica, saxos i percussions – i en un llenguatge molt proper al jazz de Miles Davis o Thelonious Monk, les composicions del disc oscil·len entre la psicodèlia de Radiohead, el rock progressiu i simfònic de Pink Floyd, la música electrònica de St. Germain i, sobretot, la música negra com el soul o el funk de Stevie Wonder, Jamiroquai, Michael Jackson o Guillamino en l'àmbit català. Tot i així, en composicions com «Metamorfosi formosa amb formol» evoluciona cap a llenguatges minimalistes que recorden l'estil de Philip Glass o el de Guillermo Klein, una de les persones que més l'ha influenciat musicalment.

Deixant de banda qüestions musicals i estilístiques, el disc sobresurt per la poètica de les lletres. A tots aquells que els hi agrada la cançó galàctica del triumvirat format per de Antònia Font, Jaume Sisa o Quimi Portet descobriran en Red Pèrill el quart galàctic català. Salvant distàncies, tot i que la introducció musical de Planeta Crunch podria ben bé ser conceptualment la de «Batiscafo katiuscas», l'univers poètic, evocatiu, surrealista i absurd que crea Pèrill és molt més histriònic i dut a l'extrem, tan en qüestions musicals com en les lletres de les cançons – que no tenen desperdici - on es fa pal·lesa la influència del seu perfil a twitter (@redperill) o del d'altres usuaris amb els que comparteix missatges que ratllen l'absurd. Un costumisme surrealista que beu influències variades des de Cortázar fins a Mortadelo i Filemón.

Un disc per , tal i com diu en la cançó «Fuckin' people», als que «necessiten un parabrises mental per sortir dels paradigmes habituals»

Una novetat dins del panorama musical on es barreja lletres en català, música electrònica i al nostre entendre alguns sons i teclats que ens recorden a la nostra infància. Un projecte eclèctic, innovador i costumista que no ens ha deixat indiferents a la gent de LMALF.

El disc es pot trobar a:

- BARCELONA: Disco100 (Gràcia) i Discos Castelló (C./Tallers)

- IGUALADA: -Hot Blues    -Posa'l Disc

I apart de Bandcamp també està a Spotify ---> Red Pèrill – Planeta Crunch

 Fuckin' people va ser escollida com a "cançó del dia" el 9 de juliol pel Cabaret Elèctric d'iCat FM