Entrevistem a Joan Boada que tot Bandulimejant ens presenta el disc "És molt fàcil"

Joan Boada ànima de la Carrau es llança a la recerca d’un projecte propi,  on recull històries molt particulars i que es fruit de la necessitat de seguir creant. Aquest projecte el Joan l'ha gravat en formació de banda, amb l'Iol Cases: bateria, l'Arnau Berenguer: guitarres, que també ha col•laborat molt en la producció del disc i al baix per David Plaç.

Tot això es plasma en “És molt fàcil” editat per Kasba Music i gravat als estudis la Taifa de Terrassa durant 2013 i 2014 amb David Pérez com a tècnic en la gravació, edició i mescles.

El disc a tingut la col•laboració de Jordi Armengol, Roqui Albero, Miguel Gil, Carol Duran, Núria Lozano, Dani Carbonell i Ferran Miquel com a músics i a la part técnica amb Guillem Gallofré, Joan Alfred Mengual i Joan Llonch.

Els disc conté cançons pròpies amb un estil innovador, creatiu i d’arrel com : Dona’m la mà, Un i set, El desitg, Tres, dos, u…, Rumbeta, Deixa’m, Història de dos dies, Resiliència i acció i La llista i cançó per no perdre el temps, que va ser gravada en directe amb els seus seguidors al Cafè Teatre de Terrassa.

Les primeres dates dels concerts de presentació del disc serán: el 1 de febrero al Tastautors de Cardadeu, el 6 de febrer al CAT de Barcelona dintre del Festival Tradicionàrius i el dia 22 de febrero al Harlem Jazz Club de Barcelona dintre del Festival Barnasants. 

Fotografia: Anna Estany

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

De petit a l’escola on anava la mestra de música els deia als meus pares “aquest nen te bona orella, l’haurieu d’apuntar al Conservatori”... un dia van portar-m’hi i malauradament em va agafar una rebequeria d’aquelles de nen i no m’hi vaig voler apuntar.

A la mateixa escola però un professor feia una extra escolar de guitarra... i m’hi vaig apuntar i allà va començar tot... primers acords apresos, primeres melodies puntejades, primeres actuacionetes.

Després de jove vaig muntar un primer grup, els Terra-Rassa, tipus Rock Català que es deia en aquella època... i d’aquí ja vaig passar a muntar una moguda que va acabar sent La Carrau...

2. Com es crear el projecte “Joan Boada Bandulimejant” i com ha evolucionat? 

La idea de poder cantar així sol va sorgir quan un conegut que treballava per l’associació AVAN em va demanar un bon dia si podia anar a cantar per ells una tarda, per fer un taller de cançó als pacients. Pràcticament mai havia actuat sol totalment i el fet de fer allò i sortir-me’n em va fer adonar que hi havia un possible camí...

Després vaig recopil.lar cançons antigues, del primer grup i d’altres que havia anat composant però que no cabien al repertori de La Carrau i vaig muntar com un repertori... per a actuar i buscar bolos en directe, però, vaig pensar que tot sol del tot podria ser una mica avorrit, i també excessivament agoserat i per això vaig anar a cercar el primer baixista de La Carrau, el David Plaza “Plaç” amb qui feia molt temps que no hi tenia contacte i el vaig convèncer perquè m’acompanyés...

Amb ell en els darrers dos anys hem fet uns quants concerts, de petit format, però intensos i divertits... aquest recorregut ens ha fet agafar ganes de més i per fer un pas més hem pensat que calia enregistrar un disc... que ja gairebé tenim!!!

3. Quins mitjans has tingut per gravar i promocionar el disc? Quan veurà la llum?

Per enregistrar el disc he contat d’entrada amb la sort de tenir un estudi de gravació propi i un soci tècnic de sò de primera divisió com és el David Pérez. Això m’ha permès enregistrar els temes amb una qualitat mínima i còmodament, pràcticament com si ho fes a “casa”...

Vaig afegir a l’equip l’Arnau Berenguer, guitarrista també a La Carrau en la darrera etapa i molt bon músic. Assumint tasques de productor i arranjador en molts dels temes apart de tocar les guitarres.

De cara a la promoció he tingut la sort de poder comptar amb el recolzament discogràfic que m’ha ofert la gent de KASBA MUSIC, capitanejada pel Joni, amb qui havia treballat anys enrera (va ser mànager de La Carrau al llarg de més de 5 anys!). 

El disc, que ja tenim a la fàbrica i que es diu “ÉS MOLT FÀCIL” 

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

Sincerament, a dia d’avui, encara no m’hi veig...

5. Com definiries la teva música?

Sincera. 

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any? 

El disc surt al gener. De cara al febrer tenim ja previstos 3 concerts de presentació que a més els farem amb format de banda complerta i, si poden, alguns dels convidats del disc...

De cara a la primavera la idea que tinc es fer circular el disc porta per porta, estic ara començant a emparaular concerts i xerrades de petit format en ateneus i centres culturals de tot el país per portar els discs un per un, en solitari o be acompanyat només del “Plaç”, per fer-ho portable i barat tant pels organitzadors com per a nosaltres.

De cara a l’estiu si tot això més o menys ha funcionat estaria molt be poder oferir alguns concerts més amb la banda complerta, però una mica està tot més obert... tot depèn de com la gent es prengui el disc, si agrada, si es considera un producte prou bo, si la gent confia en el que els proposo... al final no hem d’oblidar que qui mana és la gent...

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic? 

Això és molt difícil de dir si penso en global... com a Joan Boada BANDULIMEJANT un en que vaig frapar molt va ser a finals de 2013 al Teatre Municipal de Balaguer on vaig coincidir amb en Pep Jimeno “Botifarra”...

8. Quines són les teves influencies musicals? 

Dire Straits i Lluís Llach, principalment...

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

He de reconèixer que portava alguns anys una mica desconnectat de coses noves (coses de la paternitat) però arrel de rebre a casa el disc del “Foraster” on hi apareix una cançó de La Carrau he pogut escoltar nova gent que m’està agradant molt! Crec que no desvetllo res massa important però la cosa pinta molt be amb formacions joves com “Txarango”, “Els Catarres”, “Blaumut”... sense oblidar “El Petit de Ca l’Eril” o en “Cesk Freixas”.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?

Al Palau de la Música per la rellevància que te i on no he aconseguit actuar-hi mai en cap dels grups on he estat!!

11. Que aconsellaries a un grup emergent?

Estar sempre a punt pel que et proposin i disposat... ah! I anar de bon rotllo! El bon rotllo i la bona predisposició sempre acaben retornant d’alguna forma, he pogut comprovar-ho personalment en aquest nou projecte!!

12. Què és el que us apassiona de la música?

La gent que coneixes, que et mira, que t’escolta, els músics amb qui comparteixes coses... la gent...