1. Des de quan et dediques a ser fotògrafa i concretament fotògrafa musical?
Des de petita he tingut interès en la fotografia en general i quan tenia 13-14 anys tenia una amiga que el seu pare feia fotos als concerts, i sempre me les ensenyava, i em va crear aquest cuquet de voler fer-ho jo també. Als 14-15 anys em van reglar una càmera reflex i vaig començar a fer fotos als concerts que anava i vaig descobrir tot un món. A partir d'aquí vaig decidir estudiar fotografia i que fos la meva professió, que és al que em dedico actualment.
2. Que té el gènere de fotografia de concerts, música... que no tinguin altres com noticies, esports...?
Actualment faig tot tipus de fotografia, de moda, reportatges, interiorisme... com a freelance i també de concerts per una revista de música digital (www.poplacara.com). Cada tipus de fotografia té el seu què, però si que és cert que la fotografia musical per mi és la més especial, perquè és la que puc ser més creativa, més lliure... A part de què m'agrada molt la música i això també influeix. Una de les coses que m'agraden de fer fotos als concerts és el fet que no tens el control ni del model, ni de la llum... No saps mai què et trobaràs i els resultats que podràs aconseguir, cada concert és un repte.
3. Quin és el concert del qual has gaudit més fent fotografies?
Tot concert on hi hagi una llum xula i un grup que estigui gaudint al màxim a l'escenari i connectat amb el públic, el gaudeixes segur i obtens bons resultats. Però per exemple, un de recent, a la Sala Bikini amb el grup Vintage Trouble, va ser brutal. El recordo estressant (en el bon sentit) perquè no donava l'abast a captar tot el que estava succeint, va ser un concert espectacular, el vaig gaudir tant com a públic com a fotògrafa. 4. Quina és la fotografia de la qual estàs més orgullosa? Si pots adjunta-la És difícil escollir-ne una perquè a vegades veus una foto que tècnicament és perfecte, una altra t'agrada perquè estèticament crida l'atenció o a vegades et pot agradar una foto que potser no té res d'especial així a simple vista però per tu és molt especial perquè coneixes aquell músic o perquè saps que ha estat un moment màgic en aquell concert... Però bé, trio aquesta perquè crec que transmet la força que té a l'escenari l'Èric Fuentes i m'agrada la llum que hi ha, ja que era un escenari molt senzill i m'agrada el detall que dóna la foto de la suor i tot, ajuda a donar una imatge de com va ser el concert.
4. A quins grups de música i músics segueixes habitualment, fent fotografies?
Des de sempre la música feta a casa nostra, en català, és el tipus de música que he seguit com a públic i com a conseqüència la que he fotografiat més. En els inicis grups com Sopa de Cabra, Lax'n'Busto, Sangtraït... que eren els grups d'aquell moment i actualment per exemple grups com Ix!, Raydibaum, l'Èric Fuentes, Inspira, The New Raemon i un llarg, llarguíssim, etc. Amb tot, aquests últims mesos que he començat a publicar a la revista poplacara estic fotografiant a grups estrangers que no coneixia però que ha estat una experiència gratificant poder ampliar els meus gustos musicals i varietat de grups.
5. A qui t’agradaria (grup o música) fotografiar que encara no ho hagis fet?
He tingut la sort que tots els grups que admiro els he pogut fotografiar per la seva proximitat que és el que m'agrada. Considero que el meu estil a l'hora de fer fotos de concerts, es podria definir per no buscar especialment l'espectacularitat sinó que m'agrada intentar captar l'essència del grup, de cada músic, la seva ànima i que la foto ho transmeti. El que m'agradaria és poder fotografiar a aquests grups però fora de l'escenari realitzar fotografia promocional, és amb el que estic començant a treballar ara.
6. Que t’agrada més dedicar temps a: fer fotografies o a processar-les?
Depèn del tipus de fotografia. En la foto de concerts m'agrada fer-les més que processar-les.
7. Quina va ser la teva primera càmera? Quin va ser el teu primer concert fent de fotògraf?
La meva primera càmera va ser una Nikon F-601. Encara la conservo i segueix funcionant perfectament, la vaig utilitzar més de 10 anys. El primer concert sóc incapaç de recordar-ho, ja fa 20 anys!
8. Quin fotògraf/a per tu seria un model a seguir?
La veritat és que no tinc moltes referències en aquest aspecte, sempre he anat bastant a la meva.
9. Què és el que t'apassiona de la música?
És difícil posar-ho paraules, l'emoció i les sensacions que pot arribar a transmetre. Anar un concert i que el grup i la seva música t'absorbeixi tant que no puguis pensar absolutament en res més durant aquella estona i els dos dies següents. Jo sóc més de directes que escoltar música a casa.
10. Explica'ns quins dies i què trobarem a l'exposició al Koitton Club de Barcelona?
La inauguració és el 28 de gener i estarà a les parets del Koitton fins a finals del mes de febrer. Fa un any i mig aproximadament vaig fer-ne un altre a la mateixa sala. La primera va ser més personal, com un repàs a la meva història personal en relació a la música. Aquest cop serà una mica diferent però no per això menys especial. El passat més d'abril vaig començar a publicar de manera regular a la revista poplacara, com comentava anteriorment, i per mi ha estat una de les millors coses que m'han passat en relació a la fotografia de concerts. Per la confiança que m'han donat i per trobar-me amb un magnífic equip de persones. Per tant he decidit exposar fotografies que he fet per la revista aquests darrers mesos. A més l'exposició també servirà per celebrar els 30 anys de la revista. El peu de cada fotografia tindra un codi IQR que enllaçarà amb l'article-crònica que s'ha publicat de cada fotografia. És una selecció de 32 imatges, de grups tant dispars com Enrique Bunbury, Dawes, Vintage Trouble, Joe Henry, Madee, Sanjosex, Joan Colomo, La Banda del Polo Norte, Empty Cage, Malva de Runa, etc. El dia de la inauguració a més hi haurà l'actuació especial de l'Albert Gàmez, presentant les cançons del seu treball «La Purga».
11. Contesta breument:
- Un llibre: L'Àngel Negre (John Connolly)
- Un grup imprescindible: Ix!
- Un disc: Barcelona de l'Èric Fuentes
- Una pel•lícula: Midnight in Paris de Woody Allen -
Una afició: Teatre, Cine i Música (necessitat vital!)
- Un lloc per desconnectar: Menorca
- Una motivació: Millorar cada dia tan professional com personalment.
- Una desmotivació: L'egoisme
No hay comentarios:
Publicar un comentario