Entrevistem Namina Miró

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Des de ben petita que per mi era natural passar-me el dia cantant, ballant, actuant, escrivint i dibuixant. Suposo que pel que fa a la música el que va marcar un abans i un després va ser quan tenia 13 anys i el meu germà em va ensenyar uns quants acords per tocar amb la guitarra. A partir d'aquell instant vaig començar a fer cançons amb la guitarra (abans les feia a capella). Com acostuma a passar es va convertir en la meva teràpia personal.

2. En quins projectes musicals has participat i com ha estat la teva evolució com a músic?

Durant aquests anys he passat per diferents projectes, tot i que la pràctica totalitat han sigut projectes personals amb les meves pròpies cançons.

 Pel que fa a projectes diferents que m'han fet aprendre molt, hauria de parlar de The Bold Mothers (la banda més gran en la que he cantat, ara ja fa força anys), es feia una mena de funky. També és molt important per mi la col·laboració amb el guitarrista brasiler Judinho Cruz, que ha sigut un mestre en molts aspectes i amb el qual seguim tocant amb Nanã Trio, juntament amb Paulinho da Bahia.

A nivell de repte musical tinc un amor especial per les cançons que vaig composar per tres curtmetratges de la productora I+G Stop Motion.

I ja parlant d'aquest últim any 2014 en destacaria, a part de la gravació del meu primer disc i de la formació de la banda de Namina, la col·laboració com a cantant amb el compositor Alejandro Parra per a l'obra "Refugi a les Rocoses" de Laura Freijo i la col·laboració en la cançó "Instant" de 'últim disc de Vol menor.

La meva evolució? Doncs cada vegada em poso el llistó més alt i sempre tinc nous reptes personals. La meva obsessió és construïr cançons i poder utilitzar la meva veu per transmetre emocions. Encara em queda un llarg camí.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promocionar els teus discs de Namina?

El  meu primer disc, "Orlando", l'he pogut fer gràcies als mecenes que m'han recolzat a través de la campanya de Verkami, ja sigui aportant diners o fent-ne difusió. Estic molt contenta de l'èxit del Verkami  ja que no només hi han participat amics, sinó que també s'hi han sumat persones que no conec i que han cregut en el projecte. Això és  molt difícil que passi quan no et coneix ningú i no surts als "grans" mitjans.

De totes maneres jo em considero un animal de directe, no pas d'estudi, i crec que quan la música està viva és en els concerts. Veniu a escoltar Namina! A més, a part del Bandcamp  https://namina.bandcamp.com/merch i del Facebook https://www.facebook.com/NAMINAnmn, on venc els discs és en els directes. Així que és una bona opció, vine i, si t'ha agradat, compra el disc!

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

Panorama, sí, és un panorama... Bé doncs, crec que tots tenim un lloc a nivell de proposta musical, però que malauradament tot plegat funciona d'una manera molt endogàmica i que sovint no són pas els teus mèrits musicals els que et fan aconseguir més o menys coses. Jo, com tanta altra gent, el que vull és poder treballar amb decència, però això, aquí, és realment difícil. Treballar, treballar i treballar i picar molta pedra. Crec en el valor de l'esforç. Tot i així, a nivell d'infraestructures, educació, cultura, circuïts, etc. en el món musical encara hem d'arribar a l'edat adulta... No pot ser que només hi hagi dues opcions: o ets el Bruce o has de ser una banda d'adolescents que comença. Això no és seriós. És estúpid i irreal. Després està el tema de la imatge, però això ja és una qüestió més global, que no només ens afecta a Catalunya, i que donaria per moltes hores.

Com em veig? Em veig, que ja és molt.

5. Com definiries la teva música?

Preferiria no definir-la. És més agraït tocar-la.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?

El disc ha sortit a finals d'octubre del 2014. Hem estat fent presentacions en directe durant aquests darrers mesos de l'any. Per l'any que ve ja tenim algunes dates confirmades i moltes d'altres per concretar. El 2015 ens el plantegem ben farcit de bolos, amb moltes ganes de tocar amb la banda, moltíssimes. I desitjant que els festivals i les sales ens vulguin tenir a la seva programació, ja sigui a Catalunya o per Europa.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Com a músic no sóc capaç de dir-ne cap. M'agrada tan tocar en directe i n'aprenc tant, que fins i tot els bolos accidentats o problemàtics me'ls estimo, perquè sempre en surts amb alguna cosa bona.

Com a espectadora, diré un concert que la veritat és que el tenia oblidat dins dels calaixets de la memòria. Va ser de l'Albert Pla, si no recordo malament al Sidecar. Era una presentació del disc "No sólo de rumba vive el hombre". Va ser brutal.

8. Quines són les teves influencies musicals?

Si començo no acabo, perquè he escoltat i escolto música molt diferent. D'aquí, d'allà i de més enllà. Però no sóc gens melòmana. El que m'ha influenciat per fer la meva música no ha estat tant la música d'altres com els llibres, les pel·lícules o les pròpies experiències i neures. Tot i així, tinc predilecció per la visceralitat, del blues per exemple.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

M'agraden molt Aline Frazão i 1857. Però la descoberta musical més potent és la dels músics de la meva banda! Els més millors! Pepo, Xevi, Agnès i Àlex!

10. Un lloc on t’agradaria tocar?

Jamboree, Slàvia, Palau de la Música, a qualsevol teatre, a Londres, Berlin, París, l'Empordà, a aquell bar genial d'aquell poble, tornar al Temple romà de Vic, al MMV, al teu casament, a Portugal, al jardí de casa teva, a Islàndia, paro?

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que treballi molt i que treballi molt i que treballi molt.

12. Què és el que us  apassiona de la música?

Que va directe a la vena, ja sigui com a músic o com a espectador. I que quan ajuntes el músic i l'espectador es produeix màgia.