Entrevistem a Xavi Túrnez

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?

Canto des que tinc ús de raó: a les festes familiars, al cor del col·legi... La meva motivació per ser músic va començar quan vaig descobrir els Beatles, als quinze anys.

2. En quins projectes musicals has participat i com ha estat la teva evolució com a músic?

Quan tenia uns 21 anys vaig plegar d'un banc en el qual treballava per dedicar-me al món de l'espectacle, la meva veritable vocació. Mentre estudiava interpretació a l'estudi de la Nancy Tuñón, per una casualitat, vaig tenir la oportunitat de fer una prova com a cantant per gravar un disc amb el grup de pop català D- CLAM. Vaig tenir la sort de ser l'escollit i així vaig gravar el meu primer disc. Després d'una carrera amb aquest grup de quatre o cinc anys, la vida em va portar cap a altres terrenys, vaig tenir el meu fill Marcel i vaig deixar la música.

Afortunadament i sense esperar-ho, l'any 2000 el meu gran amic Daniel Sesé em convida a cantar les seves composicions i fundem junts Túrnez & Sesé. Ens dediquem a musicar els poetes de casa nostra, contemporanis o no, des de fa uns quinze anys. Tenim 6 discs al mercat i seguim en actiu. Durant aquests últims anys, m’interesso per millorar la meva capacitat per tocar la guitarra i començo a actuar amb Scarbeats, un grup de tribut a The Beatles.

D’una manera espontània, començo a compondre els meus propis temes. Ben aviat enregistraré en el que serà el meu primer disc en solitari: Llum. Per cert, ara mateix només queden uns pocs dies per fer aportacions al meu Verkami, obert amb la finalitat de finançar la gravació del disc.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promocionar els teus discs?

Tots els discs de Túrnez & Sesé han estat publicat pel segell discogràfic Picap. Aquest proper disc en solitari, Llum, també el publicarà la mateixa discogràfica.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

Bé, avui dia hi ha tantíssima oferta que, en principi el més habitual és formar part d'una immensa amalgama de diferents artistes i passar desapercebut pel gran públic. Això ho tinc assumit sense cap problema.

Ara bé, la meva intenció és fer un disc honest, que principalment m'agradi molt a mi mateix,  i tenint en compte que gràcies a la feina feta amb Túrnez & Sesé gaudim d'un bon número de seguidors, sempre em queda l'esperança que els astres conflueixin i que es venguin molt discs, fer molts concerts i poder dedicar-me exclusivament a la música.

5. Com definiries la teva música?

Les meves influencies més importants, si més no les primeres, són Joan Manuel Serrat i The Beatles. Això ja denota un eclecticisme important, que al llarg de la meva vida s'ha anat consolidant. M'agrada escoltar música d'estils molt diferents però si he de dir el que em defineix, crec que les meves composicions es mouen entre el pop i la cançó d'autor.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?

El meu objectiu prioritari i més immediat, com ja he comentat, és gravar el meu primer disc en solitari: Llum. Per fer-ho, tinc la sort de comptar amb grandíssims músics com són: Jordi Gas al baix, Josep Traver a les guitarres, Lluís Molas a les percussions, Laia Rius al violí i Maria Bou al violoncel.

Quan el disc es publiqui veurem quines oportunitats de gira sorgeixen i com ens ho combinem amb els músics, que participen tots en diferents i interesantíssims projectes. Paral·lelament segueixo amb l’activitat amb Túrnez i Sesé i Scarbeats.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Com a músic guardo un record molt especial d'una intervenció al Palau de la Música, en l'homentage a Teresa Rebull, i de la presentació del disc Sol Blanc de Túrnez & Sesé a l'Auditori. Com a espectador, recordo haver-me emocionat profundament amb un concert d'Antonio Vega a Madrid.

8. Quines són les teves influencies musicals?

Ja he comentat abans que vaig entrar al meravellós món de la música de la mà d'en Joan Manuel Serrat i de The Beatles. Després, he arribat a emocionar-me amb música molt més diversa: la cançó d'autor (catalana, francesa, italiana i espanyola), el jazz vocal, la música brasilera, les grans veus del fado, el pop de The Police, The Pretenders, The Smith, The Cure, Fairground Attraction i molts d'altres, les petites grans cançons del pop espanyol dels 80 i els 90, determinats flamencs com Lole y Manuel o Mayte Martín, artistes menys clasificables com Lila Downs, Lhasa o Pink Martini, i també amb la música clàsica. Crec que tot allò que m'ha agradat deu tenir alguna influència en mi, en més o menys mesura.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Doncs m'encanta Ruth Abela, una noia maltesa que viu a Barcelona i lidera el seu grup TroffaHamra y los mechones.

També un grup de folk-pop-rock El pez psiquiatra, que ha sigut semifinalista de l'edició d'enguany del concurs Sona9.

M'agradaria destacar també la feina que està fent la Laia Rius, la violinista de Túrnez i Sesé, amb la seva formació tant en trio com en septet: composicions pròpies que canta ella mateixa i que es mouen entre la cançó d'autor i el jazz.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?

Si t'ho contesto mentre somio, a l'Olimpia de París. Si t'ho dic amb l'esperança de fer-ho algun dia, m'agradaria oferir un concert meu, com a Xavi Túrnez, al Palau de la Música Catalana.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Honestedat, sempre honestedat. Que en cap moment venguin els seus somnis a canvi d'èxit. Que s'esforcin per trobar camins propis pels quals expressar-se i que siguin sempre fidels a ells mateixos. Que no es crein falses expectatives que només porten a la frustració. Que treballin dur, amb constància, amb serenor i sense defallir mai.

12. Què és el que us apassiona de la música?

Com a oïdor, que m'ajuda a evocar moments màgics de la meva vida, que em fa estar de bon humor, que m'emociona intensament, que m'apropa i em connecta amb l'ànima d'aquells músics amb els quals m'identifico o simplement admiro, músics de qualsevol lloc i de qualsevol temps...

Com a músic, que quan componc, quan toco o quan canto és quan em sento plenament feliç. És amb la música com millor i més lliurement expresso els meus sentiments, i alhora em cura tots els meus mals. De la mateixa manera que com a oïdor connecto amb d'altres músics, la meva música m'ajuda a connectar la meva ànima amb gent de qualsevol lloc, coneguda o desconeguda. També m'apassiona l'experiència de compartir l'escenari amb d'altres músics i el contacte directe amb el públic.