Entrevistem a K-Soviet

K-Soviet grup terrassenc desenvolupa un punk-rock sense fronteres estilístiques. Es nodreix d'altres estils com el hardcore melòdic, el metall progressiu o el post-hardcore per enriquir les seves obres, sempre amb la premissa d'una concepció força melòdica de la seva música. 

K-Soviet parla sobre la banalitat i l’egoisme que ens envolten, la injustícia i la intolerància que ens ofeguen i sobre la lluita contra el sistema que les crea.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

De petits ens van castigar a estudiar música. Amb el temps però ja ens vam donar compte que feina feta no fa destorb i que per lluir s'ha de patir.

2. Com es crear el projecte “K-Soviet” i perquè del nom?  Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Diríem que la majoria dels grups es formen a partir d'ex-membres d'altres grups que s'ajunten i munten un nou projecte. K-Soviet no és una excepció: la cosa sorgeix de dos ex-membres d'un grup que es deia Potlach… a partir d'aquí mica en mica s'omple la pica i qui dia passa any empeny. Sobre el nom del grup, estàvem entre Borrissol, Mistèril i K-Soviet... no, la veritat és que som bastant afins al concepte “soviet”, que és un terme rus per definir assemblea, i que en un inici tenia un connotació molt lligada a traslladar el poder de decisió al poble. La K, a part de ser un tatuatge d’alguns dels membres del grups i ex-membres de Koyaanisqatsi, prové de la rebel·lió de Kronstadt, la qual exemplifica la lluita en contra de convertir aquestes assemblees del poble en les actuals assemblees de poder, tan extremament allunyades del mateix.

3. Quines ajudes, col.laboradors, músics i mitjans t’han donat suport amb el vostre projecte?

Doncs ens agradaria agrair moltíssim a la gent de Puto Zerdo y Anonymous Disk, per ajudar-nos a treure el nostre primer EP (Ciment – 2014). També ens van fer un tros de cop de mà el Santi Killer amb el disseny de l’EP i el Pol Ortega per el tros de gravació i mescla que ens va fer.

4. Com us veieu dintre del panorama de la música?

A la cresta de l’onada del pop costumista i qui avisa no és traïdor.

5. Com definirieu la vostra música?

Laica, no creiem en el pujolisme. Podríem dir que desenvolupem un punk-rock sense fronteres estilístiques. Ens nodrim d'altres estils com propers o fins i tot llunyans al punk-rock per buscar-li els tres peus al gat a les cançons, sempre sense perdre de vista la vessant melòdica.

6. Quins son els vostres propers concerts?

En un tres i no res toquem a Sant Cugat (8 de maig) en el festival Boca Grossa i a Matadepera (23 de maig) a l’Esmolat Rock. Ja ho diuen, al maig, cada dia un raig.

7. Quin ha sigut el vostre millor concert dalt de l’escenari  i com a espectador?

Diríem que el nostre millor concert va ser al Punk al Bosc, a Berga, aquest passat maig, sobretot per que tocant en un escenari tant gran i amb una sonorització de collons és un plaer bastant fort. Com a espectadors, sens han caigut els collons a terra amb NOFX i Thrice al 2003 o 2004 a Razzmatazz, Lagwagon a Razz 2, amb Propagandhi que són l’ostia en vinagre, Toy dolls fa poquet, Remembering Coltrane a la Jazz Cava i un llarg etcètera.

8. Quines són les vostres influencies musicals?

Doncs tots ens hem posat les botes de punk-rock rollo americà, com NOFX, Lagwagon, Propagandhi, No use for a name, Millencolin, Toy dolls... Més tardanament hem consumit grans quantitats de post-hardcore, com podria ser Finch en el disco , Thrice, Refused, Cave In, The get up kids... Aquestes serien les influències principals, però estem força malalts i hem endrapat de tot i més, per exemple Rage against the machine, At the drive-in, The mars volta, Tool, A perfect circle, SA, Opeth, John Cage i Olivier Messiaen... També tenim anti-influències molt marcades, les quals ens guardarem per no ofendre als fans dels amics de les farts.

9. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

Tot i que no són extremament nous, als The Flatliners val la pena citar-los. I als Karnivool també. A nivell més local ens van deixar amb la boca grossa oberta els Perwerther’s Original, bastant amos, i s’ha de dir que els Za!, tot i que no són del nostre rollo i a vegades destil·len una densitat de la malatia fora de l’abast del nostre sembla-que-limitat freakisme, s’ho curren lo seu. Qui no arrisca no pisca.

10. Un lloc on us agradaria tocar?

Ostia, al Red Rocks molaria molt, un tros de lloc per tocar. Tocant de peus a terra, amb l’Apolo o el Razz ens conformem moltíssim, tot i que muntar un concert a Kronstadt seria bastant gran. I sobretot tocar de nou a Ullastrell, que allà les figues les mengen amb pell.

11. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Doncs no descobriríem la sopa d’all dient que si el que volen és guanyar diners, millor que facin un màster de màrqueting musical i pagant Sant Pere canta i surt a la tele, vatua l’olla. Però si es i ens respecten una mica, poden dedicar-se a fer el que realment el que el cos els hi demana. A cavall regalat no li miris el forat.

12. Què és el que us apassiona de la música?

El sol i vegades el fa. I sobretot el semitò entre el si i el do. A part d’això, ens fa posar tendres molt sovint, però sense veure-hi ni cinc