Entrevistem a Carol Duran

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Vaig començar a anar a l’escola de música amb cinc anys. La meva germana hi anava i jo també volia anar-hi! m’avorria quedant-me a casa veient mirant la tele així que els meus pares m’hi van portar de ben petita.

Amb la música he anat descobrint el poder de compartir grans moments, moments preciosos que et fan créixer per dins i que creen un lligam brutal entre els músics i el públic. És com una droga que quan la tastes sempre en vols més!

2. En quins projectes musicals has participat i participes? Com es crear el projecte “Carol Duran – Soroll Blanc ”  i com ha evolucionat?

Ara ja fa disset anys que vam començar amb la Carrau (www.lacarrau.cat). Una banda que em va fer enganxar-me a la música de nou! Amb la Carrau hem recorregut molts escenaris, he viscut la música des de dins a tope i a més a més, m’ha empès a créixer. També amb la Núria Lozano tenim un projecte al que li tinc molt, molt carinyo: Betzuca (www.betzuca.com). Un duet que de vegades es converteix en quartet amb el que hem fet un espectacle molt especial de cuplets en català dels anys 20 i amb el que hem fet concerts i balls de tota mena. També toco el violí a espectacles familiars com Pep López i els sopars de duro, Bítels per a nadons o Flok! I des de fa poquet hem tornat a reviure Les Violines,

Soroll Blanc és el nom que li he donat al meu projecte personal.  El soroll blanc calma i inquieta. És el soroll de l’assecador dels cabells, d’un ventilador, de sintonitzar una televisió, de la rentadora, .. un soroll quotidià en el que tot es barreja sense complexes, que emmascara els altres sons i que diuen que pot fer adormir els nadons. Gairebé és màgic! Em va agradar la idea de seure al sofà de casa i posar tots els electrodomèstics en funcionament per relaxar-me ..o no!

Són cançons crues que barregen l’intimisme i la força del pop amb l’energia del folk. A nivell instrumental, les vaig compondre amb un repte: defensar-les jo sola tocant i cantant alhora, com fan els guitarristes...perquè no amb un violí? En aquest procés em vaig ajudar de recursos percussius i harmònics en el violí i de la loop station per composar i anar coent poc a poc el so que tenia al cap.  Les he tingut amagades a un calaix durant aquest temps i fins ara no les havia sentit absolutament ningú! Un dia vaig sentir la necessitat de compartir-les i vaig tenir la sort de comptar amb el Quico Pugès (Quartet Brossa) que em va ajudar a donar-me l’empenta que necessitava. Ara s’hi ha afegit el Pepo López a la guitarra acústica (Chivochivato, La Cabra Mecánica, Quique González). Dos músics i amics amb els que entenem molt bé i amb els que estem molt a gust a l’escenari!!

3. Quins mitjans i ajudes has tingut promocionar-te?

La veritat és que encara no hem donat gaire a conèixer Soroll Blanc. El concert del Tradicionàrius ha estat un primer punt de partida del que estem molt contents. Hem volgut començar per un directe amb força i després anirem a pel disc i a per la promoció, així que el projecte està en procés de creixement.  Tot i això, hem fet entrevistes per al programa Ànima del C33, per a Enderrock, amb vosaltres, a través de les xarxes, però la veritat és que encara no ens hi hem posat.  

 4. Que trobarem en el concert del Tradicionarius?

Un concert proper i íntim de cançons nues. Històries tristes de crua realitat que agafen força amb la energia del folk. Un concert que hem volgut dedicar al nostre amic i músic Oroitz Maiz que ens ha deixat aquesta setmana passada.

5. Com et veus dintre del panorama de la música?

Soroll Blanc és una proposta personal i honesta. Crec que té una sonoritat diferent i pròpia. Neix de sincerar-me amb mi mateixa amb el què puc fer avui i de buscar una sonoritat pròpia que fa temps que em rondava pel cap. No sé si agradarà o no, però és molt sincer i això per a mi és molt gratificant i estic molt contenta de poder-ho compartir.

6.Com definiries la teva música?

Són cançons crues i nues que contrasten amb l’energia i la màgia del folk.  Expliquen històries d’avui mirant de reüll el passat: de llegendes que prenen vida en ple segle XXI a la realitat més dura.. És curiós perquè jo sóc una persona molt positiva i alegre i m’han sortit unes cançons molt crues…no me n’havia adonat, dissabte m’ho van fer veure..

La formació en si és un repte. Volem recrear la força del pop rock amb una formació de trio totalment acústica: Un repte que ens ha portat a jugar amb els sons, a explorar recursos, a investigar... Feia temps que em venia molt de gust aquest format tan proper i acústic al que no estic habituada.. dissabte ens ho vam passar molt bé. Amb el Quico i el Pepo ens entenem molt bé, és tot un luxe! Tot just ara iniciem l’aventura!

7. Com et planteges els propers concerts?

Propers. Amb calma. Senzills.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Com a músic, el de dissabte passat al Tradicionàrius, sense dubte!! Per a mi era un repte molt gran que m’obligava a ser honesta amb mi mateixa, a compartir un món interior que havia tingut guardat des de feia molt temps. I em va encantar!! Feia temps que imaginava com seria, com viuria aquell moment i ara que ja ha passat em moro de ganes de repetir!

Com a espectador en tinc varis: escoltar Crooked Still a Califòrnia en un fiddle course enmig d’un bosc de sequoies, sentir a la Sílvia Pérez a l’Aliança del Poble Nou amb el meu company, escoltar Värttina en un teatre de Hèlsinki, sola a la platea, on em queien les llàgrimes d’emoció.. la música té molta força!!

9. Quines són les teves influencies musicals?

Tinc una forta influència per músiques del nord. Vaig estar estudiant a Hèlsinki a la Sibelius Academy (un conservatori on s’estudia música tradicional)..allà em vaig enamorar de la música dels països nòrdics i vaig adonar-me que a casa nostra teníem un tresor preciós de músiques!!! Però també m’ha influenciat molt el bluegrass, el folk del Quebec, la música escocesa, el pop-folk americà i evidentment la música de casa nostra..

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Kate in the keetle, una noia anglesa que toca i canta el violí com faig jo i que m’encanta! I a més és joveníssima!

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Al menjador de casa meva amb els meus amics. Quan m’imaginava compartint el Soroll Blanc que em rondava pel cap en directe, abans d’haver-ho ensenyat a ningú, m’imaginava al menjador de casa rodejada d’amics.. la cita està pendent i aviat ho farem i potser ho gravarem en vídeo i tot!

12. Que aconsellaries a un grup emergent?

Que facin la música que els ompli.

13. Què és el que t’apassiona de la música?

L’energia, les emocions que et fa viure..  és màgic quan aquestes emocions que tu sents aconsegueixes que arribin al públic. Llavors és quan realment saps que ho has fet bé..