Entrevistem a Dani Carbonell de Irrisori

1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Vaig començar amb 10 anys a tocar l’instrument, el clarinet. Vaig estudiar la carrera de clàssic i vaig decidir no seguir estudiant ni clàssic, ni jazz, ni músiques contemporànies. Vaig començar a escoltar i aficionar-me fer una estil de música popular, un estil de música que poca gent fa per aquí “Música Klezmer”. La música popular jueva, on el clarinet hi és molt present, i tècnicament un món molt interessant a descobrir.

2. En quins projectes has participat?

En molts, Xot (guanyadors del Sona9) que era folk i psicodèlia, una cosa bastant fora del comú en aquell moment; Pomada en format quintet; Dúmbala Canalla que era músiques amb influència de músiques de l’est i balcàniques; amb L’orkestina de música gitana i balànica; amb la Banda de Sabadell; en orquestres; amb animació infantil: Amb Jaume Barri i Landry el Rumbero; amb Carles Belda i Petita Festa i ara també en el nou projecte Irrisori, que és música Klezmer amb tocs personals.

3. Com es crear el projecte “Irrisori” i quines col.laboracions heu tingut?

Irriosori es un projecte que el porto jo,després de recuperar moltes cançons i temes guardats des de fa anys en un calaix. Amb l'Anatol Eremciuc, un noi acordionista de Moldàvia que viu a Cornellà, la tuba Esther de Vilanova, Alvar Monfort a la trompeta i el percussionista sabadellenc Oriol Garriga.

Hem venia de gust iniciar un projecte meu, acústic i que sonés fàcilment. Una mena fanfàrria de cambra. Ara fa poc hem col·laborat en el nou disc de Sabor de Gràcia, amb el tema Dgelem Dgelem, himne de la música gitana per excel·lència.

4. Com us veieu  dintre del panorama de la música?

Aquí, aquest estil de fer música es relativament nou, no hi ha gaires bandes de música Klezmer. A fora es poden comptar amb els dits de la mà, el més semblant seria La Colònia i Gipsy Klezmer de Barcelona però que la majoria provenen de tot Europa, excepte la Sandra, que és la cantant, i mirant una mica més enllà, Trivium Klezmer, que seria el més semblant. El nostre estil  s'assembla més a les fanfàrries de l'est d'Europa, però en un format més reduit. I els temes són originals.

5. Com us plantegeu els propers concerts?

Es molt recent i no tenim disc a presentar, cosa que és una dificultat. Tenim un management, però és difícil trobar mercat, no està la gent acostumada a trobar-se aquests estils de músics i on ubicar-los, ja que és una música a cavall del jazz, tradicional i música popular. A Europa hi ha més moviment.

6. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

He fet tants, que no us podria dir. Va... t'en diré un molt divertit  on vam tocar amb les tres bandes que tocava: Xot, Dúmbala Canalla i Pomada, van ser moltes hores tocant.

Com a espectador un al Palau de la Música “EL Tiempo de los Gitanos” on unien músics de ètnia gitana d’aquí, la India, de Rajastan... Eren la Taraf de Haidouks, Esma Redzepova, els Gitanos de Rajastán, i la Fanfarria Ciocarlia. Em va impressionar molt la forma de fer música que tenien i la manera de transmetre-la i de comunicar-se musicalment.

7. Quines són les vostres influencies musicals?

Moltes, he tingut vàries èpoques.  Amb Xot ens escoltàvem era música del Nord d'Europa, com Hedningarna, Garmarna, amb la Música gitana i Klezmer escoltava Klezmatics, David Krakauer, Les fanfàrries de Frank London, Giora Feidman, Boban Markovic, Amsterdam Klezmer Band, Kroke, Bester quartet, entre d'altres... Fent aquests estils de música, he anat cercant referents a fora, ja que aqui no n'he trobat.

8. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Escolto molt poca música, no t'en diria cap com a descoberta. Però fa poc vaig tenir el plaer d'escoltar David Krakauer en directe al Festival de Jazz de Barcelona. Un dels meus referents des de fa molts anys. I d'alguna manera, amb un dels que he après tècnicament l'estil escoltant els seus discs.

9. Un lloc on us agradaria tocar?

Festival on hi hagi moviments en aquest estils de música. Festivals que fan per Europa de música gitana i Klezmer. En aquest país estem bastant estancants  musicalment, a Europa en canvi hi ha més diversitat musical, aquí la gent no s’arrisca, estem més limitats. Crec que manca circuits de música no tant majoritària. Circuits mínimament estables on puguis trobar grups de formats més reduïts i acústics. De qualsevol estil.

10. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Molta fe amb el que fas, que toquin i escoltin molt, de tot arreu, empapar-se  de tot arreu.

11. Què és el que us  apassiona de la música?

La música pot ser un mecanisme molt important de superació personal, motivació i assolir reptes, compartir... Com a professor de clarinet a l'escola de música de Barberà del Vallès vaig  tenir una alumne que es va presentar a concurs per tocar amb Mago de Öz, va guanyar i va tocar amb ells, ara té corda per fer el que vulgui i es proposi.

Veure com creixen els teus alumnes i com guanyen seguretat per aconseguir el que es proposen, m’omple molt. Sigui amb la música o no. La música ens pot ajudar a créixer molt com a persones.

La música és molt agraïda.