1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
L’afició de tocar música ve dels germans Cabanes, que els agrada fer petits concerts familiars per nadal i ocasions en que la família es troba unida. Al principi va començar com una afició, fins que els parents van començar a observar que ho feien molt bé, i que haurien de fer un grup. A poc a poc van anar afegint a amics, i hem arribat a ser vuit. Però en un principi no ens havíem imaginat que consolidaríem un grup com el que tenim ara. La motivació principal és la diversió de fer música amb els amics, com qui es reuneix per jugar a un joc de taula, o per aprendre a patinar.
2. Com es crear el projecte “Sense Sal”? De on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Els germans Cabanes van ser els creadors originals, i el nom va aparèixer juntament amb la incorporació de la Cristina(teclista) i el Salvador(baixista), tots amics íntims dels Cabanes. El nom “Sense Sal” va sorgir després de sentir una història d’un avi de la família. Que estava enamorat de la veïna del pis de sobre, però no sabia com adreçar-s’hi, així que es va inventar l’excusa que no tenia sal per cuinar, per trucar a la porta de la noia. Així es van conèixer i es van enamorar, i a ell li va quedar el sobrenom de “El sense sal”.
Al llarg dels mesos, es van anar incorporant els membres que ara som, tots fruit de l’amistat. L’ordre és: Martí Cabanes(Veu principal i Ukelele) i Nasi Cabanes(Veu principal i Guitarra) (el Martí va haver de marxar a l’estranger per estudis fa uns anys); Cristina Martínez(teclats i veus); Salvador Canyadell (Baix i veus), Pep Tormos(Trompeta), Alícia Rey (Guitarra i Veus) i finalment Anna Moya(Violí). Durant una temporada ens vam fer addictes a incorporar instruments, ja que ens agrada molt combinar moltes textures diferents. Fins que vam frenar-nos i hem quedat sent els que som.
3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar el disc “El mur encara més alt” i promocionar-se com a grup?
Sempre ens ha agradat envoltar-nos de gent propera a nosaltres, de qui aprendre i poder millorar. Un cas molt clar és el Marc Riera (Cantant de Doctor Prats), qui ens va fer tota la producció i ens va ajudar com a guia musical. També vam incorporar en algunes cançons sons de clarinet i violoncel, tots de músics propers a nosaltres. Fins ara, tota la promoció que hem fet al llarg de la segona gira ha estat a través de les xarxes socials i concerts de petit format arreu de Catalunya. No vam buscar padrins ni col•laboracions ambicioses. Segurament encara no era el moment. Els passos que hem anat fent son petits però segurs.
4. Que trobarem en el nou disc que prepareu per 2015?
Principalment trobareu una macedònia de música fresca, alegre i festiva. Ens hem tret la vergonya de sobre, i hem provat de barrejar el Folk que sempre ens ha agradat fer, amb punts de latin, pop i fins i tot disco. Sempre hem trobat interessant ajuntar i remenar estils per fer cançons, i hem parit un disc que sembla un còctel de gustos. Reconeixereu , això si, perfectament, la marca Sense Sal.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a Terrassa?
Estem molt contents perquè la música en català ha perdut complexes. Fa pocs anys gairebé eres un extraterrestre si deies que tocaves en català. I la única referència potent que existia eren Els Pets, sopa de Cabra i para de comptar. Últimament, i ho agraïm a grups com Manel, Txarango i els Catarres, la música en català ha obert les ales i està en plena ebullició. Han sortit molts grups, i també molta competència. Però això es bo, perquè la competència promou la professionalitat i la qualitat. Terrassa es un exemple a petita escala del que passa a Catalunya. Apareixen molts grups i molt bons, cada un amb propostes molt interessants.
6. Com definiríeu la teva música?
Com una macedònia d’estils de colors, frescos i festius.
7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure? On presenteu oficialment el disc?
Tenim moltes ganes d’ensenyar el nou disc al món, i estem molt motivats a que aquest principi de temporada sorprengui a tota la gent que ens coneix. Ens agradaria crear quelcom més que música des de l’escenari. Intentarem que durant els 90 minuts que durin els concerts, l’espectador entri en el món Sense Sal, gaudeixi, balli, s’emocioni i marxi pensant que té ganes de tornar a submergir-se en la nostra música.
Tot això ho presentarem el 17 d’Abril a la sala CAT de Gràcia, amb moltes ganes i molta energia acumulada després d’un hivern tancats a estudi. Si voleu saber com serà Sense Sal aquesta temporada, us recomanem descobrir-ho al nostre concert de presentació.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Tots els concerts els gaudim molt. Ens agrada fer música, i sobretot, oferir música i emocions als demés. Els concerts on aconsegueixes crear una atmosfera i perceps que el públic ho gaudeix, es quan més feliç et sents, i recordes el concert amb il•lusió. Com a espectadors, tenim molts bons records de concerts de grups que son referència, i que han generat escola. Mumford and sons, Noah and the whale, Beirut i molts d’altres estrangers, i Manel, Txarango i moltíssims mes d’aquí.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Moltíssimes. Al ser vuit membres, tenim molts gustos i matisos diferents dins el grup. D’aquí, de fora, mediàtics i familiars. Tenim una gamma d’influències molt grans. Potser Mumford And Sons, Of Monsters and Men, Manel i The cat Emprie han estat les més representatives. Si us els escolteu veureu que son absolutament dispars.
10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Avui a l’assaig comentàvem un grup del País Valencià que ens ha enganxat molt: ZOO. És un estil força allunyat del que fem nosaltres, però ens ha agradat molt com tracten el Rap i quina intenció mes contundent creen amb la seva música. També escoltem molt Doctor Prats, força propers a nosaltres, que ens han sorprès fa poques setmanes amb un disc extremadament festiu i alegre, amb el que no pots deixar de ballar. Molt recomanable. Segur que en sentiu a parlar properament.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
Ens encantaria tocar a alguns dels grans festival de música que hi ha a Catalunya. L’Aphònica, l’Acústica, el festival Mil•leni o el PopArb. N’hi ha un munt, i tots ens fan il•lusió, ja que hi ha músics de gran qualitat dalt d’aquests escenaris.
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
En primer lloc ser molt amics. Les idees, propostes i les crítiques flueixen molt més si hi ha una gran harmonia entre els membres. També els hi recomanaríem gravar-se i escoltar-se tant com puguin. El síndrome de l’artista és que quan ell crea art, mai el sent igual que els espectadors. Gravar-se i escoltar-se al cap d’uns dies va molt bé per percebre correctament les sensacions que emets. I finalment atrevir-se a anar a estudi. Els moments en que un grup de música més aprèn, es durant les setmanes de gravació i mescla de la seva música.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Ens encanta que la música uneixi les persones, i generi emocions i estats d’ànim. Ens encanta picar pedra, jugar i provar. Dissenyar les cançons i al cap d’un temps i molt d’esforç, sentir-les que ja han nascut i crescut, com si d’un fill es tractés. Tots els nens del món haurien de tenir aquesta oportunitat, ja que la música és un llenguatge internacional, que s’entén arreu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario