Entrevistem La Banda del Panda

LBDP va néixer a finals de 2009 als barris del Coll i Vallcarca de Barcelona, quan un grup d’amics acostumats a fer sarau i rumbes al carrer decideixen pujar a l’escenari. Els primers anys es dediquen a fer concerts i jarana amb una formació que podia canviar segons la ocasió. L’any 2011 participen i al concurs de Neocalorrismo on obtenen el segon lloc i a `partir d’aquí graven la seva primera maqueta als estudis de Hace Color al barri de Sants. Amb una formació ja consolidada afronten una nova etapa que acaba amb la gravació del seu primer disc A la Fresca (Kasba Music 2013) i una llarga Gira amb més de 60 concerts. Aquest 2015 tornen amb un nou disc, un so molt més mestís i amb la incorporació de una secció de vents.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
El grup va començar de forma molt poc seria, és a dir, sovint ens trobàvem al barri i muntàvem juergues on tocàvem i cantàvem rumbes tots els que érem allà sense cap intenció de fer res més. A partir d’aquí ens van sortir algunes propostes per tocar a dalt d’un escenari i aquí va nèixer La Banda del Panda. El primer concert no havíem assajat ni res. Més tard, bé al cap d’un any i després de forces bolos amb gent diferent,  ja ens vam posar d’acord per fer un grup amb “cap i ulls”, començar a escriure cançons pròpies, assajar etc...crec que la motivació ha estat sempre el directe i donar el màxim a l’escenari.

2. Com es crear el projecte “La Banda del Panda”? De on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Quan havíem de fer el primer concert no tenien  ni nom i  vam quedar per sopar i decidir el nom, el repertori i aquestes coses. Com que anàvem escurats vam sopar al restaurant “xino” del barri i en començar a dir noms ens vam deixar emportar pel vi i un quadre bastant lleig que hi havia al lloc: un ós panda menjant bambú. Amb el temps ens l’hem fet nostre i representa força coses...de fet pel La banda han passat mots músics per les diferents etapes que hem viscut.  La darrera la vam començar el setembre passat quan ens vam tancar a fer els temes del nous disc  l’Àngel, l’Óscar i jo(Étienne) que som guitarres veus i acordió i els que portem més temps al grup.  Vam veure que  necessitàvem fer un canvi a nivell de so, buscant més més contundència i fusió d’estils d’arrel festiva. D’aquí va sorgir la necessitat de buscar una petita secció de vents i una nova base (bateria i baix) Actualment som 7 músics.

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar el vostre disc “Viu” i promocionau-se?
Hem comptat amb el suport de la gent de Wasabi Estudis de Cardedeu, En Carles Puntí i en Juanpe Barroso. Ja els coneixem de quan vam fer el primer disc i la veritat és que hi estem com a casa, són uns cracks. La producció és nostra però ells també han aportat la seva experiència i visió. Tota la edició del disc, i promoció ens la fem nosaltres mateixos amb el suport del nostre manager (l’Alber t Espelt) i Kasba music.

4. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? 
Crec que som un grup de fusió i mestissatge amb un estil propi però que podem relacionar amb altres grups semblants  que també són de la zona metropolitana dels voltants Barcelona (Doctor Prats, Muyayo Rif, Itaca band, 9Son, etc...)

5. Com definiríeu la teva música?
Quan ens pregunten pel gènere diem que fem “Festa-fusió” que  defineix molt bé el que fem, per una part l’objectiu principal que és la festa i fer ballar a la gent; i per l’altra, la fusió i barreja d’estils com poden ser la rumba catalana, l’ska, el reggae o la cúmbia.

6. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure? 
De moment tenim la presentació del disc a Berga (5 de Juny) i a les Festes joves del Coll (12 Juny). Després comencem gira i encara estem tancant dates però la cosa pinta bastant bé.

7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Jo personalment he disfrutat molt quan hem anat a tocar a França en diversos festivals, sobretot pels mitjans tècnics i de suport als músics com per la manera que té la gent de viure i escoltar els concerts.
Com a espectador se’m fa molt difícil escollir-ne un de sòl...recordo que un dels que em va tocarr més va ser fa bastants anys quan era adolescent durant unes festes de la Mercé a la Catedral de Barcelona, on van tocar els Dusminguet i després en Peret. Vaig flipar tant que vaig decidir aprendre a tocar l’acordió diatònic i  començar a descobrir la rumba catalana.

8. Quines són les vostres influencies musicals? 
Jo no tinc cap problema per escoltar de tot i m’agrada la majoria de música que escolto. Són tantes les influències que costa triar alguna cosa. Pel que fa a la rumba sempre parlem dels 3 grans que són el Gato Perez, en Peret i el Pescailla. Després la llista seria immensa però personalment m’encanten els Dusminguet i els Pixies

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Em flipa bastant com canta la Núria Graham

10. Un lloc on us agradaria tocar?
Ja no hi podrem tocar perquè la van tancar fa anys però m’encantava anar a concerts a la sala Garatge del Poble Nou, era un lloc molt mític.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Avui en dia sembla que el més important per un grup sigui donar-te a conèixer i que et coneguin a través de les xarxes socials i tots els mitjans que hi ha. Jo els diria que per poc que puguin busquin algú que els faci aquesta feina i es concentrin en el que és realment important i és a millorar cada cançó i directe.

12. Què és el que us  apassiona de la música?
Jo tinc clar que no podria viure sense escoltar música, més que una passió és una necessitat. El que m’apassiona més de fer-la es poder tocar les teves cançons i que la gent les pugui ballar o cantar.