Entrevistem a Un tal Pere

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
L’interès per la música em va venir fa anys, degut a un familiar que tocava la guitarra. Poc a poc vaig anar fent meva aquesta eina, que al principi, per si mateixa ja era prou motivació. Actualment, la meva motivació actual per la música és utilitzar-la per canviar el nostre entorn i la nostra societat.

2. Com es crear el projecte “Un Tal Pere”  i com ha evolucionat? Perquè aquest nom? Com ha sigut l’evolució de cantautor a banda? Qui t’acompanya ara en el projecte?
El projecte neix de rebot, surt disparat arrel del final d’un projecte anterior i de descobrir el món dels cantautors de Barcelona. L’evolució la marquen sobretot els aprenentatges que m’han aportat els companys de viatge i la recerca a l’hora de buscar noves maneres d’explicar històries.
No considero que siguem una banda. A mesura que he anat composant i enregistrant cançons, he tingut la sort que diferents músics volguessin aportar el seu granet. Per mi, la Cristina al violí i les veus, en Pep a la bateria, o aquells que vinguin demà, seran companys i amics de viatge.

3. Quins mitjans i ajudes has tingut per gravar “Un nou somriure”?
Ajudes?! Hi ha ajudes?! ;) Tant l’enregistrament com l’edició han anat al meu compte. Actualment, els artistes hem de córrer amb els riscos que suposa treure un disc i l’autoedició acostuma a ser una bona opció. És complicat però acabes aprenent a fer de productor, editor...quan te’n adones, estàs immers en un munt de gestions que no formen part de la música en sí. És fàcil perdre la perspectiva.

4. Quins ajudes i mitjans has tingut per promocionar-te?
En David Traver, un gran amant de la música de la ciutat de Terrassa, va ajudar-me amb les tasques de comunicació quan va sortir el disc. Quan trobes algú que s’implica en el que fas, les forces es multipliquen. Fer arribar el disc a tot el públic potencial és molt difícil, som molts els artistes que intentem donar-nos a conèixer. S’ha continuar creant, si el que fas diu veritats, acaba arribant a la gent adequada.

5. Com et veus dintre del panorama de la música?
No m’hi ubico. Tenim al mania de comparar-nos amb els altres i veure qui te més seguidors, qui fa més concerts i això ens fa perdre la perspectiva. L’èxit és que una persona deixi que les meves cançons l’acompanyin mentre canvia el seu món.

6. Com definiries la teva música?
Folk d’autor.

7. Com et plantegues els propers concerts? Quins son?
Els propers concerts em serviran per foguejar una mica les noves cançons i veure com respiren en directe abans d’enregistrar-les. El proper serà una col•laboració amb “La nit de Trovadores”, un conjunt de cantautors que és reuneixen un cop al mes per rebentar la Bodega Saltó de Barcelonaa base de cançons. Un regal.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic? 
El millor concert com a músic a dia d’avui, el del Velcro Club del passat dijous dia 4 de Juny en favor dels vaguistes de Movistar.

9. Quines són les teves influencies musicals? 
M’encanta el sentiment que hi posa Damien Rice, el compromís d’en Cesk Freixas, la vitalitat del Bruce, els riffs de Metallica i de José Gonzalez, la intensitat dels Mumford i venero a Dave Grohl, el semidéu del grunge.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Bon Iver està a punt de treure nou disc...

11. Un lloc on t’agradaria tocar?
De nit, a un jardí il•luminat amb bombetes i banderoles de colors.

12. Que aconsellaries a un grup emergent?
Que piquin pedra, que toquin i tornin a tocar i que siguin molt exigents amb si mateixos.

13. Què és el que t’apassiona de la música?
És una eina, un vehicle per ajudar a canviar el món, alliberar-lo de la injustícia i fer del nostre entorn un indret més amable. Calen cançons que despertin consciències i que acompanyin a la revolució que vindrà. Tots podem ajudar a realitzar aquest canvi fent allò que ens agrada. Jo hi poso cançons i consciència social.