Entrevistem Destemps

A camí entre el Baix Llobregat, la Plana de Vic i el Berguedà neix Destemps, el grup de rock urbà de casa nostra. Bevent de l’escena rockera que a partir dels anys 80 va esclatar a la península, aquest quartet de joves catalans combina unes guitarres potents amb entonacions melòdiques i lletres cuidades. El resultat: Rock & Roll cantat en català per dues veus amb personalitat pròpia. El seu primer EP, de títol homònim (autoeditat, 2013), i el seu primer disc, “Trampes al destí” (autoeditat, 2015), ja deixen entreveure la direcció d’un rumb musical que tot just acaba de començar.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina és o era la vostra motivació?

Ha plogut molt des dels nostres inicis en el món de la música. Tots vam començar a tocar diversos instruments des de petits i després van venir les primeres bandes, amb les quals fèiem més soroll que altra cosa. I la motivació era la mateixa que la que tenim ara: passar-nos-ho bé i disfrutar de la música, en el nostre cas del rock and roll.

2. Com es crea el projecte “Destemps”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Destemps es va crear, com la majoria de bandes, sense ser-ne gaire conscients. El Quim, l’Adrià, el Ferran i l’Arnau, els membres que formem i hem format el grup des del principi, vam començar a quedar per assajar després d’haver deixat enrere altres projectes. I assaig rere assaig vam anar fent versions i després temes propis i vam començar a fer concerts. Vam veure que funcionava i que ens ho passàvem bé i aquí estem: una mica més madurs (musicalment parlant) que al principi, però amb la mateixa passió que sempre. I preguntaves pel nom... Doncs també ens va venir un dia assajant. Fem un estil de música que es portava més fa 20 o 30 anys que ara: anem a destemps. I la ‘a’ ens sobrava. Així que es va quedar Destemps.

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar el disc? Com us heu promocionat com a grup?

Mitjans, pocs. I col·laboradors, menys. Costa molt gravar un disc quan comences. Hem tingut sort del nostre company i tècnic Guillem Ventura, de l’estudi Rondan Rot, que ens ha posat les coses fàcils perquè poguéssim fer realitat el disc. I, a partir d’aquí, ens l’hem produït i editat nosaltres mateixos com ja vam fer amb la primera maqueta. I ens promocionem com podem: qualsevol cop de mà és benvingut. Com aquesta entrevista, per exemple. Tot suma i s’ha de picar molta pedra.

4. Què se sent al tocar al Vilabarrakes de Castellar del Vallès?

Què t’hem de dir... una barreja de nervis i adrenalina, com en qualsevol concert d’aquestes dimensions. És una passada, almenys així ho vivim nosaltres. Vam tenir la sort de poder-hi tocar fa tres anys quan tot just començàvem i ara els companys de l’organització, especialment el Bengi Salinas, ens han tornat a convidar. Els estem molt agraïts i ja tenim ganes que sigui el dia 11 de setembre.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana?

Com un rara avis, com una espècie en extinció.  A casa nostra, el rock ha passat de ser pràcticament l’únic gènere musical cantat en català a quedar relegat a l’últim terme. Nosaltres fem rock en català, però sense reproduir els esquemes d’aquell Rock Català que va triomfar fa un parell o tres de dècades. I no ens importa que ens diguin que el rock ara no està de moda. Com diria el Drogas, de Barricada, al final el rock mai no passa de moda perquè no és una moda.

6. Com definiríeu la vostra música?

El nostre estil ha anat evolucionant des del rock urbà fins a un rock més melòdic i amb més variants. No ens agraden gaire les etiquetes ni volem autolimitar-nos. Toquem el que ens surt i el que ens agrada. De vegades és més canyero, de vegades més tranquil. No tenim manies: el rock té un ventall molt ampli i a nosaltres ens avorreix fer sempre el mateix.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

Allà on ens vulguin! Tocarem a tot arreu on puguem i sempre amb les mateixes ganes de passar-nos-ho bé i que la gent que ens vingui a veure també disfruti. El rock és molt millor quan es comparteix. Els directes són la nostra gasolina.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectadors?

N’hi ha hagut diversos. Ara mateix no sabríem dir-ne un en concret. Ens apassiona la música i sempre, en tots els concerts, ja sigui com a músics o com a espectadors, hi ha coses bones i coses dolentes. Però l’important és disfrutar i saber quedar-te amb les bones. Si no, ja no estaríem aquí parlant d’això.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Els quatre membres del grup escoltem música molt diversa i suposem que això es nota en les nostres cançons: totes tenen alguna cosa diferent. Però coincidim en què ens ha marcat molt el rock urbà que va esclatar a la dècada dels 80s a la península. Grups com Extremoduro, Platero y tu, Marea, el mateix Rosendo... Però escoltem molta música i tot acaba influenciant, segur.

10. Quina és la vostra última descoberta musical emergent?

Descobrim grups cada dia! Hem compartit escenari amb gent que tot just comença i que apunta maneres, i també ens agrada anar a concerts de grups que no coneixem per descobrir coses noves. No cal dir noms, el que cal dir és que la música està molt viva a casa nostra i que és una llàstima que sovint no s’obrin més portes i es posin més facilitats perquè exploti.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

A qualsevol bar on hi hagi gent disposada a passar una bona nit de rock and roll. No ens marquem fites en aquest sentit: el que vingui, benvingut serà.

12. Què aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que s’ho passi bé i que faci el que li surti, el que li agradi. I, sobretot, que intenti que el projecte no mori a la primera de canvi. Diuen que el secret dels grups és que durin. La música vol temps, anys. A no ser que siguis un virtuós, que normalment n’hi ha pocs.

13. Què és el que us apassiona de la música?

La música en si. No podríem estar sense fer música. Ser part d’una banda és una cosa que costa d’explicar si no t’hi trobes. Té moltes coses bones i molt poques de dolentes. I viure la música des de dins és molt millor que viure-la només des de fora. A fer això segon ja hi serem a temps.