Entrevistem a "El Paraigua"

El Paraigua està format per:

- Mickey de los Reyes (1994): músic nascut a Mataró, format al Liceu de Mataró i actualment cursant Pedagogia de l’instrument a l’ESMUC. Combina els seus estudis amb la docència a escoles de música i de primària. Ha estudiat bateria, bombardí i gralla entre d’altres.

- Roger Andorrà i Bruch (1984): diplomat en magisteri musical (UB), llicenciat en ciències i història de la música (UAB), té el grau professional de clarinet (CMMB) i actualment està cursant el tercer curs del grau superior de música tradicional especialitzat en gralla (ESMUC).  Paral·lelament al format acadèmic també té l’equivalent al grau professional de saxo-jazz. Actualment forma part d’ “A la big bom band” (big band) i “El Paraigua” (patxanga-folk) i ho compagina amb la docència com a mestre de música a secundària i a les escoles municipals de música de Sallent i Mataró.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?

Roger Andorrà: De petit em vam apuntar a l’escola municipal de música de Sallent i des dels combos de música moderna de la mateixa escola en va sortir el meu primer grup. Els “Nohosé”. La meva motivació és senzillament gaudir i comunicar amb la música cada dia!

Mickey de los Reyes: quan era petit em van apuntar a estudiar música, al Liceu de Mataró. El meu instrument principal fins ara ha sigut la bateria, però pel camí he tingut la oportunitat d’aprendre altres instruments, com el bombardí. La meva motivació era poder tocar en els combos que hi havia a l’escola, aprendre més música i poder tocar més instruments.

2. Com es van crear els projecte “El Paraigua”? Qui formeu el grup? Quins projectes heu tingut abans? I com heu evolucionat com a music s llarg del temps?

El Paraigua neix de la inquietud de trobar sonoritats noves al voltant del món de la gralla i de voler muntar un projecte de petit format diferent de la formació tradicional de grup tres gralles i timbal.

El Paraigua el formem en Mickey de los Reyes (bombardí i percussió) i Roger Andorrà a la gralla en Sib.

Roger Andorrà: La meva evolució musical parteix de l’escola de música municipal de musical del meu poble (Sallent). Allà vaig iniciar els meus estudis musicals com a clarinetista clàssic, saxofonista modern i en va sortir el meu primer grup de música: els “Nohosé” (ska-patxanga). Més endavant, també vaig entrar com a saxofonista  a “A la Big Bom Band” (big band) on encara hi toco. Tanmateix, paral·lelament al jazz, vaig descobrir l’etnomusicologia i la música tradicional. I a la recerca de coses noves vaig anar a parar al grup de grallers “Els Laietans” on m’he consolidat com a graller i m’ha conduit fins a obrir El Paraigua.

Mickey de los Reyes: estic a altres projectes de música tradicional, com a la Companyia Imaginaria d’Arrel (dirigida per Marçal Ramón), o a l’orquestrina Aires del Montseny, als dos grups amb la bateria. Tot i així no només he tocat tradicional, he tocat en big band i amb el bombardí i la tuba estic  a algunes bandes. A part, soc professor de música, i això encara em fa créixer més com a músic.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionar el grup?

És un projecte molt nou i de moment, els mitjans que ens han ajudat més a promocionar El Paraigua han estat les associacions de veïns i el boca orella d’els amics i coneguts. Val a dir que les xarxes socials, sabent-les utilitzar, ja fan una molt bona funció.

4. Que té la gralla que no tinguin altres instruments?

És un instrument que, a diferència dels altres, encara està en constant evolució i depenent de l’escola o el tipus d’inxa o el constructor pot fer que canviï un munt la seva sonoritat. És per això que les gralles de Sitges sonen diferent que les de Reus per exemple.

A part, la gralla és un instrument que té una sonoritat intensa i penetrant que es fa inconfusible.

5. Com veieu  el panorama de la música catalana?

Pensem que el panorama català està assolint uns bons nivells. Tanmateix, cal molta més ajuda de les administracions públiques encarades cap a la música en català i evidentment cap a la música tradicional.

6. Com definiries la teva música?

La nostra música parteix dels balls d'envelat prescindint de modes i complexos per tal d'assolir una textura sonora de "foto antiga" que barreja l'essència de la banda amb la dels grallers vells. I quan diem -prescindint de modes i complexos- ho diem amb tots el sentits de les paraules. No tenim cap mania a l’hora de fer una versió de qualsevol tema!

7. Com us plantegeu els propers concerts i quins són?

Fa res acabem de fer un petit “stage” per tal de perfilar el repertori dels següent concerts i de fet,   els plantegem amb il·lusió d’un nen que estrena sabates noves perquè pensem que els temes nous defineixen molt bé la personalitat del grup.

Els dos propers concerts són el dia 25 d’Agost a Granollers i el 5 de Setembre a Mataró.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Roger: A nivell personal un dels meus millors concerts podríem dir que va ser l’últim concert d’escenari que vam fer amb Els Laietans. I com a espectador a nivell musical un concert de Maceo Parker al Palau de la Música que vam acabar tots ballant... Tot i així, la gent que em coneix bé sap que sóc molt i molt fan d’Els Pets, tot i que allà hi vaig a buscar moltes altres coses ;)

Mickey: el meu millor concert ha sigut amb la Big Band del Liceu de Mataró. Com a espectador... fa poc que vaig tenir la oportunitat de veure als “Earth Wind & Fire”, brutals.

9. Quines són les teves influències musicals?

Roger: Artie Shaw, Ganxets, Els Pets, Bach, Llibert Fortuny, Charlie Parker, Eddie Daniels, Buika, Sentència, Beyoncé, La troba... (hahaha... em fa molt riure aquesta barreja)

Mickey: soc un apassionat de la música funky i sobretot de la música llatina. Tot i així, he de dir que encara soc més fanàtic de la música del “Cirque du Soleil”. Estic enamorat del circ, i la del Soleil en particular m’encanta.

10. Quina és la teva última descoberta musical emergent?

Roger: Mira, un grup de Mataró que es diuen ESCAPADA. Els vaig veure per Les Santes i em van agradar molt.

Mickey: un grup que de Vilassar de Mar, que es diu “Un gos robant”. Des d’aquí els animo a seguir endavant perquè realment estan fent molt bona feina.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Roger: Tinc pendent el Palau de la Música.

Mickey: dins d’un circ, de nit, combinant circ i música.

12. Què aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Roger: Que hi posin hores, ganes i il·lusió. Ho altre, ja anirà arribant...

Mickey: que tirar endavant un projecte musical necessita temps i dedicació, així que sobretot, agafin forces i que estiguin molt agust amb el que estan fent i creant.

13. Què és el que us apassiona de la música?

Roger: La comunicació no verbal i el feeling entre persones.

Mickey: veure com el públic gaudeix el que estic fent, però a un altre nivell.