El projecte TRAU es gesta l’estiu de 2012 de la mà de Núria Botia, Xavi Artigas i Pau Torrens.
D’aleshores ençà al soterrani d’una antiga casa santboiana hi germina la iniciativa que (re)uneix, per segona vegada, a antics membres de les bandes Les Philippes i Mel per retre homenatge a les escenes quotidianes de les seves vides. Una formació que més tard arrodoneixen amb la incorporació de Jordi Bastida i que els permet polir el seu primer EP, TRAU. Ara, a mode de monosíl•lab, el grup santboià decideix que es hora d’ocupar les llistes de reproducció amb un repertori de composicions pròpies.
TRAU té clar que navega amb una indiscutible influència del pop, de la psicodèlia i del rock dels seixanta, dels setanta i de l'actualitat: The Beatles, Rolling Stones, The Kinks, The Zombies, The Who, Beach Boys, Dr.Dog, Beck, Wilco, i també de cèlebres cantautors com Bob Dylan, Pau Riba o Sisa.
Cerquen una veu pròpia a través d’unes lletres dotades de naturalitat en les que es pot deduir que l’humilitat és l’estendard del grup. Sense voler-ho, fruit de la inspiració accidental, es converteixen en descriptors minuciosos de l’imaginari local i popular que els envolta i en creadors de melodies contagioses que acompanyen records d’infantesa, històries d’amor i cants reivindicatius.
Recents guanyadors del Sona9 2014, ara es troven tancats al local acabant de produir el que serà el seu debut discogràfic.
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Tots 4 ens vem iniciar a la música desde molt petits, possiblement a conseqüència del que veiem a casa. Uns tenien pares que ja tocaven a bandes o orquestres i d’altres teniem pares o tiets amb grans col•leccions de vinils que ens posaven desde petitets. El que es mama de petit, en algún moment surt, i ha sortit!!!. A partir d’aquí, tots 4 hem anat tocant a diferents bandes fins que ens hem trobat per començar a rodar amb TRAU
2. Com es crear el projecte “Trau”? D’on surt aquest nom?
Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment?
Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Es va iniciar l’estiu del 2012 quan la Núria, en Pau i en Xavi ens quedem orfes després de dissoldre el grup MEL. Els tres teníem ganes de continuar creant, que fos cantat en català i a on l’espontanietat en la creació fos una part important. Ràpidament ens vem adonar que faltava un guitarra, i la Núria ens va proposar en Jordi perquè havien estudiat junts a l’ESMUC. Vem gravar una maqueta tots 4 i ens vem adonar que l’entesa era immensa i no hem parat fins el dia d’avui.
Pel nom de la banda volíem trobar un monosíl•lab, fàcil de recordar i que sonés contundent. Com que també som fans de les camises, va ser fàcil votar pel nom de TRAU
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el disc? Com us he promocionat com a grup?
Avui és força complicat poder estar el temps que necessites a l’estudi en el que vols gravar el disc perquè els preus no son populars i les bandes no tenim ni un cèntim. Però nosaltres hem tingut la sort de poder fer al que volíem fer gràcies a guanyar el Sona9.
Hem estat un mes sencer gravant i mesclant als Estudis la Bucbonera. Allí hem pogut treballar amb en gran Tomàs Robisco, que l’hem tingut com a co-productor del disc juntament amb natros mateixos. També han vingut a col•laborar en algunes cançons, part de la secció de vents dels grans Gramophone Allstars.
En un dels temes necessitàvem gent per fer un final molt Hey Jude i vem enganyar a les Crab Apples perquè ens ajudessin amb les veus, ha quedat collonut!!!. Per aquest mateix també van venir la Maria Tió i la Carmen Enjamio a posar una magnífica secció de cordes
I finalment, hem tingut la sort de que el senyor Lluís Gavaldà s’animés a fer uns cors espectaculars en un dels temes del disc.
Com podeu comprovar, no ens hem estat de res, però també cal insistir en que això no ho haguéssim pogut fer sense guanyar el concurs Sona9.
4. Que se sent al guanyar el premi Sona9?
La veritat mai ens vem imaginar poder guanyar el concurs. També hem de dir que quan arribes a la final, només penses en guanyar-la si o si, i hi veus possibilitats......però durant el concurs no vem creure massa en arribar fins aquí. Es un orgull poder dir que ets el guanyador del Sona9 2014.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Doncs no sabem si això és bo o dolent però no veiem masses bandes similars al nostre estil.
6. Com definiríeu la teva música?
És complicat auto definir-se un mateix però podríem dir que fem pop-rock psicodèlic amb molta influencia de la música dels seixanta però portat a l’actualitat.
7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
Els concerts més immediats son el dia 29 d’agost al l’Acústica de Figueres, el dia 19 de setembre al Mercat de Música Viva de Vic, i al 19 de novembre, el concert més important, farem la presentació del disc al Mercat del Born dins el cicle Born de cançons.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a músics estem molt contents del concert que vem fer a la sala Beckett dins el cicle tots els dimarts em sentiràs. No sabem si va ser el millor dels nostres concerts, però per a nosaltres va ser molt important pels futurs concerts.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Els seixanta son molt importants dins les nostres influencies, escoltem grups com Beatles, Beach Boys, Kinks, Zombies, The Who, Small Faces, Rolling Stones, Pau Riba, Sisa, Byrds, ......però també escoltem bandes actuals com Teenage Fan Club, Gomez, Beck, Dr Dog, Wilco, Hacienda, Black Keys, Jack White,.......
10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
No se si ho podem considerar emergent, però els Senior i el Cor Brutal, com be diu el seu nom, son brutals!!!!
11. Un lloc on us agradaria tocar?
A qualsevol sala plena de gom a gom, de gent entusiasmada amb la nostre música.
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que siguin sempre ells mateixos, que segueixin sempre fidels a les seves conviccions i deixin estar-se de modes.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Que mai et falla, sempre la tens allí donant suport al teu estat d’ànim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario