Entrevistem a Jaume Pla "Mazoni"

Em dic Jaume Pla i soc el cantant i compositor de Mazoni amb qui he publicat 7 discos d’estudi i un directe. Actualment estem presentant l’últim disc “7 songs for an endless night” en el que hem tornat a l’anglès.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
El meu primer amor van ser els Beatles. Recordo escoltar Help en un walkman quan tenia 12 anys i haver de rebobinar la cinta per poder-ho tornar a escoltar de l’impacte que tenia. A partir d’aquí vaig començar a tocar la guitarra per poder cantar aquelles cançons que tant m’agradaven.

2. Com es van crear els projecte “Mazoni"? Quins projectes has tingut abans? En quins projectes paral.lels participes?  I com has evolucionat com a músic al llarg del temps?
Anteriorment havia format part del grup EndeRock (abans que existis la revista) on també hi havia en Carles Sanjosé (Sanjosex). Després d’altres formacións va arribar la primera banda professional, Holland Park, amb qui vam treure dos discos amb la mateixa discogràfica que estic ara. Algunes de les cançons van tenir certa repercussió però al final vaig acabar sortint d’aquell grup perquè estava una mica cansat del món musical. Després d’un temps descansant i allunyat de la música vaig tornar amb un projecte nou, Mazoni.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar cd's i promocionar-te?
La discogràfica Bankrobber sempre ha sigut la meva família musical. De fet, la discogràfica es va iniciar en no trobar-ne una Holland Park per editar el primer disc. Sempre hi ha hagut una relació molt amistosa. Pel que fa als mitjans, haig d’estar molt agraït a la tasca que va fer iCAt.fm amb el meu primer disc en català “Esgarrapada” i sobretot amb la cançó “No tinc temps”.

4. En que t’inspires per escriure les teves lletres? 
En tot. Música, llibres, pel.lícules, converses…Quan em pregunten si les lletres són autobiografiques responc que Sí, però no pas com es pensa la gent. Evidentment que són autobiografiques perquè les he viscut jo, això no vol dir que siguin tal cual les he viscut. Puc estar parlant en primera persona i haver fet un retrat de diferents personatges i puc estar parlant en tercera persona i que m’hagi passat a mi directament. Tot són coses que he viscut però no com s’expliquen a les cançons. No és periodisme, és ficció.

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? Com veus el panorama de la música a la Bisbal de l’Empordà?
Jo vaig fent el meu camí. No depèn de mi si el que faig està més de moda o no. El que sí depèn de mi és fer un bon disc i sempre m’hi esforço al màxim. Em centro en la música no en el ressó que té.
La música a la Bisbal i el seu èxit està assegurat amb grups com Gramophone Allstars que estan tenint molt èxit o Medusa Box que acaba de publicar el segon disc.

6. Com definiries la teva música?
Escolta-la. No serveix de gaire escriure sobre música. És com si li preguntéssis a un escriptor com sona la seva novela.

7. Com us plantegeu els propers concerts i quins són? 
Comencem la gira a Cardedeu i després vindran Palafrugell, Palafolls, Barcelona, Reus…tenim moltes ganes de començar la nova gira perquè és un disc amb molta energia i segur que es notarà als concerts. Estic impacient.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Com a músic no em puc quedar amb un. És impossible. Tinc molt bon record dels concerts a l’Apolo i els que vam fer al Poparb durant diverses edicions. Com a espectador diria Radiohead la Tívoli, els tenia molt a prop i va ser molt emocionant.

9. Quines són les teves influències musicals? 
Hi ha una part que ha dominat molt la meva vida musical des de sempre. És la música dels 60: Beatles, Rolling Stones, Bob Dylan, The Kinks, Neil Young…però últimament, fa uns quatre anys, estic més connectat al que va sortint: Beach House, Lorde, Arcade Fire…

10. Quina és la teva última descoberta musical emergent?
Maria Arnal i Marcel Bagés.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?
A la platja.

12. Què aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que l’unic important és la passio per la música. Tot el demés erosiona però si es manté això intacte sempre es pot anar endavant.

13. Què és el que us apassiona de la música?
Per mi és tan fisiològic com menjar o el sexe.