Entrevistem a Paper de Plàstic

Paper de plàstic és un quartet integrat per:

Josep Gudiol (veu principal i guitarra)

Jaume Esteban (baix i segones veus)

Vanesa Paris (teclats i segones veus)

Albert Riu (bateria)

El grup neix a finals del 2013, a Barcelona, de la mà de Jaume Esteban i Albert Riu. Després de treballar plegats en anteriors projectes, buscaven realitzar la idea que tenien en comú i que esdevindria la seva filosofia principal: la història o concepte de cada cançó havia de marcar la direcció de la música. Poc després, Josep Gudiol s’uneix al projecte. La seva veu, innocent, però carregada de personalitat, era la ideal per a narrar aquelles singulars històries. Finalment, Vanesa Paris acaba de tancar el cercle amb els seus teclats de colors, que van resultar ser l’eina definitiva per donar forma a l’expressió del grup.

Les cançons de Paper de plàstic són petites narracions basades en fets quotidians, històrics o literaris que tracten, generalment, la condició humana i aspectes que l’envolten, amb certs moments per a la fantasia. Aquestes històries s’acompanyen d’un pop senzill, però carregat de matisos, servint-se, de manera subtil, d’altres estils musicals com ara el folk, l’electrònica, el rock, el funk, punk o inclús ritmes caribenys, segons el text requereixi.

Recentment, Paper de plàstic han estat guardonats com a segons finalistes del Premi Carles Sabater a la millor cançó en català de l’any, concedit pel Centre de la Cultura Catalana d'Andorra, pel seu tema “Mosques”. Per altra banda, també han estat seleccionats per entrar a les fases preliminars del concurs Sona9 d’enguany.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Jaume: En general, tots vam començar de maneres similars, tocant amb amics de l´institut de forma autodidacta. La motivació inicial era passar-ho bé tocant temes dels nostres grups preferits. Després cadascú ha seguit camins diferents fins que ens hem trobat a Paper de plàstic. Actualment, la motivació segueix sent el benestar que ens proporciona tocar amb gent amb qui t’entens i també el repte d’emocionar a qui ens escolti, a banda dels petits descobriments que vas fent dia a dia.

2. Com es va crear el projecte “Paper de Plàstic”? Perquè aquest nom? Qui formeu part del grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Albert: En Jaume i jo, fundadors del grup, tocàvem junts en una altra formació que es va desfer perquè ens vam adonar que, entre els membres implicats, teníem inquietuds musicals diferents. D’aquella dissolució va néixer Paper de Plàstic.

Vam escollir aquest nom perquè ens semblava suggeridor i enigmàtic, cadascú li pot donar el sentit que vulgui. Per nosaltres té aquesta ambivalència que uneix dos conceptes d’entrada contradictoris, el món més orgànic o tradicional amb el sintètic - modern... una mica com les nostres cançons, que tenen una arrel molt acústica (tirant a folk), però que, un cop treballades amb la banda sencera, acaben agafant direccions molt diverses i, sovint, allunyades d’aquest “folk” inicial.

Actualment, el grup està format pel Josep Gudiol (veu principal i guitarra), la Vanesa Paris (teclats i segones veus), Jaume Esteban (baix i segones veus) i jo, Albert Riu (bateria).

A nivell de filosofia de grup, no hem canviat gaire. La nostra sonoritat, però, amb el temps s’ha fet més electrònica, sobretot amb la recent incorporació de la Vanesa.

3. Quins mitjans i col.laboradors heu tingut per promocionar-vos?

Jaume: La nostra promoció és a través de les xarxes socials i la fem nosaltres mateixos, no disposem de discogràfica ni treballem amb cap empresa de management.

4. Teniu disc? Teniu pensat gravar-ne un?

Albert: Acabem d’enregistrar el nostre primer E.P., de moment només disponible en format digital (streaming) a la nostra web (www.paperdeplastic.com). Encara no tenim disc però segur que el gravarem ben aviat.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama a Barcelona?

Albert: La veritat es que encara som poc coneguts, fins ara hem estat més preocupats en donar forma a la nostra música. Tot i això, hem rebut força bones crítiques, cosa que ens anima a seguir endavant. La nostra intenció es poder arribar a la màxima gent possible, que puguin gaudir amb el que fem i que això ens permeti seguir treballant.

Barcelona és una gran ciutat i hi ha molt moviment. Tot i això, per un grup com el nostre, sovint és complicat trobar llocs on tocar amb bones condicions i, en general, hi ha poca cultura entre el públic d’anar a veure coses noves, tot i que sembla que tot plegat està canviant una mica últimament.

6. Com definiríeu la vostra música?

Jaume: Bàsicament fem pop amb influències d’estils diversos. Valorem principalment que la música reforci el missatge de la lletra i això fa que cada cançó tingui la seva personalitat per sobre d’estils concrets.

7. Com us plantegeu els propers concerts? Quins són?

Albert: Amb moltes ganes d’arribar a la gent, gaudir i seguir millorant. Ara mateix estem treballant en omplir l’agenda per l’estiu i mirarem de recórrer el màxim de geografia catalana possible, passant, també, per Andorra on actuarem dins del festival “Colors de Música”. De moment, podeu apuntar les següents dates: el 14 de maig estarem a Terrassa, al Petit Cabaret del Comanou, i el 31 del mateix mes a Sant Sadurní d’Anoia. A més a més, ens fa molta il·lusió anunciar que dimarts que ve, 3 de maig, estarem tocant a l’Antiga Fàbrica Damm en les fases preliminars del concurs Sona9. Trobareu tota la informació a la nostra pàgina web i al facebook.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Jaume: Com a músic tinc un record especial pel meu primer concert, tot i que no va ser el millor, és clar. Com a espectador, un concert de Massive Attack al Festival de Benicàssim, crec que va ser a l’any 2000, no els havia sentit mai, va ser amor a primera oïda, em vaig comprar tots els seus discos.

Albert: Ufff. Com a músic, suposo que l’últim que vaig fer (bé, potser el penúltim, perquè a l’últim tenia angines) i el següent que faci. Com a espectador... no recordo els concerts dolents i, d’entre els bons, no sabria amb quin quedar-me, cadascun té les seves coses. Tinc un record especial d’un d’Extremoduro a Girona, el 2008.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Moltes i diverses, cadascú té la seva historia. En alguns casos coincidim, en altres semblem pols oposats.

Jaume: Crec que els grups que més m’han influenciat són, Nirvana, Radiohead, Massive Attack i Antònia Font, per raons diferents.

Albert: Principalment el rock, tot i que la cosa d’estudiar al Taller de Músics m’ha apropat a altres estils, com ara el funk, el jazz o la música afro llatina. Hi ha molts grups i artistes que en el seu moment m’han tocat i han deixat petjada (amb més o menys intensitat), però, si n’hagués d’escollir un, segurament em decantaria per l’Albert Pla, crec que és una bona síntesi de bastantes coses.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

Albert: Hi ha un grup que es diu “La Folie” que ho estan petant bastant i amb raó. També Ljubliana & the Seawolf, potser ja una mica més consolidadets. Per últim, m’agradaria fer especial menció dels amics Cálido Home, que aviat trauran el seu segon disc.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Jaume: Al Festival de Benicàssim, hi he anat molt anys perquè una amiga m’hi convidava. Seria un somni fet realitat.

Albert: On ens vulguin escoltar. El Palau de la Música trobo que seria (és) un lloc bonic.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Jaume: Segurament no som ningú per donar consells, nosaltres intentem que el que fem ens ompli.

13. Què és el que us apassiona de la música?

Albert: Les connexions que es poden arribar a fer, emocionals, sensorials... i que mai no s’acaba, sempre pots aprendre o descobrir coses noves.