Entrevistem a Eduard Boada

Eduard Boada: Vaig néixer a Maçanet de la Selva el 8 de febrer del 80. Des de ben petit que tinc una forta vinculació amb la música. A casa hi havia una televisió en blanc i negre que no s’encenia gaire i una radio que es passava el dia funcionant. Passava hores escoltant música amb la meva mare i als 9 anys vaig començar a estudiar guitarra i llenguatge musical. Als setze anys vaig entrar a formar part del meu primer grup com a cantant, ens dèiem 17421 i fèiem versions de Rock. Amb 18 i juntament amb uns amics vam formar Frenètic, vam enregistrar dos discs i vam estar tocant més de 10 anys. 

Des de llavors no he parat d’escriure cançons, de fet, la composició és la part que més m’agrada de la música.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

La música sempre ha estat la meva gran passió, vaig començar a tocar la guitarra als 9 anys amb la voluntat d’emular totes aquelles cançons que sonaven al radiocasset que la meva mare tenia a la cuina. Vaig estudiar guitarra clàssica, primer de manera particular i més endavant al conservatori de Girona.  Vaig entrar a formar part del meu primer grup als 16 anys ja com a cantant. Va ser llavors quan vaig començar a escriure cançons i on vaig descobrir quina era la part que més m’agradava de la música.

2. Com es crear el projecte “Eduard Boada” i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Tens altres projectes paral.lels o anteriors?

El meu projecte personal neix a partir de la dissolució de Frenètic (grup en el que vaig estar més de 10 anys i amb el qual varem enregistrar 2 discos). En aquella època no tenia ganes de tornar a engegar un projecte musical, però sí que seguia tenint ganes d’escriure música. Vaig començar a interessar-me per la producció d’àudio i vaig muntar un petit home-studio a casa dels meus pares. Al principi escrivia cançons, les enregistrava i seguidament les penjava a les xarxes socials, més endavant vaig posar-me a musicar poemes i al cap d’un temps tenia un repertori de més de vint cançons. Va ser llavors que em vaig decidir a començar a ensenyar-les en directe.

3. Quins mitjans, col·laboradors has tingut per gravar i promocionar-te?

En aquests moments estic en el procés de buscar recolzaments. Acabo d’enregistrar el meu primer disc en solitari. La gravació del disc me la he pagat de la meva butxaca, inclús m’he venut la moto! Amb el procés d’enregistrament del disc ja acabat em dedico a enviar-lo a les companyies discogràfiques per si alguna d’elles té ganes donar-li una empenta.

El que sí que està clar és que sense la bona voluntat de l’Àngel Abad a la bateria, l’Albert Ramos al baix, en Marc Sànchez a la guitarra, l’Eduard Blavi als teclats, en Xevi Colomer i la Marta Pérez a les veus i en Lluís Costa a la paciència, la guitarra i la producció tot això no hagués estat possible. També les fotos i l’humor d’en Ruben García, tots ells han estat els meus amics i col·laboradors.

4. En quins concerts et podrem veure properament?

De moment no faré directes. Vull que el primer concert sigui la presentació del disc, en un lloc bonic i acompanyat de tota la gent que m’ha ajudat a fer-lo possible, per tant, fins que no neixi la criatura ho deixo tot en standby. Tinc una certa sensació d’impaciència, ganes d’ensenyar les cançons i de cantar-les, però vull fer les coses ben fetes i crec que la millor manera és esperar a la sortida del disc.

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

Em veig com un nen enfilant-se a una paret, intentant veure què hi ha a l’altre costat. Amb ganes de treure el cap.

6. Com definiries la teva música?

Potser cançó d’autor pop amb pinzellades de rock. Les descripcions sempre es fan millor des de fora que no des del mirall, per tant, prefereixo que la defineixi algú altre.

7. Amb quins 5 adjectius definiries el teu projecte?

Contradictori, alegre, trist, optimista i bonic.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Com a músic no tinc un millor concert, tinc anècdotes de dies de concert que per a diverses raons han fet que una actuació fos especial: un viatge amb furgoneta, un sopar, una aparició inesperada, una connexió especial amb el públic, un amic que fa temps que no veus, una festa post-bolo plena de surrealisme...

He gaudit totes les vegades que he pujat a un escenari i també les que he tocat a peu de terra, és el que m’agrada, sempre (o gairebé sempre) és el millor concert.

Com a espectador no he vist res més espectacular que l’última actuació d’AC/DC al Palau Sant Jordi. De tota manera he vist molts concerts que també m’han posat la pell de gallina.

9. Quines són les teves influencies musicals?

El grup que més m’ha agradat sempre és Los Suaves, és estrany perquè la música que faig no té absolutament res a veure amb el que fan ells. M’agrada la temàtica de les seves lletres i la manera com estan fetes, per a mi són autèntics poemes, m’agrada la sonoritat de les seves cançons i la manera que té en Yosi de sobreviure dalt d’un escenari.

També m’agrada Antonio Vega, Los Secretos, Manolo Tena, Antonio Flores i Sopa de Cabra, Lluís Llach, Els Pets... Bruce Springsteen, George Moustaki... I etc etc etc etc etc etc

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

No sé si es pot dir emergent, però m’encanten els Acousters. Un grup amb força i sensibilitat, bones lletres, bon directe...

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Doncs hi he tocat moltes vegades, però m’agradaria fer un concert a la plaça del meu poble, una nit de dissabte cap als volts de setembre quan la calor ja no és tant forta. La plaça plena de cadires, les cadires plenes de gent i un escenari ben maco. També m’agrada el Teatre de Girona, i el Liceu... I també m’agrada somiar, ah... i és gratuït!

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Envolta’t de bona gent, les persones són més importants que la música. Si has de compartir màgia que sigui amb gent que t’aprecies, no facis res per ambició i deixa que l’amistat sigui el motor del teu projecte. Si les relacions humanes no funcionen el teu projecte no emergirà, vés per una altra cosa.

13. Què és el que us  apassiona de la música?

Doncs no ho sé... Potser la seva capacitat de posar-te la pell de gallina, o la força que té per a canviar-te l’estat d’ànim i fer-te saltar d’alegria. A mi m’apassiona escoltar-la ben forta, al cotxe, mentre condueixo i m’encanta escriure-la, i d’una petita idea fer-ne una cançó, i vestir-la d’instruments i ensenyar-la a algú, i que em digui que li agrada... Moltes coses!