Un any més, tenim aquí la Festa de la Música de Sudanell, i ja anem per la VI edició! Es per això que des del Blog LMALF anirem entrevistant tots els grups participants.
Sense Sal és un grup de música pop-folk de vuit músics de Terrassa i voltants. El grup va néixer l’hivern del 2009 però no va ser fins a finals de 2010 que es va completar la formació amb un concert amb els components actuals de la banda a L’Espai Jove Boca Nord de Barcelona.
Sense Sal ha estat seleccionat en nombrosos concursos i ha actuat en diverses sales de concerts, entre elles la Jazz Cava de Terrassa, l’Auditori de la mateixa ciutat, la Jazz Cava de Vic o en festivals com l’Embassa’t 2011 de Sabadell o l’Acústica de Figueres. Després d’enregistrar el teu primer disc, “Tardes de sol i préssecs”, presentat per tot Catalunya amb una cinquantena de concerts, ha pogut compartir escenari amb grups com Manel, La iaia, French Films, Nyandú, Gerard Quintana i Jordi Batiste, entre d’altres.
El maig del 2013 presenten el seu segon treball, “El mur encara és alt” al Centre Cultural de Terrassa en un concert on s’esgoten les entrades. Després d’una preestrena amb dos concerts a Madrid, durant tot l’estiu escampen la seva música arreu del territori amb més d’una trentena de concerts més. i Aquest 2016 presenten el seu EP "Crida amb mi"
1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
L’afició de tocar música ve dels germans Cabanes, que els agrada fer petits concerts familiars per nadal i ocasions en que la família es troba unida. Al principi va començar com una afició, fins que els parents van començar a observar que ho feien molt bé, i que haurien de fer un grup. A poc a poc van anar afegint a amics, i hem arribat a ser vuit. Però en un principi no ens havíem imaginat que consolidaríem un grup com el que tenim ara. La motivació principal és la diversió de fer música amb els amics, com qui es reuneix per jugar a un joc de taula, o per aprendre a patinar.
2. Com es crear el projecte “Sense Sal”? De on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Els germans Cabanes van ser els creadors originals, i el nom va aparèixer juntament amb la
incorporació de la Cristina(teclista) i el Salvador(baixista), tots amics íntims dels Cabanes. El
nom “Sense Sal” va sorgir després de sentir una història d’un avi de la família. Que estava
enamorat de la veïna del pis de sobre, però no sabia com adreçar-s’hi, així que es va inventar
l’excusa que no tenia sal per cuinar, per trucar a la porta de la noia. Així es van conèixer i es
van enamorar, i a ell li va quedar el sobrenom de “El sense sal”.
Al llarg dels mesos, es van anar incorporant els membres que ara som, tots fruit de l’amistat.
L’ordre és: Martí Cabanes(Veu principal i Ukelele) i Nasi Cabanes(Veu principal i Guitarra) (el
Martí va haver de marxar a l’estranger per estudis fa uns anys); Cristina Martínez(teclats i
veus); Salvador Canyadell (Baix i veus), Pep Tormos(Trompeta), Alícia Rey (Guitarra i Veus) i
finalment Anna Moya(Violí). Durant una temporada ens vam fer addictes a incorporar
instruments, ja que ens agrada molt combinar moltes textures diferents. Fins que vam
frenar-nos i hem quedat sent els que som.
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el EP "Crida amb mi" i promocionau-se com a grup?
Sempre ens ha agradat envoltar-nos de gent propera a nosaltres, de qui aprendre i poder
millorar. Un cas molt clar és el Marc Riera(Cantant de Doctor Prats), qui ens va fer tota la
producció i ens va ajudar com a guia musical en el segon i tercer disc. En aquest cas vam comptar amb la producció de l’Arnau Vallvé, bateria dels Manel, qui també ens va enregistrar. I quant a les col•laboracions, hem comptat amb DET (Manel Bach), qui ens ha fet les bases electròniques.
4. Que oferireu a la Festa de la Música de Sudanell? Com veieu aquesta iniciativa cultural?
Ens sembla un lloc fantàstic on poder oferir el nou directe de Sense Sal. Portem tres mesos treballant-hi i ara tot just comença la temporada. Tenim moltes ganes d’arrencar i no deixar de fer concerts.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a Terrassa?
Estem molt contents perquè la música en català ha perdut complexes. Fa pocs anys gairebé
eres un extraterrestre si deies que tocaves en català. I la única referència potent que existia
eren Els Pets, sopa de Cabra i para de comptar. Últimament, i ho agraïm a grups com Manel,
Txarango i els Catarres, la música en català ha obert les ales i està en plena ebullició. Han
sortit molts grups, i també molta competència. Però això es bo, perquè la competència
promou la professionalitat i la qualitat. Terrassa es un exemple a petita escala del que passa
a Catalunya. Apareixen molts grups i molt bons, cada un amb propostes molt interessants.
6. Com definiríeu la teva música?
Com una macedònia d’estils de colors, frescos i festius. Si ho haguéssim d’englobar sota una etiqueta, ho definiríem com a pop-folk festiu.
7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?
Tenim moltes ganes d’ensenyar el nou disc al món, i estem molt motivats a que aquest
principi de temporada sorprengui a tota la gent que ens coneix. Ens agradaria crear quelcom
més que música des de l’escenari. Intentarem que durant els 90 minuts que durin els
concerts, l’espectador entri en el món Sense Sal, gaudeixi, balli, s’emocioni i marxi pensant que té ganes de tornar a submergir-se en la nostra música.
Tots els nostres esforços estan concentrats en fer un bon concert de presentació el 27 de maig a Faktoria. Ja hi ha entrades a la venda per 5 euros: https://www.codetickets.com/produccions-submarines/es/web/7/
A més, regalem una còpia física de l’EP a tothom qui compri l’entrada anticipada.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Tots els concerts els gaudim molt. Ens agrada fer música, i sobretot, oferir música i emocions
als demés. Els concerts on aconsegueixes crear una atmosfera i perceps que el públic ho
gaudeix, es quan més feliç et sents, i recordes el concert amb il•lusió. Com a espectadors,
tenim molts bons records de concerts de grups que son referència, i que han generat escola.
Mumford and sons, Noah and the whale, Beirut i molts d’altres estrangers, i Manel,
Txarango i moltíssims mes d’aquí.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Moltíssimes. Al ser vuit membres, tenim molts gustos i matisos diferents dins el grup. D’aquí,
de fora, mediàtics i familiars. Tenim una gamma d’influències molt grans. Potser Mumford
And Sons, Of Monsters and Men, Manel i The cat Emprie han estat les més representatives.
Si us els escolteu veureu que son absolutament dispars.
10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Hem descobert fa res Pantaleó, i ens ha sorprès molt la qualitat de la seva proposta. També escoltem molt Doctor Prats, força propers a nosaltres, que ens han sorprès fa poques setmanes amb un disc extremadament festiu i alegre, amb el que no pots deixar de ballar. Molt recomanable.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
Ens encantaria tocar a alguns dels grans festival de música que hi ha a Catalunya. L’Aphònica,
l’Acústica, el festival Mil•leni o el PopArb. N’hi ha un munt, i tots ens fan il•lusió, ja que hi ha
músics de gran qualitat dalt d’aquests escenaris.
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
En primer lloc ser molt amics. Les idees, propostes i les crítiques flueixen molt més si hi ha
una gran harmonia entre els membres. També els hi recomanaríem gravar-se i escoltar-se
tant com puguin. El síndrome de l’artista és que quan ell crea art, mai el sent igual que els
espectadors. Gravar-se i escoltar-se al cap d’uns dies va molt bé per percebre correctament
les sensacions que emets. I finalment atrevir-se a anar a estudi. Els moments en que un grup
de música més aprèn, es durant les setmanes de gravació i mescla de la seva música.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Ens encanta que la música uneixi les persones, i generi emocions i estats d’ànim. Ens encanta
picar pedra, jugar i provar. Dissenyar les cançons i al cap d’un temps i molt d’esforç, sentir-
les que ja han nascut i crescut, com si d’un fill es tractés. Tots els nens del món haurien de
tenir aquesta oportunitat, ja que la música és un llenguatge internacional, que s’entén arreu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario