martes, 4 de octubre de 2016

Entrevistem a Ariadna Rulló

Ariadna Rulló va néixer el 13 de maig de 1985 al barri d'Horta a Barcelona.
Allí va passar els seus dos primers anys de vida envoltada d'amor i música. El seu pare, Ton Rulló, la cuidava mentre anava component amb una pianola vella. Ja de molt petita li acompanyava amb les seves creacions.
Més endavant, la família es va traslladar a Santa Eulàlia de Ronçana amb els seus avis. Un poblet on va trobar grans amistats i on se li va despertar la passió pels animals i la natura.
Sempre portava amb ella un quadern on escrivia els seus pensaments i sensacions. Als 14 anys, Ariadna compon la primera cançó fruit de la seva obsessió amb la lluna. Podríem dir que, a partir d'aquí, comença a combinar els seus escrits amb els 4 acords de guitarra que li havia ensenyat el seu pare.
Cap a l'any 2001, decideix iniciar els estudis de bateria i ritme a l'escola Rock A Prop de Granollers, on va formar part del seu primer grup de punk-rock com bateria. En els últims temps, s'integra ja en diversos grups com a cantant, acumulant així experiència en l'àmbit de la composició musical.
Als 20 anys, pateix una crisi personal que l'obliga a centrar-se en si mateixa i al ocupar-se de la seva pròpia evolució. És en aquest moment quan comença a compondre més seriosament.
En aquest període, Ariadna s'endinsa en el món de l'electrònica i dels programes d'edició musical gràcies al suport i l'amor del seu amic Arnau Vallvé, qui constitueix un punt clau en la seva carrera.
A principis de 2009, es trasllada a Barcelona on combinarà el ioga i la meditació amb les col·laboracions amb diversos grups de música, amb els quals compartirà les seves creacions. No obstant això, no és fins l'any 2012 quan comença a produir el seu primer disc en mans del seu amic i mestre musical Jordi Pegenaute.


1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
He estat en contacte amb la música des de que vaig nèixer. El meu pare composava i tocava el piano mentres em cuidava... Ho recordo com si fós ahir. Sento la música com el meu medi natural, sigui escoltant-la, cantant-la o composant-la. Em fa sentir en el meu centre. 

2. Com es va crear el projecte “Ariadna Rulló” i com ha anat evolucionant al llarg del temps? 
Des de petita he tingut una llibreta on hi escrivia pensaments, somnis que recordava quan em despertava, poemes... Més endevant, els escrits van esdevenir cançons que van anar passant per diferents projectes amb diferents grups que no van acabar de sortir a la llum. Finalment, vaig decidir emprendre un camí sola i apostar per un bon productor.
Bàsicament em vaig intentar centrar en mí i treure a la llum tota aquesta creativitat acumulada durant tan de temps. 
El més màgic de tot es que està en constant evolució!

3. Quins grups i projectes has tingut anteriorment?
Vaig estar en un parell de grups tocant la batería quan era adolescent. Vaig aprendre molt. Més endevant vaig formar part de varis projectes de grup que tenien molt potencial, però finalment no van acabar de quallar. Per això vaig decidir intentar tirar-ho endevant en solitari.

4. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs?
Principalment el productor del disc “Crystal Soul”, en Jordi Pegenaute. Sense ell no hagués estat possible tirar-ho endevant. És un gran professional i amic que em va sapiguer guiar molt bé en els meus inicis. També la discogràfica i estudi de gravació Temps Record han sigut un punt clau on vaig gravar veus i acabar de fer el màster de l’àlbum. Posteriorment el van editar i promocionar.
La meva mare ha tingut un gran pes també en impulsar el projecte... És un cul inquiet!

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? Com veus el panorama musical a Barcelona?
Bé, al no cantar en català sincerament està costant una mica trobar el meu lloc dins del panorama musical del país. Està molt bé que es vulgui preservar i potenciar les propostes en la nostra llengua (que l’adoro!), però a vegades ens oblidem de que hi ha altres grups catalans que s’han decantat per l’anglès, el castellà, el portugués... que no tenen les mateixes oportunitats i tenen molt potencial. 
Penso que a Barcelona s’ha evolucionat molt i hi ha propostes molt interessants, però encara hi ha molt camí per obrir pas a projectes més alternatius i noves maneres de viure i sentir la música. 

6. Com definiries la teva música?
Aix... la gran pregunta. Em costa molt definir amb conceptes el que faig... més aviat és una sensació. Podria ser un bon bany refrescant a la bora del mar. 

7. Com us plantegeu el propers concerts? Quins seran? Que trobareu en el concert de la NAUB1? 
Actualment tenim varis concerts pel Vallès i un parell a confirmar a Barcelona ciutat. Aquest dissabte tocarem de dia al Festival Carmanyola Sound de Mollet i de cara al novembre al GRA de Granollers amb les projeccions  Serà maco. Els demés concerts estan al caure. 
El concert a la NAUB1 ens fa especial il.lusió ja que per primer cop som teloners i obrim pas a una artista. Estem molt contents de que la organització hagi pensat en nosaltres i sobretot poguer viure l’experiència de compartir espai amb la Ivette Nadal. 


8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
De moment, el concert on he disfrutat més ha sigut al Passatge Calders a Barcelona. Va ser tot molt improvitzat i vam tocar a peu de carrer, sota un arbre. No duiem projeccions i anavem amb un equip bastant bàsic. Tot i així la resposta del públic va ser molt positiva i vam disfrutar moltissim. 
Com a espectadora, podria dir que el concert de Sufjan Stevens a l’Auditori o bé les germanes Cocorosie al Cruïlla, els dos aquest any passat 2015.

9. Quines són les teves influencies musicals? 
M’encanta la Björk. Per mí es un geni i un referent. Té un estil molt propi i ha sapigut mantenir-se activa i interessant, sense perdre la seva essència. Per mi això és primordial. 
Cocorosie, Anohni, Grimes, Fever Ray, etc... tots ells propostes amb electrònica que m’inspiren molt.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Ghostly Enemies. 

11. Un lloc on t’agradaria tocar?
En un anfiteatre grec.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que se centrin en ells mateixos tot el que puguin i que tinguin molt clar el concepte del projecte abans de tirar-lo endevant. 

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Els estats que provoca en un mateix. La capacitat que té de canviar l’energia del entorn. És lliure i pot arribar on vulgui.

No hay comentarios:

Publicar un comentario