Entrevistem a Roger Argemí

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?

Sempre dic que els meus inicis musicalment parlant van començar amb l’aparició de tot el fenomen relacionat amb el programa “Operación Triunfo” i els seus participants. Tot i que només tenia 3 anys, va ser gràcies a la televisió que vaig aprendre a estimar la música ja des de ben petit. M’agradaven les cançons quan les sentia per la ràdio, i admirava els artistes quan pujaven sobre l’escenari. Em vaig apuntar a escoles de música, però va ser a partir dels 12 anys que vaig decidir de començar a formar-me, aprendre a tocar la guitarra i composar. El meu objectiu – i el segueix sent ara – és que la gent gaudeixi amb la meva música i poder transmetre allò que les paraules no poden. I això m’ho van ensenyar artistes com David Bisbal o David Bustamante. Sense ells probablement avui no seria aquí.

2. Com es crear el projecte “Roger Argemí” i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Tens altres projectes paral.lels o anteriors?

Arran dels meus inicis com a músic, vaig començar a penjar versions i temes propis a Youtube. Les xarxes em van permetre expandir les fronteres dels meus seguidors. Tot i això, sobretot gràcies a gravar-me i penjar cançons dia rere dia, gràcies al treball i a la meva formació vaig anar millorant progressivament, tant pel que fa a la composició com a les tècniques musicals – s’ha de dir que abans cantava malament -. Jo sempre he estat un cul inquiet i quan m’apassiona alguna cosa hi poso totes les ganes possibles perquè surti bé, i vaig decidir presentar-me a molts concursos. Després que em tanquessin moltes portes, el concurs Teenstar organitzat per Música Global i Adolescents.cat em va permetre endinsar-me dins el món musical català. Va ser com el punt d’inflexió de la meva carrera, a partir d’aquell moment vaig decidir que, costés el que costés, no pararia fins a complir el meu somni.

Des d’aquell moment, va anar tot rodat. Vaig conèixer el cantant Guillem Riera, que em va presentar el seu productor – el Ramon Hernández del grup Margarett -, i va ser ell qui va posar la màgia a les cançons perquè sonessin tal i com han de sonar. En Ramon ha estat el que ha llimat el projecte musicalment parlant.

El projecte de Roger Argemí  penso que existeix des de sempre, ja que pertany a la meva pròpia essència, però a banda d’aquest estic experimentant amb la música electrònica en anglès amb un productor brillant, i no em tanco les portes a un possible treball en castellà en un futur.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promocionar el teu projecte?

Com he dit abans, en Ramon Hernández ha estat el que ha convertit la llavor musical del projecte en unes cançons realment molt ben produïdes, però sobretot cal destacar la feina ben feta de l’equip de Crea Music. L’equip, encapçalat per Carles Gómez del grup Lexu’s, s’ha encarregat de guiar-me en tot el procés discogràfic. Com ja sabeu, aquest món és molt difícil, i tenir algú professional i de confiança que et guiï és fonamental. L’equip de 7Accents s’ha encarregat de la imatge del projecte, SopaGraphics del disseny, el mateix Crea Music de la promoció... Hi ha un munt de col·laboradors que han estat treballant durant aquests més de 2 anys de preparació del disc.

4. En quins concerts et podrem veure properament?

Ara mateix estem finalitzant la gira #UnNouSentitTour, que ens ha portat a més de 30 llocs de Catalunya, però encara queden alguns concerts. El dia 9 d’octubre serem al Voilà! De Manresa, i el 16 de desembre tornarem al Vins i Divins d’El Masnou. Properament s’anunciaran noves dates!

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

És evident que no estem a la primera línia de la música en català. Hi ha grups molt importants que tenen molta influència i que tenen una llarga cua de seguidors als seus concerts. Tot i això, veig que la nostra música està agradant i estem sonant a les principals emissores del país. Penso que som l’aire fresc de la música en català, el present però sobretot el futur.

6. Com definiries la teva música?

Les meves influències són molt variades. M’agrada des del pop més comercial, passant per l’R&B, l’indie i el rock. Per tant, les cançons del disc tenen molts estils diferents sempre mantenint l’estructura dels temes pop radiofònics amb unes tornades que enganxen.

7. Amb quins 5 adjectius definiries el teu projecte?

Fresc, lluminós, melodiós, impactant, radiofònic.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Probablement el meu millor concert com a espectador va ser el del grup d’indie espanyol Izal a la Sala Salamandra fa un parell o tres d’anys. L’energia d’aquella nit va ser sobrenatural. Com a músic, hi ha varis concerts d’aquesta gira que han estat molt especials per mi. Possiblement, un dels millors va ser el de Terrassa, on vaig tenir el plaer de fer algunes col·laboracions amb en Carles Ribes (Amelie) i en Guillem Riera.

9. Quines són les teves influencies musicals?

Com he dit abans, m’agraden molts estils. Des del pop espanyol o italià de David Bisbal o Marco Mengoni, passant per l’R&B de Justin Bieber, Nick Jonas o Drake, per l’indie de Coldplay o Izal, i sense oblidar la mescla d’estils d’en Robbie Williams.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Sempre estic observant les xarxes per descobrir nous talents. De fet, era seguidor de formacions com Izal o Marco Mengoni abans que es fessin populars, i ara estan triomfant. Crec que tinc un bon olfacte per a descobrir nous artistes. No sé si és l’última descoberta descoberta que he fet, però hi ha un noi americà que es diu Jordan Fisher i té números de convertir-se en el proper Justin Bieber. Tampoc cal oblidar el grupàs DNCE, que ha triomfat moltíssim aquest estiu però que penso que té encara molt per donar.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Hi ha molts llocs! Un dels principals escenaris de les Festes de La Mercè potser és un dels meus objectius més immediats però, si em permeteu somniar, el Royal Albert Hall de Londres és un recinte emblemàtic que significa molt per mi.

12. Què aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que no perdi les ganes i la il·lusió, que a base d’esforç i treball es pot aconseguir tot el que ens proposem. Sí que és veritat que cal una mica de sort, però la sort l’acabes trobant si piques portes. I, de fet, la vida en general és picar portes.

13. Què és el que us  apassiona de la música?

M’apassiona la capacitat que té de moure a les masses i de provocar sentiments. És curiós com, amb 3 minuts, la música pot unir persones molt diferents i moure el món.