Entrevistem a Illa Carolina

Allò de la independència i la militància omple molts paladars i tecles els darrers temps en aquests paratges musicals. La pega de l’etiqueta cada cop dóna menys per enganxar-se. N’hi ha alguns però que segueixen fent-la aprofitable a base de militància, entusiasme i persistència. Illa Carolina porten uns quants anys viatjant per la independència musical. Tocant a locals petits, recorrent comarques, fent quilòmetres. Sovint perdent diners, però guanyant cabassos de bitllets per a la justícia poètica del futur. 

Després d’haver presentat al 2012 el seu LP de debut amb títol homònim, i d’un EP de remescles aquest mateix 2014, amb la participació d’artistes com Guillamino o The New Raemon, la banda vallesana torna a posar-se el vestit de les grans ocasions amb ‘Bengala’. Deu cançons que transiten per paratges coneguts però redescoberts amb un prisma diferent. Les cançons d’Illa Carolina segueixen sonant a tardor tardana, a Glasgow, a paratges industrials, a diumenges amb esmorzars que esdevenen vermuts. Però aquest cop el sol brilla amb força en aquests paisatges segons on aturem el reproductor. Com a ‘Ja no et surt estimar-me’. El tall que obre el disc i que és una regal brillant i cofoi de pop valent. Com la mossa amb vestit de flors que posa vermell a les galtes quan el vent voleia la faldilla. O com a ‘1986’, una data que esdevé una cançó a recordar. Cal·ligrafia excelsa de primer de música popular.

Tot i així, Illa Carolina segueixen bevent de les obsessions i les inseguretats per bastir les seves lletres. Dolor i ofec vital. Costumisme de camises arremangades, cares compungides i cors batent l’angoixa. ‘Vols orenetes’, percussions i teclats abanderant-la, ens ho explica amb vehemència sonora. O ‘Salms i sanefes’. Una cançó exquisida que pren de les mels del spoken word per explicar als fidels la nova bona del pop vernacle. 

En definitiva, una lleixa amb contrastos per poblar la taula tots els dies de la setmana. Dies de festiu, dies de brou i carcassa de pollastre pel fred imperant, i jornades de tasses fumejants per una primavera que no acaba d’arribar. Illa Carolina no són un grup per passar desapercebut. Tenen coses a dir. Posseeixen cops de guitarra contundents i frepants. Tenen pòsters de Billy Bragg i Everything But The Girl a casa seva. Tenen actitud. Tenen punys enlaire. Visita obligada.

Oscar Villalibre.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Fa molts anys. Quan tots encara érem adolescents! La motivació principal era fer cançons per poder fer concerts i passar-nos-ho bé. 

2. Com es crear el projecte "Illa Carolina" i com ha anat evolucionant al llarg del temps? 

Illa Carolina neix de l’Aleix i la Carol, després -entre d’altres que ja no hi són- van venir en Dani, el Nico i en Jordi Riera. L’evolució ha estat darwiniana; els més valents i perseverants hem sobreviscut fins ara. Som un grup d’amics, cadascú amb les seves vides, inputs i influències, que seguim quedant per fer cançons, gravar, assajar i fer sopars.

3. Quins grups i projectes heu tingut anteriorment? 

Abans l’Aleix, el Dani I la Carol tocàven amb Speakers. El Nico amb Kaire. I l’Aleix I la Carol ténen un projecte de música electrònica en anglès per a nens que es diu Els Radiobots.

4. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els vostres discs? 

Les TV I radios locals de forces pobles, iCat, l’Enderrock, Radio 3 i el Júlio Ruiz, Ràdio 4, i un cop Tve3. I sempre que paguis una part de publicitat totes les altres revistes del sector.  

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca? 

Què és el panorama? Els festivals amb els cartells “copy + paste”, les festes majors, sortir a la Marató de Tv3? La nostra comarca va fent; encara hi ha llocs que programen música i això és bo i d’agraïr. La feina de la Nau B1, per exemple, és acurada. Es treballa la programació no sempre tenint en compte el potencial taquillatge. 

6. Com definirieu la teva música? 

No la definim, però vaja, és pop amb lletres.

7. Com us plantegeu el propers concerts? Quins seran? Que trobareu en el concert a casa de la NAUB1?

El proper concert és a la NauB1 obrint nit a Delafé. Serà un concert cru, íntim, honest i progressiu.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músic i espectador?

Tenim molt bons records de molts!!! Les presentacions són emocionants, els festivals són un regal… No te’n podríem triar un.

9. Quines són les vsotres influencies musicals?

Moltes i variades…El Dani és més grunge, l’Aleix és eclèctic i molt inquiet a nivell de gustos, el Nico és més èpic, la Carol és molt de pop electrònic amb melodies enganxoses…

10. Un lloc on us agradaria tocar? 

Un lloc on ens veiés molta gent.

11. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical? 

Pfff… Segur que ens poden aconsellar ells més que nosaltres, perquè están frescos i sense tantes òsties. Però sí, els diría que si tocar és la seva passió no la releguin mai a un segon terme. 

12. Què és el que us apassiona de la música?

Que fa que no pensem en la mort, ni en el pas del temps.