Entrevistem a Pol Cruells

Com l'any passat el blog LMALF dona suport al Xocolata Express Fest "Festival de música de Sabadell" on entrevistem els grups que enguany 4 i 5 de novembre tocaran al festival.

Avui ens fa molta il.lusió començar amb Pol Cruells que va ser el primer entrevistat en aquest blog de LMALF allà el 2014 quan vam començar. Durant aquests dies anirem entrevistant totes les bandes.

Enguany es presenta el darrer treball de Pol Cruells, "Astronauta de terrat" (Microscopi, 2015). Un disc produït per Caïm Riba que orbita prop del pop però que apunta a la world music amb un llenguatge personal que fusiona amb naturalitat l'atmosfera mediterrània i el gust per les formes anglosaxones.

Com a cantant compositor ha publicat ja diversos discs. El 2011 debuta amb Passeu, passeu... de clara influència nord americana. El segueixen Casa i vent, que fa evident la seva essència mediterrània, i Radio Edits, de 2014, on es mesclen la frescor del pop i el chill-out amb la calidesa orgànica del folk. 

Com a baixista actualment el trobem a les gires de Els Amics de les Arts (des de fa força anys) i, col·laborant esporàdicament amb artistes com Ramon Aragall, Joana Serrat o grups com Nuar.

1.Com veieu la iniciativa del Festival Xocolata Exprès? Vau estar a la 1a edició, que podeu destacar del seu ambient? Coneixíeu els companys de cartell?

Crec que el Xocolata Exprés cobreix un buit sobretot pel què fa a la època de l’any: a la tardor la gent es tanca a casa, i la música en directe se’n ressenteix. A partir d’ara, però, hi ha cita xocolataire, i aquesta podria ser precisament la clau del seu èxit.

Durant el festival tenia una actuació fora de Sabadell i em va ser impossible passar-hi. Però vaig ser a la festa de presentació al Bar de Ca l’Estruch, i ens vam veure amb el Llongue, el Xavi Vidal, l’Oest de Franc, el Nando Caballero, la Cris Malakai… i més gent que no recordo ara mateix. Molt bon ambient, i m’han dit que durant el Festival també.

2. Com veieu l'escena musical sabadellenca? Tant pel que fa a grups, sales, possibilitats…

A Sabadell tenim coses bones i coses dolentes. Des de fa anys penso que ens perjudica el fet de ser tan a prop de Barcelona, on hi ha encara més possibilitats… que és una mala influència. Per altra banda, no estic d’acord amb els que diuen que no hi ha sales on tocar a Sabadell, tot i que les condicions són igual de dures que a tot arreu… fins i tot diria que no hem millorat respecte quan vaig començar a tocar, però tampoc empitjorat.

3. Quina banda sabadellenca amb molt bagatge admireu?

De l’època de quan jo era jove m’agradaven molt els Bars. Els trobava molt autèntics i vaig veure algun bolo seu dels memorables, a la plaça de la Creu Alta, per exemple.

Darrerament em van fer sentir orgullós de ser de Sabadell els IX! i per això m’ha sabut molt greu que anunciessin que paraven de tocar… una llàstima.

En estils fora del pop rock sempre he admirat tots els projectes del sabadellenc Carles Belda, o bandes amb amics com els Fuzzoff, o músics amb molt talent com el guitarrista Albert Faz, l’Oriol Padrós…

4. Quina banda emergent destacaríeu de l'escena actual?

El cert és que ara ja porta molts anys i no sé si descriure’l com a “emergent”, però sóc dels que pensa que Oest Trip ha d’arribar molt lluny.

5. Quin es el teu darrer treball? Ens el podries definir en 5 adjectius?

El meu darrer treball es titula “Astronauta de terrat”. Necessitaria 5 adjectius per cada cançó, però l’àlbum es podria definir així: decidit, joganer, positiu, sincer, i madur.

6- Quin estil de música feu?

En general sempre li poso l’etiqueta “folk mediterrani d’autor”, ja que sona com a folk mediterrani, però no deixa de ser un repertori propi, d’autor. Les cançons d’aquest quart disc són més pop que les anteriors, tot i que també són més mediterrànies i menys americanes. També fem servir l’electrònica i els efectes… tot i que el nostre estil és eminentment acústic.

7. Quins concerts son els propers que teniu? Que oferireu al FXE?

Aquest octubre serem el 8 a Reus al cicle Accents, el 9 a Palamós per a les Joventuts Musicals. Després, al novembre, tenim una altra actuació tancada al Craft, un bar musical de Barcelona, tot i que estem en converses per formar part d’algun cicle més gran, mai se sap…

Al FXE sentireu les que considerem millors cançons de cada disc, però en un percentatge més alt les del darrer treball. Lògicament, actuant a casa, no podem deixar de tocar “Si ets de Sabadell”. Vindrem amb una trentena de bolos d’aquest “Astronauta de terrat” a l’esquena, així que ens veureu en forma!

8.  Quina cançó escoltaries prenent una tassa de xocolata desfeta?

“Sunrise” de la Norah Jones.

9.  Ens podríeu explicar una anècdota de la gira o el grup?

Tinc una cançó, “De mà en mà”, on el protagonista és una guitarra que ha passat de generació en generació, i en cada època s’ha fet servir per una cosa diferent: per treballar, per protestar… metafòricament, la cançó acaba dient que les coses bones són les que passen de mà en mà, i a més, que ens cuidarem de passar el llegat dels nostres predecessors als que encara han de venir. 

Sempre que presento la cançó demano al públic que s’imaginin el què suposaria pel nét d’en Woody Guthrie que li arribés la guitarra del seu avi, aquella que duia un missatge que deia “This machine kills fascists” i que ara mateix és icònica, amb tot el seu pes simbòlic, la càrrega emocional i la responsabilitat que implicaria. 

Doncs bé, en una actuació, una parella de nordamericans ens van confirmar que no feia massa havien estat en un recital del nét d’en Woody Guthrie i havia comentat a l’audiència precisament això, que havia heretat aquella guitarra i que allò l’omplia d’orgull i pànic alhora pel què representava.

Per mi és màgia pura que això pugui arribar a passar!

10. Que us apassiona de la música?

Que dispara les emocions. Que pot convertir un mal dia en un dia genial. Que pot amplificar la teva ràbia, o bé ajudar-te a expressar el que sents molt millor… Va directament a les venes i afecta l’estat d’ànim sense remei.