APALANKAOS és un grup comença a fer els primers passos cap a l'estiu de 2012, fent algun concert al 2013 sense gaire rellevància i variant la seva formació i el seu estil arriba a consolidar-se a finals de l'any 2013 i principis del 2014. Amb moltes ganes de "matxacar" i reviure el Punk-Rock, els Apalankaos venen amb tot el que tenen! Salut i Rock!
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina és o era la vostra motivació?
Des de petits sempre ens ha mogut la música i era qüestió de temps que forméssim un grup. Portem tocant guitarra, baix, bateria i d’altres instruments des de l’adolescència o abans i casi immediatament vam formar els nostres grups. Un parell de membres, de fet, ens vam conèixer en un, i des de llavors sempre hem estat junts.
La nostra motivació principal ha estat el disfrutar del que fem, sempre hem cregut en que ens guanyaríem la vida amb la música, d’una manera o altra, i hem lluitat i lluitem per a que això sigui així.
2. Com es crea el projecte “Apalankaos”? D’on sou? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Apalankaos es forma a l’any 2013, no sabríem dir exactament quan, perquè hem patit un parell o tres formacions diferents, però el primer concert oficial és del Juny de 2013, per al concurs Sonabaix.
Ara mateix som el baix i el guitarra de Martorell, i el bateria de St.Vicenç dels Horts. Ens anem alternant el rol de cantar entre el baixista i el guitarra. Al principi erem quatre membres, amb un cantant i guitarrista que finalment va deixar el projecte, llavors vam canviar a que el guitarra fes a la vegada de cantant i vam afegir un altre guitarrista. Amb aquesta formació vam estar prop de dos anys fins que finalment l’última incorporació, per motius personals, va marxar. Tres som i tres ens mantindrem!
El nom va ser una cosa senzilla, en realitat. La veritat és que sempre hem tingut molta voluntat i ganes d’assajar i tocar, però degut a les feines, els estudis i demés temes ens costava molt quedar i tocar, llavors fèiem la conya de que érem uns “Apalankaos”. I així va ser.
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se com a grup?
La veritat és que no hem tingut cap ni un col•laborador, hem estat nosaltres mateixos els que ens hem mogut per buscar-nos concerts. La proximitat amb la gent dels concerts ens ha donat l’oportunitat de tocar a molts llocs que ni ens ho esperàvem, gràcies a ells. GRÀCIES!
4. Amb quins 5 adjectius definirieu "y arrancamos..."?
Patida, decisiva, potent, sentida i gratificant.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical al Baix Llobregat?
Creiem que som un gènere complicat ara mateix i més tenint en compte que cantem en castellà(tenim un accent català horrorós). No som el gènere que “està de moda” però no ens importa, tenim fe en que el punk-rock tornarà a ressorgir, és qüestió de temps.
Al Baix Llobregat el panorama musical és positiu, potser no sigui on més s’estiri això nostre, però tenim grans grups de Punk a la cantonada, com els nostres amics Qutr3s d’Olesa de Montserrat, un petonàs per tots ells! I per suposat no cal comentar grups de Reggae, Ska, Rumba, com Generació 3 de Gelida, etc. Hi ha grups molt prometedors.
6. Com definiríeu la vostra música?
Podríem definir la música d’Apalankaos com real, perquè totes les lletres tracten temes verídics, res és fantasia. No sabem inventar-nos històries xules(la part dolenta). Evidentment portem una progressió al darrera i desenes de lletres i cançons desestimades, per així dir-ho. La música és simplement un reflex dels gustos musicals de tots tres.
7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
La veritat és que ara mateix no en tenim ni un! Estem pendents d’un parell de llocs, però tot just hem estat ficats amb el tema de la maqueta, fent assajos i gravant, així que poc hem pogut acordar. Ara ens toca ficar-nos com a bojos a enviar la maqueta a tot arreu, volem fotre canya cada dia!
Ens podeu veure al canal de Youtube i escoltar al Bandcamp de la banda.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Tots tres estem d’acord en que el concert on més hem disfrutat de la música, de la gent i de tot en general ha estat aquest passat mes de Setembre, per la festa dels 10 anys de l’Esplai Guspira. Va ser espectacular!
Com a espectadors els millors concerts han estat Berri Txarrak a l’Apolo de Barcelona, AC/DC a l’estadi olímpic i The Offspring a Londres.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Aquest és un tema molt ampli, ja que pertanyem a gèneres musicals diversos, tot i que coincidim en tots ells d’alguna manera. Per una banda tenim influències del punk americà, tals com NOFX, The Offspring, Pennywise o Descendents, d’altre banda la influència de grups més progressius o grunge, com Berri Txarrak, Nirvana i després tenim Rock espanyol com puguin ser Platero y tú, Reincidentes, Boikot, la Fuga, Marea. Els grups no s’acaben mai, la veritat és que escoltem des de l’A fins la Z en quant a noms i estils.
10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Doncs recentment hem descobert Mafalda, un grup molt variat musicalment i amb un directe molt explosiu.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
Ens és realment igual el lloc, mentre no poguéssim arribar a veure tota la gent que hi ha. Ens encanta tocar en sales tancades, com Razzmatazz, Salamandra o Apolo, on tens la gent a prop i sents que hi són amb tu, però qui li diria que no a un gran estadi?
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que hi dediquin hores i esforç, que mai es rendeixin i que sentin realment el que fan. La clau de tot això és viure-ho i disfrutar cada segon, però evidentment li cal una constància. Això últim és clau per tirar endavant quan sempre hi ha gent que es queda enrere o impediments varis. Esforç i sentiment!
13. Què és el que us apassiona de la música?
La música és bipolar, t’ho pot treure i t’ho pot donar tot. Però és on ens expressem, on diem tot el que no podem(o no sabem) dir amb paraules.
Quan estem tocant música, quan estem sobre un escenari, som capaços de marxar a un món que només els músics coneixen, un món a part que no existeix físicament. Sembla molt místic però és cert, cal viure-ho per saber-ho. És aquesta capacitat de connexió el que ens fascina, i no deixarem de fer-ho mai.
En paraules de Gorka Urbizu: “Hi ha d’haver un milió de coses més excitants que pujar a un escenari, però ara mateix no en recordo cap.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario