Entrevistem a Mia Fuentes

Mia Fuentes neix l'1 de juny de 1991 a Ulldecona (Tarragona). Als 5 anys, veient els seus pares la gran afició de la seva filla per cantar, comença a la Coral a els Rossinyols del Montsià, més endavant combinat amb estudis de solfeig i piano. Als 16 anys Maria dirigeix ​​als grups infantils i forma un grup de música anomenat Quart Minvant, amb el qual feien covers pop-rock i també repertori propi. Després, es forma en teatre musical, i dirigeix ​​un dels grups infantils. Als 18 anys, se'n va a Barcelona a estudiar filologia anglesa on seguirà compaginant els seus estudis amb la música, però aquest cop amb Jesse James, un grup de country blue grass de Parets del Vallès. Serà aquí on coneixerà Josep Caparrós, com ella el descriu "el meu mestre musical i si és possible millor persona". Josep Caparrós veient la determinació de Maria per compondre temes enganxosos, li proposa crear una banda, ara anomenada la Dama Acompanyada, després de diversos anys i diferents contratemps, Maria comença a estudiar teatre musical i decideix seguir en solitari com Mia Fuentes de la mà del productor Esteban Boero i la valuosa col·laboració de Josep Caparrós. I així neix "Enredadera", un projecte fet amb molta il·lusió i un conjunt de vivències que Mia ens relata amb la dolçor i l'arpa que la caracteritza. Un disc amb riqueses sonores, que juntament amb l'ànima i la lletra converteix en aquest en un projecte talentós, ric i creatiu.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

La meva gran motivació era explotar el cant i la composició com a métode d’exterioritzar i comunicar-me amb els altres. Denunciar, elogiar, descriure, burlar, cantar-li a la vida i les seves diferents etapes. 

2. Com es crear el projecte “Mia Fuentes”  i com ha evolucionat? 

L’escola on estudiava teatre musical es va enfonsar i això em va obligar a buscar noves alternatives a la meitat del curs. Era el moment adequat per provar el que des de feia temps em rondava pel cap. També el fet de tenir, en aquell moment, una idea molt clara de què volia fer i com. S’havia d’aprofitar i aquell era el moment.

 3. Quins mitjans i ajudes has tingut per promocionar-te?

Quan comences un projecte tota ajuda és important. I amb això vull dir que el recolzament econòmic, claríssimament té un pes important, per tal que puguis seguir avançant i començant nous reptes, però també el recolzament emocional. Rodejar-te de persones que t’estimen adequadament i et facin crèixer, i et permetin parlar de les dificultat o celebrar els èxits amb un café a la mà. En aquest lloc hi ha el Josep Caparrós, un grandíssim amic i la meva familia, qui de diferents maneres m’han portat a veure la importància de lluitar pel que t’importa.  En l’àmbit professional he pogut comptar amb persones com el meu representant el Tony Domenech, el meu professor de guitarra, productor i guitarrista Esteban Boero.  Crec que m’estic anant del tema, però quan sento la paraula “ajuda”, tinc la necessitat de parlar de tot això. Claríssimament les xarxes socials són una plataforma important en la actualitat. No obstant, et diré que no sóc gaire fanàtica, estic en procés, i que valoro molt i crec que m’ajuda el boca a boca. Que la gent senti alguna cosa amb la teva música i la vulgui transmetre als altres és el millor regal.

4. Amb quins 5 adjectius et definiries?

Emocional, tolerant, vital, esbojarrada, perseverant, creativa.

5. Com et veus dintre del panorama de la música?

Doncs com una eterna aprenent de tot allò que se’m  presenti al davant.

6. Com definiries la teva música?

És la meva sang i s’alimenta de les vivencies propies o de les persones del voltant. Flueix per tot tipus d’estils però sovint parla de com ens sentim. 

7. Com et planteges els propers concerts? Quins son?

Cada concert a part de una gran motivació i un “xute” d’energia, es sinònim de nous reptes i oportunitats per conèixer altres persones amb qui poder compartir la meva passió. Tant de bo a sobre marxin a casa una miqueta més feliços del que hagin vingut. Properament ens trobem el dia 10 de Desembre a  Sant Fruitós a L’Abadia del Pont Vell, el dia 16 a Barcelona al bar Taller de Tapas, el dia 21 de Gener a Lleida i seguim rodant

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Aquí no puc evitar tirar cap a les meves arrels. Fer el concert de presentació de disc al teatre de l’Orfeó d’Uldecona va ser una experiència increíble. Sempre tens la por de no decebre les expectatives que s’hagin pogut fer per les xarxes socials, però també unes ganes inmenses de mostrar-los i fer-los partíceps de la nova etapa que estàs visquent professionalment i tot el que has aprés. 

9. Quines són les teves influencies musicals? 

Són infinites i molt canviant al llarg del temps. Generalment sempre m’ha agradat molt el pop-fusió español i la música especialment melòdica. He rebut gran influència del teatre musical i grups com la Oreja de Van Gogh, Mocedades, los Panchos o Ella Baila Sola van marcar molt la meva infància. Sovint m’agradava el que escoltaven els meus pares. Després, he anat coneixent altres gèneres, el de cantautor en especial amb veus i figures com Carmen París, Maria Rozalén, El Kanka, Jorge Drexler, Chavela Vargas, Carlos Gardel entre molts d’altres.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Doncs curiosament, algú que havia tingut bastant prop a nivell local, però que possiblement per edat o moment vital no m’havia cridat l’atenció. Admiro molt les seves composicions i la qualitat del mestisatge d’estils de Pepet i Marieta, a part del bon rotllo inherent en el seu missatge. 

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Mirant amunt, perquè somniar és gratuït, a les músiques sensibles del Liceu. 

12. Que aconsellaries a un grup emergent?

Que treballés per tenir un bon producte, un que realment el convenci per sortir amb seguretat a defensar-lo. Tot lo altre, amb feina, vindrà sol. 

13. Què és el que t’apassiona de la música?

La capacitat intrínseca que té de tocar-te l’ànima.