The 59 Sound i el seu disc"Instinto"

Falten somiadors, no intèrprets de somnis, una de les millors frases dels renascuts 091, un dels grups venerats per The 59 Sound, podria ajustar-se al contingut de "Instinto" el primer treball d'aquest quintet malagueny, 11 temes somiats i cuits a foc lent al seu local d'assaig del camp malagueny que malgrat mantenir el nexe rocker, atribuït als germans Mateo (guitarres i baix) des que ocupessin escenaris per tot el país durant les tres últimes dècades al capdavant de Hondonero, emparen un mai que envejable nivell melòdic, amb l'espontaneïtat i la naturalitat com a premisses.

Destaca el registre vocal de David Pérez, jove forntman de timbre agut i ulleres fosques que aporta frescor a les composicions de Joan A. Mateo mantenint smepre el pols a la càrrega guitarrera. The 59 sound saben trenar el rocknroll de timbre powerpopero en temes com "Puedes llamarme loco" o "Instinto", esmolar les guitarres garageras i et ritme  marcat en "Tu atracción", el pòsit southern de "Nada bien" o "Camino", fins i tot el múscul alternatiu i d'alta graduació es deixa entreveure en "El árbol de Shiva". De fet comparteixen solcs en l'àlbum dues adaptacions a l'espanyol de sengles cançons que The 59 sound pràcticament han fet seves, unint el millor del nou i antic rock, tan fans de Ryan Adams com de Lynyrd Skynnyrd, déu n'hi do.

Amb el directe com permissa la banda ha anat forjant el seu so en festivals i actuacions per tot el sud  de la península obrint per formacions com Eskorzo, Reincidentes o Dr. Divago demostrant el seu background musical.

No és "instinto"un treball per a puristes que s'emmarqui en un calaix determinat, bé sí, el de les cançosn vigoroses i lúcides per sobre dels estils, i d'això està ple aquest Cd  Que abans de res es deixa escoltar d'una tirada. Fins i tot l'embolcall, un bonic disseny realitzar a mà per "Moco de Pavo" fa d'aquest àlbum un més que atractiu compendi.