miércoles, 18 de enero de 2017

Entrevistem a EnZel que d'aqui un parell de dies treu el seu disc "Capità Ibiprofèn"

EnZeL neix l'any 2015 al ponent de Catalunya arran d'una proposta musical per cantar els missatges enviats pel Miki Arbizu, des del seu mòbil, a terceres persones.
German Rey (veu i guitarra), Toni Cambrodí (guitarra), Ramon Figueras (guitarra), Xavi Jové (baix) i Josep Pagés (bateria) completen el grup i plantegen un estil tan melòdic com enèrgic que no deixa indiferent.

EnZeL presenta la seva candidatura al pop actual i promet un directe fidel al disc de debut, titulat "Capità Ibuprofèn" (Discmedi, gener 2017). plantegen un estil tan melòdic com enèrgic, tan propi com les lletres.


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina és la vostra motivació?
(German) Tots hem tocat a altres bandes des de ben joves i hem anat tenint diferents projectes musicals. Jo personalment vaig començar tard a aprendre a tocar la guitarra però em va motivar i vaig aprendre a tocar tot sol. I cantar és una cosa que sempre m’ha agradat i ho he anat treballant amb els anys.
Pel que fa al tema grup ens vam reunir fa 2 anys per una series de casualitats i vam formar EnZeL. La nostra motivació ha anat canviant a mesura que les cançons han anat prenent forma, ja que inicialment només era un “divertimento” i, a poc a poc, i amb la resposta de Discmedi, ens hem anat professionalitzant el màxim possible sense perdre de vista la nostra principal motivació, gaudir de la música en tot moment, que és el que ens mou.

2. Com es va crear el projecte EnZeL? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Quins grups havíeu tingut abans? Com ha anat evolucionant al llarg del temps? 
(Toni) Fa dos anys, a partir d'uns missatges de whatsapp i sms enviats a terceres persones pel Miki Arbizu, el nostre lletrista, vam començar a fer-ne cançons i, a mesura que les anàvem composant, vam adonar-nos que la cosa rutllava i ens vam engrescar. D’aquestes cançons, vam enviar-ne 4 a la discogràfica Discmedi i al dia següent ens volien contractar. Això va fer que el projecte EnZeL prengués una volada més gran. Vam passar d’assajar de tant en tant a assajar molt i a prendre’ns molt més seriosament tots els àmbits que envolten un grup: assajos i treball de les cançons a fons, xarxes socials, promoció, entrevistes, fotos, posada en escena, entre d’altres.
El nom del grup va necessitar diferents assemblees i ens va costar bastant però finalment el vam trobar. Té a veure amb les lletres dels temes i el formen les dues paraules en zel, que són aquelles ganes animals de reproduir-se, però també estem en zel per la música, per la vida, per tot, és una manera de sentir.

3. Quins mitjans o col•laboradors heu tingut per gravar el vostre disc “Capità Ibuprofèn” i promocionar-vos com a grup?
(Josep) El disc l'hem gravat a l'estudi Zamenhof de Lleida, amb la producció del Víctor Ayuso, la mescla l’ha fet el Marc Martín a Estudis La Vall i la masterització el Juanjo Muñoz a CatMastering. Discmedi és qui fa l’edició i distribució del disc, ens fa la promoció a les ràdios, premsa, spotify, youtube, videoclips, etc., i ens porten el management i la contractació. Nosaltres ens gestionem el facebook i l’instagram. El cas és intentar que la nostra música arribi el màxim possible a la gent. Abans només hi havia les ràdios i t’ho podies gravar en cassette quan sonava o et compraves el disc. Ara això ha canviat i hi ha molts altres mitjans apart d’aquest.

4. Com veieu el panorama de la música catalana?
(German) Segurament tenim tots opinions diferents sobre els grups que ens agraden però, personalment, autors com Antònia Font, Manel, Sanjosex, Mazoni, El Petit de Cal Eril o New Raemon, m’agraden i tenen propostes molt diverses i treballades des de produccions originals. De tots aprens coses i conscient o inconscientment, són referents que estan allà.

5. Com definiríeu la vostra música? 
(Xavi) Quan fem cançons el que volem és que facin moure per dins, que transmetin alguna cosa i no deixin indiferent. La nostra música és bàsicament pop, melòdic i enèrgic, sobretot amb presència de guitarres i amb alguna base electrònica. Això, sumat a la personalitat i particularitat de les lletres conforma EnZeL, i tant de bo aconseguim el propòsit que abans he comentat.

6. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? 
(Ramon) El 28 de gener a la sala Manolita de Lleida. En els dos llocs presentem oficialment el disc i a partir d’aquí estem concretant dates en diferents sales i festivals però encara no està tancat al 100%.

7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músic i espectador?
(German) Com a músics en tenim de diferents però com a EnZeL només hem fet 2 concerts bastant privats i per tant és d’hora per dir-ho. Com a espectadors costaria molt posar-nos d’acord perquè tots tenim gustos diferents però aquest any passat vaig anar a la sala Barts a veure el Glen Hansard amb la seva banda i va ser senzillament acollonant la força i la energia que transmet aquest cantant irlandès.

8. Quines són les vostres influencies musicals? 
(Toni) Aquesta pregunta te la podríem respondre un a un però seria massa llarg i amb poca coherència entre nosaltres (haha!), ja que tenim diferents gustos... El que sí que et puc dir és que, encara que costi, fins que una cançó no ens convenç als 5 no la donem per acabada, i això segurament provoca que els temes guanyin i es vagin coent a foc lent. Preferim que, escoltant el disc, cadascú tregui les seves conclusions sobre quins grups o músics ens influencien a l’hora de composar i interpretar les nostres cançons.

9. Quina és la última descoberta musical emergent?
(Josep) Mira, sobretot l’últim any, hem estat molt centrats en EnZeL i no et sabria dir quins grups emergents destacaria. Escoltem molta música però potser no estem pendents del que surt nou i del que no. 

10. Un lloc on us agradaria tocar?
(Ramon) El millor lloc per tocar sempre és allà on la gent et vol i té ganes de sentir-nos. Si això es pot complir en sales de Catalunya rellevants o en festivals importants doncs serà un bon senyal... De moment aquesta setmana toquem a l’Slàvia de Les Borges Blanques i ja ens ha dit que no queda ni una cadira lliure. En tenim moltes ganes...

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
(Xavi) Cadascú fa el seu camí i no crec que calgui aconsellar a ningú. En el nostre cas sí que et puc dir que hi ha amor per la música i dedicació. A partir d’aquí... endavant.

12. Què és el que us apassiona de la música?
(German) Per mi la música és emoció. No entenc d’estils sinó del que em fa sentir. M’és igual l’estil que sigui, si allò et transmet alguna cosa. Darrera de tot això hi ha acords, melodies, harmonies, ritmes, etc. i poder-ho crear, tocar-ho tu mateix, i que en algun moment siguis capaç de transmetre alguna cosa, ja és bestial. Per mi això és de les coses més maques que hi ha.

No hay comentarios:

Publicar un comentario