Finalment ha fundat al juny del 2015 el seu propi projecte de cançó francesa i catalana amb els estils jazz manouche i swing “Gipsy NUR Project” en el qual interpreten versions i temes propis. El grup, que actua per això en diferents formats segons les sales, està compost per músics d'alt nivell del món del clàssic i del jazz: Núria Jaouen, composició, piano i veu, Lluís Cuadrench, guitarra, Joan Humet, contrabaix, Oleksandr Sora, violí, Svetlana Tovstukha, violoncel i Daniel Levy, bateria i percussions. Al novembre del 2016 treuen el seu primer treball, “Rencontres”, ón hi podreu trobar 12 temes propis, gravat i masteritzat per Lluís Cuadrench a l'estudi de so La Locomotora (Terrassa, Barcelona) sota el segell HitSound Productions.
1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
Vaig començar a cantar i a tocar les meves primeres notes a casa, amb uns pares melòmans però no professionals de la música, els hi dec molt en quant a obertura a nivell d'estils musicals. Als set anys vaig integrar el Conservatori de Música i Dança de Perpinyà amb el piano. La música sempre ha sigut per mi una evidència, un plaer i fins que no vaig començar a donar les meves primeres classes no havia pensat mai que fos un dia a més d'una passió, una feina. Actualment, gaudeixo tant de la relació amb el públic durant els directes que no podria imaginar-me sense viure aquests moments.
2. Com es crea el projecte “Gipsy Nur Project” i el teu grup? com ha anat evolucionant al llarg del temps? Tens altres projectes paral.lels o anteriors?
El grup “Gipsy NUR Project” s'inicia al juny del 2015. Em van oferir uns bolos i vam muntar en 10 dies un repertori d'una hora amb veu juntament amb el co-fundador i guitarrista cubà Robin Coroas. Al llarg del temps la formació s'ha desenvolupat i actualment som: Lluís Cuadrench a la guitarra, Joan Humet al contrabaix (Catalunya), Oleksandr Sora al violí (Ucrània), Svetlana Tovstukha (Russia) al violoncel, Daniel Levy (Uruguay) a la bateria i percussions i jo mateixa, Núria Jaouen, a la composició, piano i veu (França).
Projectes anteriors: vinc del món clàssic, vaig finalitzar estudis de piano i clavicèmbal primer al Conservatori de Perpinyà i després a l'Escola Superior de Música de Catalunya E.S.M.U.C. a Barcelona, doncs he col.laborat en ensembles de música antiga com Ensemble Fononèsia, Kàssia, Ensemble Concertanti Barcelona, Ensemble Chymia, entre d'altres, amb els quals vam actuar a sales tant rellevants com el Palau de la Música, Museu d'Història MUHBA, la Basílica Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, la Sagrada Família, Auditoris de Barcelona, Sant Cugat, Terrassa, Granollers, en el marc de festivals com el festival Mas i Mas de Barcelona o cicles de Música de Cambra de Terrassa.
D'altra banda, vaig col.laborar en el grup d'indie rock terrassenc l'Exèrcit d'Islàndia, en el qual feia veus i teclats i en el grup de rock progressiu terrassenc El Faro de Alquimia, i en recitals de poesia com amb el col.lectiu Deus Ex Machina.
3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per promocionar la teva música?
Durant el primer any del projecte ens hem auto-promocionat, tema premsa i concerts. Això sí, hem tingut la sort de tenir l'ajuda de persones que han fet possible més difusió i promoció com Carlos Salazar cedint-nos l'espai de l'escola de música ESMUT vàries vegades així com el material, el cineasta i amic Antoni Verdaguer, entrevistes a diaris i ràdios com la ràdio Matadepera (programa “On The Road”), i finalment en Marc Riera Margarit amb la nostra participació al nou programa “Terrassa Acústica” de Canal Terrassa. Al gener del 2016 també va sortir el sisè disc recopilatori editat pel Col.lectiu Joan Pau Giné coordinat per Ramon Faura, on hi surt un tema propi nostre, “Cor Segellat”. Actualment ens porta Marina Sabaté/ La Música Amanseix Les Feres (blog, management) tema premsa i concerts.
4. Què té la música francesa que tant enganxa a la gent? Artistes com tu, Anna Roig... i evoqueu molt i feu versions.
A cada concert que fem veig més aquest interès, sí. Suposo que el seu exotisme, sensualitat i romanticisme així com la gran riquesa en quant als artistes fan que la gent estigui atreta per aquesta música. El repertori francès és interminable en quan a qualitat tant de les lletres com de la música... Brassens, Brel, Barbara,.... I en passo...
5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? I el panorama musical a Terrassa?
Escric essencialment en francès ja que vaig nèixer a França i cursat tots els estudis fins a Filologia francesa, el francès és una llengüa amb la qual em sento més còmode. Però també tinc com a llengüa materna el català i escric, cada cop més en aquesta llengüa, que trobo molt musical i melodiosa. La meva intenció és integrar-me al panorama català, però també exportar el projecte més enllà de Catalunya o Espanya, a França, i a altres països d'Europa i del Món.
6. Com definiries la teva música?
Cançó essencialment francesa encara que algunes siguin en català, amb els estils jazz manouche i swing i tocs d'altres estils musicals com el blues, música balcànica o el pop. La lletra és molt important i en cada cançó hi ha un sentiment, un poesia, un missatge especial, tractant de situacions quotidianes, viscudes o contades, agafant a vegades animals per parlar d'humans com el cantant i compositor Thomas Fersen, no és per res que la portada del disc és un gat i una rateta... “Rencontres” explica encontres, trobades entre persones o coses, conceptes, passant de cançons més divertides com “Le moustique dans un bar” o “Le chat et la souris”, l'última contant l'història d'amor impossible en aparença entre dos animals en principi incompatibles... o no?
7. Com us plantegeu els propers concerts? Quins són?
Després de la presentació a la Nova Jazz Cava de Terrassa amb la formació al complet el passat 27 de novembre 2016 i d'haver actuat en molts llocs com el Pipa Club o El Siglo de Sant Cugat, seguim la gira en diferents formats (piano/veu, duo, trio, quartet) en sales com: el Mat Bares (Terrassa), Soda Acústic Bar, La Sonora, La Rouge, Bar Pastis (Barcelona). Tenim pendent també una presentació oficial a França a Perpinyà.
8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
És dificil escollir, tots són especials... Podria dir que el concert de presentació a la Nova Jazz Cava va ser, clar, un gran dia, per tot el grup i pel projecte, ja que vam poder compartir amb tota la gent que ens segueix per primer cop el repertori propi amb la formació al complet (violí, violoncel, guitarra, contrabaix, bateria i piano/veu). Però he tingut experiències màgiques en concerts de petit format per exemple al bar Mat o al Bartinis de Terrassa.
Com a expectadora, em passa igual, però podria esmentar un concert del grup de música balcànica (músiques de l'Est d'Europa) “Basarab”, a Barcelona, per la gran energia, tècnica i emoció que traspassaven.
9. Quines són les teves influencies musicals?
Escolto quasi de tot, clàssic, barroc, contemporani, jazz, rock, pop, folk, cançó d'autor,... En particular Carles Benavent, Marcus Miller, Chick Corea, Billie Holiday, Sinatra, Django Reinhardt, Bireli Lagrène, Brassens, Barbara, Piaf, Zaz, Sanseverino, Thomas Fersen, i grups de jazz fusió com Avishai Cohen o altres dits més “comercials” com Sting, Red Hot Chili Peppers i Robbie Williams.
10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
No és realment descoberta, perquè vam ser companys de Filologia a Perpinyà i ja vaig tenir l'ocasió de sentir-lo, però he de dir que m'ha sorprès i fascinat el treball que ha tret el cantautor francès Pierre Lebelâge, “Babel”, també gran amant de la poesia dels textos de Brassens i Barbara.
Una altra “descoberta” (ja vam compartir escenari fa uns anys) en quant a la música en català, l'últim disc de Lluís Bòria/Estúpida Erikah, “300 mil.lisegons per crear un record”, que trobo genial a nivell qualitat de gravació i musicalment.
11. Un lloc on t’agradaria tocar?
El Festival de jazz d'Avignon, el Festival de músiques del món de Quimper, Festival Les Vieilles Charrues a Bretanya, el festival Vijazz de Vilafranca, al Jamboree a Barcelona, el Festival Jazzèbre de Perpinyà (França),... No puc dir-ne un de sol!
12. Què aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Seure bé les bases humanes del grup, sense una bona relació com a persona crec que no hi ha un bon resultat musical o no per molt de temps. Assajar amb regularitat i començar a gravar ben d'hora, així com formar un dossier amb informació completa (fotografies, bio, etc.) per poder buscar concerts de qualitat. Fer tota la promoció que es pugui i escollir bé els llocs on es vulgui tocar... Tant pel local com pel grup. Encara que no hi ha pas cap regla, hem tingut sorpreses més que positives...
13. Què és el que us apassiona de la música?
Convertir emocions o sentiments a vegades nocius per un mateix en art, gaudir tocant amb els companys músics, i, sobretot, poder fer passar un missatge i unes emocions al públic. La música cura o pot ser terapèutica, està comprovat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario