THE INDIANS neixen a Vic al febrer del 2011. Eduard Gili i Daniel Trabal decideixen fer un projecte per investigar les arrels del Rock & Roll i tocar a petits locals de la comarca i rodalies. Només es fan covers i versions de clàssics dels 50. És tot un èxit.
A mitjans del 2012 s’incorpora un guitarrista elèctric que a més toca Steel Guitar y Banjo. Josep Lluis Pérez (ex Ultimo de la Fila, Pep Sala…) s’ uneix al duo i es comencen a presentar composicions pròpies i a girar per tota Catalunya.
Durant el gener/febrer del 2013, als Estudis Teià de Barcelona (La ermita del Rock), es grava el primer treball del combo, BOM BOM. S’editen 200 copies que s’ esgoten en nou mesos. Havia de ser una Demo…
En el 2015, Indians canvia de músics i s’incorpora un bateria. Es fa una aturada per endreçar idees i composar nous temes.
Al 2016, amb els actuals músics es grava una Demo als Estudis Teià que s’edita al setembre.
1. Com us veu iniciar en el món de la música i quina és o era la vostra motivació?
Dani: Jo estic en el mon musical des de el 82. Vaig contaminar-me de tota la música que naixia i borbollava al meu voltant. Vaig assistir a un parell d’assaigs i concerts en directe i....
Mike: Va ser una mica de casualitat, vaig estar una temporada malalt a l'any 91 i com no podia sortir de casa, em van comprar una guitarra i vaig aprendre a tocar cançons dels Beatles i d'Eddie Cochran... la resta és història... encara que no vaig tocar en directe fins l'any 95.
Lluis: Amb 14-15 anys vaig poder veure i tocar una bateria al local d'assaig d'uns amics i des de llavors que vaig quedar enamorat. Anys després, quan em vaig iniciar en el rock & roll i el rockabilly amb 17-18, uns quants amics ens vam ajuntar i vam decidir de muntar una banda i ja no he deixat de tocar. El que sempre m'ha motivat ha estat aprendre i millorar amb la bateria i, sobretot, poder tocar amb gent i passar-ho bé.
Jordi: Vaig començar als 15 anys. Va ser quan vaig descobrir la música que es feia al 50. Jo volia imitar a aquells grups i fer allò que ells feien ,"ser com ells". Hahaha!
2. Com es crear el projecte "Indians” Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Doncs, Indians és un grup que es va formar al 2011. Primer va ser un duet amb Contrabaix i Guitarra acústica-Veu. Dos anys mes tard un trio amb Guitarra solista i finalment, un quartet des d’ el 2016.
Al principi, la idea era fer Rockabilly i Rockin 50s per la comarca d’Osona i rodalies. A dia d’avui volem girar per tot arreu amb el nostre estil característic. Volem agafar el nostre espai amb Rock’ Roll / Rockabilly propi, clàssic, fet a casa, amb idiomes i pensaments d’aquí. Estem segurs que aquest espai existeix i ens esta esperant.
3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar les vostres cançons i per promocionar-se?
Fins al 2016 vam comptar amb l’inestimable suport d’en Jordi Samaranch i el seu acollidor estudi de gravació a Teià. D’allà van sortir molt bones gravacions però, la més important sens dubte, va ser poder gravar el nostre primer CD, Bom Bom (2013)
I el veritable suport han estat les xarxes socials. Primer el famós Myspace, després Facebook, Bandcamp, Soundcloud, Youtube, etc...
4. Amb quins 5 adjectius definireu el nou disc?
Personal, treballat, amb molta intenció, ambiciós, fresc, de qualitat, amb molt nivell...
5. Com us veieu dintre del panorama de la música? I concretament a la vostra comarca?
Ens veiem com un projecte diferent al que es pot trobar com Rockabilly 50s. Tothom pot pensar en uns estereotips com, idioma anglès, Rockabilly clàssic, Elvis, lletres senzilles, nena busca nen, cotxes, Rockin mexicà... Som diferents a tot això. Tenim punts de referència en les nostres arrels, òbviament, però som diferents. Això ho fa mes difícil, però alhora, mes motivador i engrescador
A la comarca d’Osona i rodalies vam sorprendre moltíssim quan vam començar al 2011, i fins aquells dies no hi havien grups rockers com nosaltres per Vic. Vam escampar l’essència rockabilly per la Catalunya central i la gent ho va gaudir moltíssim amb les nostres versions.
Al 2013, amb el CD BOM BOM, vam girar per tota Catalunya i pensem que tenim un espai per omplir. Comarca? Estem acostumats a voltar pel nostre petit país. Aquesta és la nostra comarca.
6. Com definiríeu la vostra música?
Rockabilly. Nosaltres no fem el Rock’n Roll que tothom entén avui dia com a tal. Així dons, li diem Rockabilly. Neo-Rockabilly. Com vulgueu, però amb molta personalitat
Lletres en espanyol, composicions pròpies, arrels dels 50 i del neo rockabilly amb la força d’aquest segle.
7. Quins son els propers concerts que teniu i on?
Dons en aquesta nova etapa amb quartet comencem a girar aquest mes de març i serà un no parar.
El 26 de Març a la matinal organitzada pel club MC Diablos de Barcelona a Cornellà
El 29 d’Abril doblet. Pel migdia al Bar Fòrum de Poble Nou. Per la nit, al Bar Parientes de Segur de Calafell
El 06 de Maig a la Sala Circus de Cerdanyola. Serà un concert molt especial
El 17 de Juny anem al Rock & Routs dels Hostalet de Balenyà (Osona)
I estan pendents de confirmació de data: la presentació oficial del nou CD al Highway 66 de Gràcia, el Bar Fleming de Balaguer, el Mercat de Musica Viva de Vic, Madrid, Valencia... seguim?
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Dani: Com a espectador són un munt, però si haig de triar em quedo amb els Stray Cats a Barcelona i Badalona, i el de Carl Perkins, mister Blue Suede Shoes, al Razzmatazz de Barcelona poc abans de morir
Com a music, recordo molt especialment un a l’Humedad Relativa a Barcelona, cap el 88. En una balada em vaig quedar en blanc a meitat de cançó i la va continuar el públic per que l’estava cantant amb mi!
Mike: He tingut la sort de veure a molts dels meus ídols dels anys 50, com Hayden Thompson, Jack Earls, Ronnie Dawson, The Comets, Rudy Tutty Grayzell etc... o grups actuals de Rockabilly com Big Sandy, Stray Cats o els High Noon (per mi el millor directe que he vist mai).
Com a músic, el meu millor concert va ser al festival Viva Las Vegas a Las Vegas als Estats Units, al 2002 com a contrabaixista dels Nu Niles, encara que he tingut la sort de tocar molts de bons a Europa i als Estats Units i casa nostra, però aquí la gent és molt de mirar.
Lluis: Com a espectador moltíssims!! Potser dels que mes recordo el de Carl Perkins al 96, Brian Setzer al 2001, Stray Cats al 2004 o qualsevol dels que he vist de Bruce Springsteen.
Jordi: Com a espectador moltíssims, però hi ha un molt especial. Fa un parell d'anys vaig tenir l'oportunitat de veure als Pokey Lafarge, al•lucinant.
Com a músic... aquesta és una pregunta molt difícil, però recordo un especial en el que el públic va començar a ballar i no va parar fins al final del concert. Quan veus que la gent gaudeix amb la teva música aquesta és la millor recompensa que pots obtenir pel teu treball.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Dani: com a grups dels 50, Eddie Cochran y Buddy Holly entre molts d’altres. Mes actuals, el so de Ronnie Dawson als 90, Go Getters,....
Mike: Ho tinc molt clar, per a mi Eddie Cochran i Carl Perkins han estat les meves principals influències com a clàssics del Rock'n Roll, i de grups actuals Los Rebeldes, High Noon, Big Sandy....
Lluis: Uff... La veritat és que escolto moltes coses i molt diferents. Cada cd és com un llibre, sempre pots aprendre alguna cosa nova.
Jordi: Rock n Roll 50´, swing, blues , country ...
10. Quina és la teva última descoberta musical emergent?
Dani: Sembla mentida, però hi ha tants grups arreu del mon amb els nostres estils que cada dia pots escoltar gent nova, veure grups que no havies escoltat parlar d’ells. Grups emergents amb músics molt joves n’hi han molt pocs. Es un estil molt underground, i com diu en Mike, no se’ls hi dona “bola” de cap mena
Mike: Doncs com no és dona gaire "bola" als grups nous és difícil descobrir grups al menys als festivals, a la tele etc... Però aquí a Barcelona tenim els Sick Boys que ho estan fent molt bé tocant Rock'n Roll clàssic amb molta energia.
Lluis: Vaig descobrir fa poc La Moda (La Meravellosa Orquestra del Alcohol) i la veritat és que em sembla súper interessant la mescla d'estils que fan.
Jordi: Cada dia pots descobrir coses noves amb influències que et poden cridar l'atenció. Això no vol dir que el grup o solista estigui d'actualitat.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
En el menjador de casa del nostre públic fidel. Que poguessin sentir molt a prop els instruments i les vibracions de la música, és indescriptible.
12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Treballar, treballar i treballar, i sobretot, creure en un mateix. En les possibilitats de la teva música. Segur que hi ha un espai per tu, però quan el trobis, que t’agafi preparat
13. Què és el que us apassiona de la música?
Fer-la. Ser músics és un altre mon. Es fer uns acords i sentir com vibra l’ambient. Ens ajuntem a fer-la els quatre al local i és meravellós quan sents que tot sona u. I ho fas tu mateix
No hay comentarios:
Publicar un comentario