El passat obscur de pescadors, indígenes i altres personatges turmentats, la superació i les forces provinents d’haver tocat fons o la crítica de la societat que estem consumint a passos agegantats. Són les històries que expliquen les cançons de Karabash, un grup que neix l’any 2015 de la unió de sis músics de Vallirana, al Baix Llobregat. Són en Marc als efectes, samplers i teclats; en Guille, a la guitarra, ukelele i composició; la Cristina a les veus, cors i teclats; en Pau a la percussió; en Soto a la guitarra, veu, composició i il•lustracions i l'Àlex al baix.
Narren cantant a ritme d’indie folk vivències quotidianes amb to de faula moderna embolcallades amb atmosferes musicals construïdes a partir de petits detalls. Aquest 2017 presenten ‘D’humans i éssers’, un disc autoeditat al 100%.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
Si mires enrere, costa entreveure quan vas fer el pas en ferm cap al "món de la música", simplement passa, sense adonar-te'n, sense planificar-ho. No hi ha una casella de sortida.
Des de ben petits, tots els humans tenim certa simbiosi amb la música o com a mínim certa curiositat. Piquem de mans, cantem i ens embadalim amb qualsevol input sonor. La música ens calma quan som nadons, ens ajuda a expressar-nos més endavant i ens transmet quelcom que desconeixíem quan madurem. Tots fèiem música de petits, la pregunta que s'hauria de fer tothom és, quan vam deixar de fer música?
2. Com és crear el projecte “Karabash”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Reggae, rumba, rock, pop, ska, disco, metal, electrònica... Sí, no ens amaguem de dir-ho. Hem tocat de tot. Tots els membres que formem la banda venim de diferents projectes anteriors on hem mamat tots aquests estils. Gràcies a aquest poti-poti, Karabash sona a Karabash. Tot suma.
A grans trets, cinc dels membres del grup, en Pau (bateria), el Soto (guitarra/veu), l'Àlex (baix), la Cristina (veu) i en Marc (sintetitzador), veníem d'un grup de versions, ‘Rocktambuls’. Mentre que en Guille (guitarra), surt d'un projecte amb un so metal, ‘Random’.
Amb el pas dels anys, busques més sentit en tot allò que fas i segurament és el que ens va passar a tots plegats. L'inici d'un projecte diferent amb temes propis, era qüestió de temps.
Els inicis van ser feixucs i més tenint en compte d'on veníem. Experimentar, escriure, crear en definitiva, se'ns va presentar com un repte.
Karabash, una ciutat Russa de la regió dels Urals, on al matí el riu és de color taronja, durant el dia canvia a verd i a la nit és blau. Sembla bonic, oi? Al 89, l'ONU va batejar Karabash com la ciutat més contaminada del món. Així som els humans, capficats en deixa petjada en tot allò que volem, toquem o estimem.
A cada cançó, a cada lletra, intentem deixar-nos les cordes amb el fetge a les mans. Agafar una història, una anècdota o una melodia i, sigui el que sigui, intentar que ens remogui per dintre i ens fagi deslligar l’entramat de nussos dels nostres budells. Per nosaltres la ciutat Karabash representa aixó mateix. Un paratge on l’entorn reflexa el fetge latent d’aquesta societat. Un reducte on de la primera a la darrera pedra està cridant “Qué pebrots esteu fent?”.
3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us heu promocionat com a grup?
L'autoedició del nostre primer disc va ser una de les coses que teníem ben clares des de l'inici. En primera instància per una qüestió de ”calers”, no en teníem, però, d’altra banda, perquè també teníem els recursos per fer-ho.
El disc s'ha gravat en una habitació gens "cool" de casa d'en Marc (sintetitzador). Ell és tècnic de so i per tant hem jugat amb avantatge.
No negarem, que si haguéssim pogut, hauríem anat a gravar al millor estudi del món, però el resultat també és el reflex que amb les ganes, el cor i uns quants micròfons bons, pots treure un resultat bastant seriós. Abans només estava a l'abast de ben pocs, avui en dia la tecnologia facilita amb escreix la feina dels músics a l'hora d' autoenregistrar-se. Amb pocs diners i material pots tenir la teva música gravada, amb millor o pitjor qualitat. Això mai pot ser negatiu. Tens més marge de maniobra, exprimeixes la creativitat, jugues, busques, experimentes i quan vols ho graves. El resultat és més pur.
L'única fase de producció del disc que vam comptar amb ajuda de l'exterior va ser pel master. Vam comptar amb les educades orelles d'en Victor Garcia d'Ultramarinos Mastering, tot un referent a Catalunya, per acabar d'aconseguir el so que volíem pel disc.
Pel que fa a promoció de ‘D’humans i éssers’, el disc es pot trobar a les plataformes digitals més conegudes; Spotify, Bandcamp, Soundcloud, iTunes, Amazon, etc. També a diferents botigues físiques, com Ultra-local Records (Barcelona), Disco 100 (Barcelona), Ateneu Santfeliuenc (St. Feliu del Llobregat) i Posidònia Escola de Vida (Vallirana).
Els canals de difusió que més utilitzem són; Facebook i Instragram. Són eines que ens permeten, en un instant, informar de la darrera noticia o concert.
4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?
Bé, encara no som finalistes, podríem dir que hem estat preseleccionats per a la primera fase del concurs, però tanmateix, sentim una profunda satisfacció. La 17a edició del concurs ha rebut més de 120 propostes, incloent-hi grups valencians i balears, per tant, estar entre els 18 seleccionats ja és un premi. Estem molt contents.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Els darrers anys, la música a Catalunya ha viscut un “boom” de grups sota l'etiqueta folk. Això no és ni bo ni dolent, cada formació defensa el seu projecte musical com sent, independentment de les anades i vingudes del sector, de les modes, del que sona a la ràdio o el que els programadors demanden. Al final, el consumidor de música és lliure d'escoltar o veure a qui vulgui.
En tot cas, nosaltres estem convençuts del que fem. Mirem de teixir la música que ens surt de dins, sense estar pendents del que passa al nostre voltant. Acollint de bon grat les critiques i seguint els referents que puguem tenir.
6. Com definiríeu la vostra música?
Les cançons que fem narren vivències quotidianes amb un to de fàbula moderna. Són un univers de cançons rítmiques i atmosferes amb infinitat de detalls. Els nostres temes parlen d'històries obscures, de dolor, impotència i ràbia. Intenten ser un reflex de la societat que estem consumint. Hi podem trobar crítica social i reflexions sobre el funcionament del món i les persones. Rebutgem amablement les etiquetes, però ens trobem menys foranis o més còmodes dient que fem indie-folk.
7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
El primer “bolo” que tenim a l'agenda és el concert preliminar del Sona9, que és el 9 de maig, a les 20 h, a l'Antiga Fàbrica d’Estrella Damm.
Com el plantegem? Bé, la idea és passar-ho bé per damunt de tot. Res més. Vagi com vagi aprofitarem cada instant damunt l'escenari. Som afortunats, hi ha com a mínim 102 bandes que voldrien ser on nosaltres.
Passada aquesta data, ens podreu trobar a:
Freedonia (Bcn) el 14 de maig, a l'Espai en Blanch (Molins de Rei) el 26 de maig, a Disco 100 (Bcn) el 3 juny, a Posidònia Escola de Vida (Vallirana) el 9 juny i a Ultra-Local Records (Bcn) l'1 juliol.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Si nombrem algun concert que haguem presenciat tots plegats, podem parlar del concert de Branca Santa a la sala 2 de l’Apolo l’any passat, una autentica orgia musical.
9. Quines són les vostres influències musicals?
Escoltem molta música i molt diversa, és difícil discernir quins grups acaben definint la teva personalitat com a banda. Però si agafem l’iPod d’algun dels membres, segur que hi trobarem temes de Bon Iver, The Album Leaf, Sigur Ros, Radiohead, Wilco, Primal Scream, Silvia Pérez Cruz, Maria Rodés, The XX, Moderat, Bonobo, Núria Graham, Xarim Arasté, Joan Miquel Oliver, Mishima, Joan Colomo, Pau Vallvé, etc.
10. Quina és la vostra última descoberta musical emergent?
Branca Santa, Pablo Und Destruktion, Bill Frisell.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
És curiós, no visualitzem tant l’espai físic però si l’ambient. Ens agrada conèixer gent nova, oberta de ment musicalment parlant. Un festival d’estiu, amb vistes al mar mentre cau el vespre, seria un bon escenari.
12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
No som cap referent per ningú, nosaltres també estem a l'aigua esperant l'onada. Si més no, el que a nosaltres ens ha servit és ser fidels, persistents i fer les coses amb cor i fetge. Si no ho sents, millor deixa el que estàs fent, busca altres textures, formes, experimenta, tira't a la piscina... Tot guanyarà en matisos si és verdader.
13. Què és el que us apassiona de la música?
És un canal de comunicació únic. Ens apassiona transmetre. Despertar quelcom a la persona que escolta la teva música. És igual el què diguis o com ho diguis, has d’aconseguir estimular l’interlocutor i travessar la cuirassa, la seva zona de confort. El públic t’ho tornarà amb aplaudiments, marxarà o et tirarà la cervesa pel damunt, tot és vàlid.
els he vist en directe i son francament bons, ho donen tot. i amb molta passió.
ResponderEliminar