Barbaritats es un grup de música arrelat a Xàtiva, en la comarca de la Costera. Els seus inicis es remunten a 2006 quan érem una formació de tres amics aficionats a la música que tocàvem versions. Després de diverses incorporacions, la banda son actualment sis membres, la majoria de nosaltres professionals de l’espectacle.
A partir de l’any 2008 comencen a composar, escriure i produir les seves pròpies cançons, buscant sempre l’originalitat, per la qual cosa busquem les eines necessàries en tots els estils per a satisfer les nostres necessitats creatives: des del reggae fins el funky, del rock al metal. A banda, ha adaptat alguns dels seus temes a una formació en acústic on la diversitat de gèneres es dispara: bossa nova, rumba, tango, bluegrass, ...
Des de ben prompte, Barbaritats han col•laborat amb associacions vinculades amb la ciutat de Xàtiva i les rodalies (Raval Viu, Ateneu Popular, Col•lectiu Serra Grossa, ...). També hem estat presentant el llibre del poeta de l’Alcúdia de Crespins, Josep Manel Vidal en diverses ciutats del País Valencià ja que han versionat alguns dels seus textos.
No obstant, fites destacables per a Barbaritats van ser guanyar el premi del públic al Concert per la Llengua de Carcaixent 2013, ser finalistes amb el vot del jurat al Rockpenat 2015 a Vila-real i compartir escenari amb grups com Oques Grasses, Sva-ters, La Raíz, Txarango, Dremen i Zoo.
Fora del món de la música, Barbaritats ha ajudat en la producció de l’obra de teatre “Gore” per a la companyia Teatre de l’Abast, estrenada al Teatre Micalet de València el 2014. A més, també dins del món del teatre, participarem com a actors músics en l’obra “El Plà B” estrenada el 2016 a l’entrega de premis del festival Escènia.
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Cadascú de nosaltres va començar a la seua manera: alguns com a aficionats a casa i altres estudiant al conservatori o a escoletes locals de música.
2. Com es crear el projecte “Barbaritats”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El grup es forma quan Francesc, Ramon i Carles queden per a tocar algunes versions al menjador de casa. Veient la bona rebuda per part del veïnat d’aquesta nova afició, van decidir incloure un baixista, que al poc de temps es va haver de deixar el grup i va ser quan va entrar l’Àlex. Aquests quatre han sigut i són amics des de la infància. Seguidament, i donada l’extrema satisfacció dels veïns de la finca, començàrem a assajar en un espai que ens van deixar molt amablement (de fet, sense aquest mai haguérem pogut començar seriosament) en una nau industrial on es treballa l’all tendre. Contents perquè no ens picaven els mosquits i per poder fer soroll fins tard i sense molestar, preparem un concert de versions per a les festes del Barri del Raval de Xàtiva on Àngels, que alguns de nosaltres coneixíem per haver coincidit en una acadèmia de música, passa a formar part de l’equip com a cantant malgrat el resultat d’aquell bolo.
Ací comença la segona etapa del grup, quan comencem a composar els nostres propis temes. Dividits entre Xàtiva i València per qüestió d’estudis apareix en escena Dani, un altre amic guitarrista que va realitzar una gran tasca en aquest procés creatiu però que, degut a exigències de la carrera musical, va acabar deixant-se el grup en aparença, ja que de quant en quant ens regala aparicions estel•lars. Durant aquest temps, el grup compta amb sis membres per primera vegada: dues veus (Ramon i Àngels), dues guitarres (Carles i Dani), baix (Àlex) i bateria (Francesc). Amb aquesta formació escrivim alguns dels temes que presentarem al nostre primer disc, molts d’ells amb nous arranjaments per incloure les dues guitarres, i comencem a pujar més a sovint als escenaris, alguns d’ells de certa rellevància com el del Concert per la Llengua de 2013 a Carcaixent.
No obstant, Dani emigra a Estats Units a estudiar i tornem a la formació de cinc. Tornem a arranjar els temes, però incorporem el violoncel, un instrument que utilitzàvem al format acústic i que vam decidir provar en elèctric, a veure què passava. I va passar que, tot i que algun tècnic de so ha estat a punt de pegar-nos, vam ser capaços de crear La millor amant, un tema que incorporem al nostre repertori habitual i que ens va permetre explorar un so diferent al que havíem fet fins llavors.
Per coses de la vida, Ramon i Carles hagueren de treballar en una orquestra als estius a festes de pobles i barris. D’aquesta esgotadora feina, Barbaritats obté com a resultat a Salva, el teclista d’aquella orquestra, que per pròpia voluntat i sense cap tipus de pressió externa decideix sumar-se al grup. Això provoca uns nous arranjaments dels temes (els tercers), per tal d’incloure el teclat, cosa que ha succeït de forma sorprenentment natural i que ens té d’allò més encantats.
Pel que fa al nom del grup, és una paraula que ens agrada com sona, és molt valenciana i quotidiana i fa referència a tot el que volem aconseguir amb i de la música.
3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?
Aquesta és la primera vegada que gravem els nostres temes en un estudi. Fins ara era tot “auto”, fins i tot la masterització. Des de ben prompte veiérem necessari poder enviar les nostres cançons a concursos i, com que no podíem pagar un estudi, comprarem una gravadora digital i aprenguérem a utilitzar-la, sobretot Francesc, que ha acabat dedicant-se a eixe món precisament.
Com a grup, hem funcionat molt de temps mitjançant el boca-orella i per amistats personals, fins fa una temporada que començarem a utilitzar més i millor les xarxes.
4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?
Una profunda sensació, però no sabem ben bé quina. Estem entre la satisfacció de la tasca ben feta, l’emoció d’enfrontar un nou repte, l’agraïment pel reconeixement que açò significa, l’ànsia de mostrar el treball nou, ... En qualsevol cas, totes són bones sensacions.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Per a nosaltres, que el nom de Barbaritats s’escolte al panorama català és trencar, literalment, la barrera del so. Si ja és difícil donar-se a conèixer dins dels teus àmbits més propers, Catalunya ens resultava fins fa poc un pèl menys que inaccessible.
6. Com definiríeu la vostra música?
Una barbaritat.
7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
Ens està atraient molt el treball de la posada en escena, arrel de les nostres relacions amb el teatre i el món de la faràndula. Així que a més de presentar treballs nous, volem que el concert siga més un espectacle que un recital, que qui ens estiga veient entre en el joc ràpidament i passe a formar part d’una cosa més gran que la simple interpretació d’un tema. És una idea que ens atrau molt, encara que sabem que ens clavem en un jardí ben curiós.
Per ara, tenim confirmades les dates del 20 de maig a Xàtiva en un Encontre de Muixarangues i el 9 de setembre a Sueca al Festival EspigaRock, que té pinta que serà l’escenari més gran al que haurem pujat. Ens estan eixint algunes dates que no estan confirmades, però ja donarem la tabarra per les xarxes.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a músics, el 19 d’Agost de 2016 va marcar un abans i un després al grup perquè provarem moltes idees que fins al moment no havíem pogut materialitzar. Teníem un gran escenari, un gran cartell (Zoo, la Raíz i Dremen) i una quantitat de públic potencialment decent. Havíem d’aprofitar aquell dia i així ho vam fer. Des d’aquell concert, Barbaritats té algunes coses més clares i sabem molt més del que podem fer i, sobretot, les nostres capacitats.
Solem acudir a alguns concerts en grup també, i com a espectadors, ens va agradar molt el que la New York Ska Jazz va realitzar a l’última edició del Festivern.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
No sabríem definir-les. Tenim com a mantra que el grup es beneficia de la nostra diversitat. Cadascú de nosaltres té unes influències i això ens aporta moltes eines a l’hora de proposar idees per als temes, és una característica que està en nosaltres des del principi i que ens posa entre l’espasa i la paret quan ens fan aquesta pregunta.
10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Radio Rude, Dance Crashers i Baby Metal (el nostre secret inconfessable).
11. Un lloc on us agradaria tocar?
A la Sala Luz de Gas de Barcelona, al novembre, com a finalistes del Sona9. Però si no poguera ser, ens agradaria participar en algun festival o concert a l’estranger.
12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Li diríem, d’igual a igual, que no s’han de rendir. Que és molt important assumir que un grup també és un lloc de creixement, una tribu, per la qual cosa van a aparèixer obstacles dins i fora de la banda. Per tant, cada victòria del grup ho és també personal, gran o menuda, i que l’enriquiment que això suposa no té mesura. És igual on arribes mentre el camí t’aprofite, nosaltres ho tenim claríssim. Per això fem les coses com les fem, en vistes a estar satisfets del treball realitzat independentment del resultat extern que això tinga (que, també cal dir-ho, estranyament no es correspon amb un bon feedback).
13. Què és el que us apassiona de la música?
Tenim sis respostes per a eixa pregunta.
Ramon: La música és un acte de plaer. La música ens parla d'experiències, sentiments, emocions... i sobretot ens parla de les persones que l'escolten. És un acte d'amor, de vegades més eròtic, més transcendent, més romàntic, més agressiu ... però sempre vulnerable. Connecta l'esperit de l'artista amb el públic, com totes les arts, però des de dins (i parle literalment, el so entra dins del cos i el fa vibrar). La música és la millor companyia, una assignatura obligatòria, és un dret i és una professió.
Àngels: La música és un vehicle únic. Hi ha vivències que no s'entendrien sense ella. Ni per a qui l'escriu, ni per a qui l'escolta. És l'embolcall perfecte de les emocions.
Carles: La música ens fa ser qui som.
Salva: La intensitat i visceralitat que pots viure en un directe. Eixe moment és molt emocionant.
Àlex: El que més m’apassiona de la música és que em fa descobrir coses sobre mi mateix i que és capaç de crear llaços molt forts entre les persones, es coneguen o no.
Francesc: tindre un absolut control sobre els sentiments de qui t’escolta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario