Entrevistem Guillem Roma

Guillem Roma escampa energia optimista allà on va. Música original i propera que ha connectat amb el públic i que ha consolidat el músic osonenc com un dels artistes emergents del moment.

Cançons amb personalitat pròpia, energies optimistes, influències que van de Mèxic als Balcans, lletres crítiques amb el món que ens envolta i concerts propers i dinàmics amb un públic fidel que ha anat creixent amb els més de 150 concerts de l'última gira. Amb els seus últims discos Oxitocina (2012) i Nòmades (2014) ha escapat la seva música per tot el territori! Sales i teatres (Auditòri de Barcelona, Atlàntida de Vic, Kursaal de Manresa, Teatre de Badalona, Atrium...) Festivals com Aphonica, Portal Blau, Emergent, Minipop, Grec... o petites sales i ateneus. 

I aquest 2017 anuncia la publicació d'un nou disc que farà creixer aquest univers que caracteritza la música de Guillem Roma!

1. Quins son els primers records musicals que teniu i quina va ser la primera vegada que vas tocar en un escenari?

La veritat és que és difícil pensar en un sol reocrd musical i com van ser els meus incicis músicals. A casa meva sempre hi hagut molta música, el meu avi Joan és fan del Jazz, dels boleros i els passos dobles, la meva àvia Antònia llegeix i interpreta partitures al piano i a casa des dels Dire Strits que em posaven per  adormir-me de petit fins les cantades al cotxe amb la meva germana per no marejar-nos, sempre hem crescut amb música!

Però recordo quan estava a l’escola de música de Manlleu, on vaig començar amb 6 anys estudiant música clàssica i un cami que em porta fins al grau mig de piano, i també saxo i música moderna i d’allar als primers passos a escenaris que van ser, a part de les audicions i concerts del conservatori, els que vaig fer amb el meu primer disc “Secret Place” al 2007

2. Com es crear el projecte “Guillem Roma”? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Després de passar mig any a Cuba i tres anys a Mèxic torno a Catalunya amb ganes de ficar-me en serio amb la música! És quan gravo el disc “Oxitocina” amb el que començo a involucrar diferents músics perquè gravin els instruments de les meves cançons! I així neix la Camping Band Orchestra que en realitat és una manera de definir els músics que m’acompanyen als concerts i als discos. Una formació que porta el canvi en el seu ADN i que muta i es transforma en cada ocasió, de tres a vuit músics, per donar vida a les cançons i espontaneitat i frescura als concerts! A partir d’allà va venir el disc “Nòmades” amb el que hem fet més de 150 concerts per tot Catalunya i ara acabem de publicar  el nou disc “Connexions” que he editat amb la creació d’un segell discogràfic pròpi.

Pel grup han passat molts músics, alguns que hi han estat molt temps i altres més passatgers però seria difícil fer un llistat perquè han sigut molts!

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per promocionar-vos com a grup i gravar els vostres cds?

El concepte de “música indie” ha canviat molt però si pensem amb música independent, al marge de les discogràfiques, productores etc... aquest seria el nostre cas! Ja que tot el projecte, des de la creació i producció músical, l’edició i distribució, fins al management i la comunicació fins ara ha estat totalment autogestionat! Això ha fet que tot tingui el segell d’autor que dona peculiaritat i originalitat al que fem però també que som on som gràcies a molta feina invisible i a la col·laboració d’amics, d’un públic que ha anat creixent mica en mica i d’els mitjants que poc a poc ens van coneixent i compartint la nostra música!

4. Amb quins 5 adjectius definiríeu el grup?

Fresc, elegant, original, optimista, sense etiquetes

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca?

Estic molt content de com el projecte es va consolidant dins al panorama de la música amb bones critiques, concerts i un públic cada cop més ampli. No és un producte de boom, ni de omplir moltes places en un estiu, la meva música és difícil d’encaixar-la en etiquetes però mica en mica la gent es va fent seves les cançons i comencen a conèixer el món que hi ha al darrera! Això és molt important per mi i més en un moment en què hi ha molta producció musical, de molts estils i gustos diferents i de qualitat! Per això és macu veure com la gent abraça el que fas i desperta interès en escenaris cada cop mes importants. No és fàcil remar a contracorrent però mica en mica tot te el seu fruit! A nivell comparcar, jo soc d’Osona, tots sabem que hi ha molta moguda i això mola molt, perquè es generen sinèrgies, interessos, mogudes al voltant de la música molt interessants!

6. Com veieu la iniciativa Festa de la Música de Sudanell? Que trobarem en el vostre concert a Sudanell?

La festa de la música és una iniciativa molt bona! En pobles petits com Sudanell costa trobar iniciatives que apostin per la música en directe, per propostes que van més enllà de la típica oferta de mercat, valorant grups i músiques interessants, originals i de qualitat! Això és un luxe! Aquest any nosaltres hi presentarem el nou disc “Connexions” i en tenim moltes ganes!

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?

Farà comencem la gira de presentació del nou disc! Tenim una agenda bastant plena en festivals i concerts aquesta primavera i estiu i altres que anunciarem aviat! Entre ells estarem a la festa de la Música a Sudanell però també al Clownia, al festival Emergent a l’ïtaca etc... escampant aquestes connexions! Tota la llista de concerts es pot trobar a www.guillemroma.com/concerts

8. Ens podríeu explicar alguna anècdota divertida del grup?

Uf! N’hi ha moltes, Nosaltres en les concerts sempre intentem fer participar el públic i això fa que es generin algunes situacions molt divertides! Des de que algú imporvitza una melodia des del públic fins que una cançó no s’acava perquè estem tant a gust tocant que no trobem el final!

9. Quines són els vostres referents musicals?

Faré una petita llista dels referents més inmediats: Calle 13, Rufus Wainwright, Natalia Lafourcade, Adrew Bird, Jorge Drexler, Juan Colomo, Goran Bregovic, Philip Glass, Kevin Johansen, Manel, Pemguin Cafe Orchestra... i n’hi ha molt més

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

No és que els hagi descobert recentment però ara han tret disc i m’agrada mot són la Maria Arnal i en Marcel Begés

11. Amb quin grups us agradaria compartir escenari?

Alguns dels que m’agraden més tinc la sort de tenir-los aprop i de compartir no només escenari si no també cançons com la Judit Neddermann, l’Alessio Arena o en Joan Colomo que els tres han col·laborat al meu nou disc!

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Primer de tot fer el que et surt i tens ganes de fer, no passa res si no encaixa amb el que es porta. I segon difrutar-ho sense tenir pressa ni presions! A partir d’aqui molta feina, moltes hores, pocs diners, fer les coses ben fetes i molts premis que no tenen preu!

13. Què és el que us  apassiona de la música?

La força terapeutica i mística que te! A nivell personal per cadascú, tant si l’escoltes, la balles, la cantes com, sobretot per mi, quan la fas! Però també a nivell social ens ajuda amb tantes coses i moltes mes que no en som concients! Llàstima que la societat en la que vivim no li dona la importància que es mereix!

14. Creieu que la música amanseix les feres?

I tant! La música te el poder de connectar les coses, de connectar-nos amb el que som cada un de nosaltres i així inevitablement et fa estar tranquil! I estar tranquil a vegades vol dir saltar de bogeria! Aquesta és la gràcia i el poder de la música!