Entrevistem a Sergi Delta

Sota el pseudònim de Sergi Delta, Sergi Queralt comença una nova etapa artística a la seva vida. El jove lleidatà, amb el seu caràcter impulsiu i somiador, s’obre camí entre la fauna nocturna per portar-te una nit inoblidable. Amb influències musicals dels ’80 i ’90, com el techno pop, l’ EBM (electronic body music), l’eurodance o el reggae, aconsegueix fer cantar i ballar a totes les generacions presents a la festa. Gràcies a la seva versatilitat quan puja a la cabina, connecta amb el públic d’una manera molt fluïda, i aquest, qualifica les seves sessions com inoblidables i explosives. Després d’una llarga trajectòria com a fotògraf (tant en l’àmbit periodístic treballant per La Vanguardia i Nació Digital Lleida, com en l’àmbit d’oci nocturn, treballant en nombrosos concerts i així treballant per als grups més sol·licitats del moment) inicia el 2016 un nou projecte on canviarà la càmera i els objectius pels plats i els auriculars. Finalitzant la seva formació com a tècnic de so, s’endinsa en un terreny el qual des de ben petit que li havia cridat l’atenció, però que fins ara, no s’havia decidit a donar el primer pas d’aquest viatge. Influenciat per la gran varietat de música que des de ben petit escolta a casa, Sergi Delta aposta per unes sessions en les quals es destaca la fluïdesa en els canvis d’estils musicals en una mateixa sessió, així arribant a totes les generacions de la pista.

1. Quins son els primers records musicals que teniu i quina va ser la primera vegada que vas tocar en un escenari?
Doncs realment, no sabria dir quins són els primers records musicals que he tingut, possiblement el teclat de joguina Casio que em van regalar els meus pares quan era molt petit. El que sí marcaria un abans i un després, en la meva manera d’entendre la música, segurament sería quan vaig descobrir Mecano. Va ser, el primer grup amb el que vaig fixar-me en com de poderosa pot arribar a ser la música a traves de les històries que es conten a través d’ella.
El primer cop que vaig tocar en un escenari? Doncs (des del punt de vista de músic) va ser per una actuació de Nadal a l’ESO, on vaig tocar com a baixista el tema ‘’The Miracle, dels irlandesos u2). Si que abans havia tocat en altres ocasions, però encara no tenia la consciencia del que volia dir pujar a un escenari amb públic i tot el que comporta.

2. Com es crear el projecte “Sergi Delta”? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Doncs realment, encara em qüestiono aquesta pregunta de tant en tant. Abans de tot he de dir que és un projecte novell, i que tant sols hem donat tres passos d’aquest llarg (¿?) viatge.
Aquest projecte, realment, és un projecte que m’ha vingut de sorpresa, que mai havia tingut en ment, però que un dia em va aparèixer, i vaig decidir prestar-li atenció, ja que considero que tot s’ha de provar, que qui no arrisca ni pisca
Després d’acabar l’ESO, vaig decidir estudiar en la família d’Imatge i So, ja que jo fins aleshores (i ara també) m’he dedicava a la fotografia. En aquest moment jo tenia uns ideals musicals molt diferents als d’ara, estava en el meu moment que tots tenim algun cop (suposo) de que el rock i el punk és tot el que escoltes. El segon dia de classe d’aquest grau que vaig estudiar, apareix un professor i ens diu que serà el nostre professor de DJ. Me’n recordo molt bé del moment en que la meva cara de felicitat va canviar a una cara de sorpresa desagradable.
El següent dia, quan ens van deixar trastejar les controladores, vaig veure que ser DJ era molt més serio del que pensava, i en qüestió de setmanes vaig començar a agafar-li el gust a punxar. Va ser aleshores quan vaig començar a entendre la responsabilitat d’un dj, i vaig posar-me a investigar sobre el tema i a prestar-li més atenció del que pensava.
El moment clau en que començo a enfocar més seriosament aquesta afició, va ser quan guanyo un concurs del centre on el premi era punxar a una carpa per les festes majors de la meva ciutat i d’un dia per l’altre em vec amb una carpa enorme plena de gent ballant els temes que anava posant. Al cap d’uns mesos, em compro la meva controladora i començo a preparar sets i a practicar, i comencen a sortir alguns bolos fins ara.
El projecte Sergi Delta, ara per ara, ho defineixo com a una família minimalista. Pràcticament estem dos en l’equip; l’Ares com a manager i fotògrafa, i jo a cabina. Però hi ha molta, moltíssimes persones que formen part del projecte i que sense elles això no tiraria endavant; l’Uri, encarregat dels cartells i del logo, en Lluís R, que em va introduir al món aquest, en Lluís G, que m’està ajudant a créixer com a artista, en Xavi i l’Àlex, que m’han ajudat en el dossier de premsa, la gent que em recolza des de que vaig tenir l’idea escoltant les meves sessions... i com no, la meva mare i el meu pare, que sempre estan recolzant-me en tots els projectes que inicio, per molt esbojarrats que siguin. Però realment, tal i com he comentat abans, tot i que ara per ara som 2 oficialment, tenim molta gent que aporta el seu granet de sorra en el projecte, als quals estic molt agraït. També, si tot va bé, la plantilla creixerà amb visuals i propi equip de so.

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per promocionar-vos com a grup i gravar els vostres cds?
Doncs ara mateix estem treballant en la cerca de mitjans i col·laboradors. Ara per ara tenim com a col·laboradors a Xavier Rué (fotògraf) , Sonido Güell (empresa de so) i Manhattan (botiga especialitzada en material de DJ). Esperem anar tenint més col·laboradors mentre el projecte vagi agafant forma i vagi creixent.

4. Amb quins 5 adjectius definiríes el teu projecte?
Impulsiu, creatiu, dinàmic, interessant i constant.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca?
Ara per ara dintre del panorama musical català no sóc capaç de reconeixem. Sergi Delta acaba de néixer i necessito tantejar més terreny per poder dir ‘’estic en aquest nivell o en aquest altre’’. S’ha de dir que ara el panorama de la música catalana està monopolitzat pels grups més ‘’top’’ a nivell dels anomenats ‘’Països Catalans’’ i això afecta en el que la música catalana s’hagi estancat una mica bastant. Sí que ho he generalitzat, i que hi ha molta música en català que no són els caps de cartell de totes les festes majors ‘’populars’’. Però la música catalana precisament fa referència a la música que es crea a Catalunya, no a la que es fa en català, i hi ha molts artistes que són víctimes d’aquest monopoli del que us he comentat. El panorama musical al Segrià doncs francament el vec com un petit reflex del mencionat anteriorment. Es
necessiten nous artistes, nous estils, noves sales... Aires nous, necessitem reviure la cultura musical.

6. Com veieu la iniciativa Festa de la Música de Sudanell? Que trobarem en el vostre concert a Sudanell?
Collonuda. Vaig anar per primer cop a l’edició del 2014 i em va sorprendre molt que d’un poble tant petit es fes una festa tant gran. Una festa en un format i entorn molt acollidor i amb molt bones instal·lacions. De fet, vaig repetir i vaig tornar a les següents edicions fins a la d’enguany, que tinc el plaer de poder participar-hi com artista.
Doncs en el meu espectacle sentireu un repàs de tots estils musicals d’una manera molt fluïda. Tot i que no tinc encara una llista tancada dels temes, el que sí està clar és que voldrem arribar des del públic més gran, al més jove. Aleshores això fa que en les meves sessions puguis escoltar des de música dels ’70 o dels ’80 al tema més nou d’algun top DJ. El que sí puc confirmar, és que agradarà a tothom, i que promet ser una nit força interessant.

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?
Doncs amb moltes ganes i il·lusió, estem preparant sets temàtics, i creiem que seran sets/sessions que faran que la gent tingui ganes un altre cop de venir a veure’m.
Doncs abans de la FM Sudanell, tenim el dia 14 de maig al bar Gilda una sessió chill - chill House, el dia 27 de maig a l’Aplec del Caragol, a la colla gastronòmica La Llauna, i després de la Festa de la Música de Sudanell encara està per aclarir, però seran festes majors, alguna discoteca... A les xarxes socials anirem informant

8. Ens podríeu explicar alguna anècdota divertida del grup?
Doncs encara no ens ha sortit cap moment per al record, tot i que el primer concert que vaig fer com a DJ, en ple drop, va petar l’equip de so, divertida no va ser l’experiència, però vam acabar amb una bona dutxa de combinats que si ens fan un control d’alcoholèmia, l’alcoholímetre peta.

9. Quines són els vostres referents musicals?
No sabria per on començar, sincerament, de tota la música que he escoltat, n’he tret el que més m’ha cridat l’atenció. Els meus referents parteixen de tota la música que des de ben petit he escoltat dels meus pares, i han anat canviant al temps que descobria nous artistes i nous sons. Així que tinc de referent des d’Alcie Cooper a Martin Garrix, per exemple.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Doncs ara mateix no en tinc cap en ment, tot i ser conscient de que hi ha molts artistes emergents que val la pena donar-los un cop de mà ja que apunten molt lluny. Hauré de quedar-me amb les noms...

11. Amb quin grups us agradaria compartir escenari?
Doncs realment, amb qualsevol grup que transmeti valors positius i bon rotllo. Amb grups conscients amb el poder que tenen a l’escenari amb la seva música, i que alhora t’ho facin passar d’allò més be.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
El mateix que m’han aconsellat a mi (i encara ho fan), tirar el projecte endavant encara que et fallin les forces. També depèn de la meta que tingui el gurp. Però sobretot, que s’ho passin bé fent el que fan, ja que si tenen talent i saben moure’s, lo altre be rodat.

13. Què és el que us apassiona de la música?
El fet de que és una eina molt poderosa per moure a la gent.
El poder transmetre quelcom a través de sons, ho trobo espectacular.

14. Creieu que la música amanseix les feres?
Evidentment, si la música és l’adequada per la fera que cal amansir, no?