Entrevistem a Lidia Pujol

Lídia Pujol és cantant i intèrpret. Després d’anys d’experiència en la música tradicional jiddisch, medieval i popular, i d’haver actuat a Europa i als Estats Units, irromp en l’escena musical catalana fent duet amb Sílvia Comes durant els anys noranta, amb qui va gravar dos discos. Des de llavors ha bastit una sòlida carrera en solitari basada en la investigació i reinterpretació de la tradició, tot combinant lírica i misticisme. Pujol ha publicat els discos Iaie (2003), Els amants de Lilith (2007) i Mariam Matrem (2014) i el llibre-disc Iter Luminis. Un camí orientat (2017), als quals cal afegir multitud de col•laboracions i projectes.

Ha creat i dirigit el projecte Iter Luminis, interpretat en espais religiosos i emblemàtics d’arreu de Catalunya, on s’hi retroben les cançons de la tradició escrita, recollides en el Llibre Vermell de Montserrat, amb el repertori tradicional oral, les cançons de bressol de tota la Mediterrània. Iter Luminis. Un camí orientat (2017) és un llibre-disc que vol deixar constància de tot el camí musical, artístic i experiencial fet per Lídia Pujol en aquests darrers anys (2010-2017).

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
La música és per mi un vehicle d’inspiració i de construcció personal i aquesta ha estat i continua sent la meva motivació per estar al món de la música.

2. Com és crear el projecte “Lidia Pujol” i com ha anat evolucionant al llarg del temps?  En quins altres projectes has col•laborat i participat?
El meu projecte musical és la construcció de la meva pròpia persona. És una presa de consciència i de creixement en relació amb els altres, el món i amb mi mateixa. Això va evolucionant i prenent diferents formes, però l’orientació continua sent la mateixa: una necessitat d’anar canalitzant coses que no entenc de mi mateixa ni del món i trobar una manera de compartir-les i comunicar-les amb els altres.
Els altres projectes en què he participat tenien també, d’alguna manera, per mi, aquest interès de ser experiències que em fessin créixer com a persona. Inicialment m’encuriosien, però, després, em calia valorar si eren un caprici o quelcom superficial o, per contra, un projecte fonamental, consistent, que tan en forma i contingut tinguessin el més a veure possible.

3. Quins mitjans, col•laboradors has tingut per gravar i promocionar els teus discs?
Bàsicament les dues persones més importants que fonamenten la meva producció musical són el Dani Espasa i el Pau Figueres. I un compositor que per mi ha estat cabdal és l’Òscar Roig.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Pertanyo al món de la música i comparteixo molt amb la diversitat. M’expresso en molts idiomes i des de moltes cultures. Crec que hi ha un denominador comú que són les emocions, aquelles petites coses que ens fan a tots humans, vulnerables i amb desig d’estimar i ser estimats. La música és el vehicle perfecte per anar més enllà del que ens separa, per unir-nos i fer-nos sentir que som germans, tot i les diferències donat que cadascú és una peça única, tingui la identitat que tingui.

5. Com definiries la teva música?
Un vehicle per intentar constantment que aquest món sigui millor. La música, com deia Shakespeare, és l’aliment de l’amor.

6. Quin és el teu darrer espectacle? Ens el podries explicar? On el podrem veure? 
El meu darrer espectacle és una manifestació claríssima de tot això que porto explicant. Iter Luminis s’inspira en el bé comú, el compromís amb el territori i el llegat patrimonial, i compta amb la implicació de la gent. Amb aquest espectacle vull comunicar artísticament tot això i donar visibilitat a les persones que treballen de manera conscient en relació de qualitat amb les altres persones i el territori, el consum de proximitat, la qualitat humana, els valors.
Aquest espectacle es pot veure arreu del patrimoni català. Podeu completar aquesta informació amb llibre-disc que hem publicat el passat mes de maig,  “Iter Luminis, un camí orientat”, que consta de tres discos que representen tres espectacles: La Cerimònia de la Llum (Cd1), Camí d’Identitat (descàrrega digital) i Treballs i Plaers d’Amor (Cd2). És un llibre coral en el qual han participat moltes persones, per això vessa d’imatges, d’il•lustracions, de música, de textos, de Vida...

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Això és una mica difícil de contestar, perquè després de 25 anys de carrera professional poca cosa et recordes de què ha estat millor o pitjor. El més important és que després d’una petjada en va una altra, una recaiguda i una redreçada.
Com a espectador i com a músic, quan veus un gran concert que t’inspira i que et porta més enllà de tu, aquest és el millor concert.

8. Quines són les teves influències musicals? 
Hi ha dos intèrprets fonamentals que han estat per a mi importantíssims: Kate Bush i David Sylvian. I també han estat essencials les bandes sonores i músiques tradicionals del món, que han estat per mi un mostrari de diversitat.

9. Quina és la teva última descoberta musical emergent?
Per mi, el darrer disc del Pau Figueres és magnífic.
Un disc molt maco, molt graciós i molt fresc és el de Clementina, “Darrere del vent”.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Això és una sort, perquè els llocs on m’agradaria tocar és on toco. Tots els petits monestirs, els gran monestirs, les coves.... Aquests llocs meravellosos em permeten fer el repertori que canto darrerament, que és música antiga i tradicional. Són peces que em permeten actuar en petits llogarrets preciosos romànics, grans monestirs....

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
No es pot aconsellar. Un ha de sentir molt profundament si això és el seu camí, perquè a través d’aquest camí pugui anar canalitzant tota aquella incomprensió que ens genera aquest món i buscar la compensació, que és la bellesa. La bellesa és l’únic que pot fer que aquest món sigui una mica millor. Si sent això, li permetrà sostenir totes les adversitats que li vinguin i tota la injustícia d’aquest món que està més basat en tenir i aparentar que en ser.

12. Què és el que us apassiona de la música?
Que em porta més enllà de mi, posant-me en relació no sols amb les meves limitacions com a persona viva i mortal, sinó que la música viatja enllà del temps i que aquesta música que em fa sentir a mi ara, farà sentir a les properes generacions com ha fet sentir a anteriors.