Entrevistem a Tortellinis

Tortellinis, es un grup que es diu així, no perquè ens agradi la pasta; sinó perquè som de Tortellà.

Són un grup de 8 joves d'entre 16 i 19 anys, amb ganes de menjar-nos el món. Presentem amb molta il·lusió el nostre primer treball discogràfic: "En un Racó del Món (2016, RGB Suports)".

L'estil que els defineix és el mestissatge. Una mescla festiva de rumba, reggae i ska.

La seva música fa venir ganes de ballar, cantar i riure.

El grup està format per:

- Nil Gallego Louzao // Veu

- Ànnia Sala Solanich // Veu

- Martí Ollé Alavedra // Guitarra espanyola i elèctrica

- Guillem Durante Ferrer // Baix elèctric

- Martí Reig Vilas // Bateria i percussió

- Ferran Reig Vilas // Teclats i trombó

- Eloi Tomàs Massana // Saxofon i segones veus

- Albert Pradas Masó // Trompeta

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Des de ben petits la majoria ja realitzàvem activitats relacionades amb el món de la música (cant coral, llenguatge musical, aprenentatge d’un instrument, etc). El seguir creixent com a músics i viure noves experiències en aquest món fa que la música ens ocupi gran part del nostre temps avui dia.

2. Com es crear el projecte “Tortellinis”? Perquè aquest nom? Qui formeu part del grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Un grup de 4 amics que anaven junts a l’escola i compartien també aula de música. Va sorgir la idea de fer un grup de música per tocar el que ens agradava, però en cap moment ens havíem plantejat que el grup creixeria tant. Tortellinis va ser el nom que se’ns va acudir perquè 3 dels 4 membres vivíem a Tortellà, un poble de la Garrotxa i també era el poble on havíem estat escolaritzats i crescut com a persones. I com que sonava divertit i també estimàvem la pasta, doncs així va ser. Actualment Tortellinis el componem 8 joves d’entre 17 i 20 anys: Ànnia Sala (veu), Nil Gallego (veu), Martí Ollé (guitarra), Guillem Durante (baix), Ferran Reig (teclat i trombó), Albert Pradas (trompeta), Eloi Tomàs (saxòfon), Martí Reig (bateria). Referent a l’evolució del grup, vam començar tocant en esdeveniments del poble de Tortellà, més endavant en bars i locals petitons dels voltants de la comarca per donar-nos una mica a conèixer, que va ser quan vam treure la nostra primera maqueta “Carai Carai” (2010) gravada a Can Galí Studio. Al cap d’uns anys vam començar a tocar en festes majors de pobles de la Garrotxa. El 2014 va ser un any important pel grup, ja que va suposar un abans i un després, amb la incorporació d’una secció de vents, un canvi de baixista i una altra cantant, vam doblar el número de components. Al cap d’un any  vam enregistrar la nostra segona maqueta “Deixa’m dir-te”  (2015) a Òssia Produccions, gravada per Xavier Batlle. L’any 2016 va ser un any de “consolidació” pel grup amb la gravació del nostre primer disc “En un racó del món” a Estudi La Vall, produït per Marc Martin, que va desembocar en l’entrada del grup dins una empresa discogràfica, RGB. Aquest mateix any vam llançar dos videoclips de les cançons “La Fortuna” i “Deixa’m dir-te”. Actualment, 2017 és l’any que el grup fa el seu  10è aniversari

3. Quins mitjans i col·laboradors heu tingut per promocionar-vos?

Vam rebre suport de diferent gent, gràcies a petits detalls del destí. D’entre gent que ha cregut amb nosaltres hem de destacar sens cap dubte en Marc Martín de l’Estudi La Vall, que ens va donar l’oportunitat d’entrar per la porta gran gravant amb ell el disc que vam treure l’estiu passat, “En un racó del món”; i actualment RGB Suports, la discogràfica que va decidir apostar per nosaltres i actualment ho segueix fent.

Els mitjans que utilitzem per a estendre la nostra música són ràdios, televisions locals o fins i tot revistes i en ocasions algun diari. Però un mitjà que el considerem realment crucial, és el contacte. Aquest punt és clau per a construir una bona imatge ja que en el món de la música cal que la gent que treballi o col·labori amb tu es senti còmoda. Qualsevol persona! Des del tècnic de so o de llums en un concert, fins al públic o bé els portaveus de la discogràfica. Tota persona té dret a ser tractada amb respecte i això s’agraeix molt. Així doncs, no només es tracta del contacte amb intermediaris, no. Cal un contacte, real, de cara a cara, que permeti a l’altra persona identificar-te i tractar amb tu de manera més natural i sincera. S’ha de mostrar interès per les persones.

4. Que trobarem en el vostre proper CD? Com es dirà?

Encara no podem revelar res de tot això, per tant, recomanem als curiosos segueixin les nostres xarxes socials TORTELLINIS (Facebook), tortellinis_musica (instagram) o pàgina web (www.tortellinis.cat) per a estar al corrent de totes les novetats!

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a Tortellà i comarca?

Ens trobem realment en un període musical de molta experimentació. Constantment apareixen grups que proposen un so que crea ja directament un segell propi i intransferible. Actualment el públic està més absorbit per la música enllaunada i amb això ens hi hem trobat diverses vegades. Els concerts en directe passen en un segon pla, si no t’has fet un nom entre els grans i per això et cal definir-te i ser inconfusible.

Per tant, nosaltres estem just en aquest pas previ d’experimentació per a topar amb un ambient que ens defineixi. Està clar que encara no estem entre els grans del nostre estil, però esperem trobar aquest so que ens faciliti el camí.

Tortellà i pobles veïns han estat sempre de tradició musical, podries trucar a qualsevol porta del poble i trobar-te un músic jubilat d’orquestra/cobla o bé un veterà que encara viu del seu instrument. Actualment però, a diferència potser d’altres comarques, aquest afany d’aprendre i de descobrir s’ha anat perdent entre els més joves i la curiositat es va quedant enterrada sota la comoditat. No hi ha tant interès per la música en directe i això justament dificulta el camí a grups emergents com nosaltres.

6. Com definiríeu la vostra música?

El nostre estil és el mestissatge, una mescla entre ska, reggae i rumba, tot i que en directe sorgeixen també altres estils.

7. Com us plantegeu els propers concerts? Quins són?

El propers concerts ens els plantegem tal i com vam fer amb els anteriors, d’una banda, encarats a transmetre, a crear un vincle amb la gent que ens escolti. Bàsicament fer de canal entre la nostra música i tu i sentis el que volem explicar-te. D’altra banda, fer-te moure, vibrar i sacsejar-te perquè et diverteixis tant com nosaltres a l’escenari.

El concert més pròxim és a Tortellà, el nostre poble, el dia 12 d’Agost, que cau en dissabte. Com podeu imaginar serà un dels més especials de la temporada, per tant, us recomanaríem que no us el perdéssiu!

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

El nostre millor concert com a músics fins el moment potser seria el que vam fer per celebrar els 10 anys de grup a la Sala La Mirona. Va ser un concert molt especial amb gent molt especial tant a dalt i com a baix de l’escenari.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Seguim grups de tots els estils. Com hem dit, estem encara en el període de descoberta i, per tant, ens estem documentant. Escoltem grups més propers com: oques grasses, txarango, doctor prats, Iseo & Dodosound, etc.

Tot i que últimament ens sentim més identificats amb certs grups estrangers com: Deluxe, Mellow Mood, Sticky Fingers, Dub INC, etc.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

Un grup navarrès anomenat Iseo & Dodosound.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Realment tenim molts plans de futur. Ens agradaria poder tocar a tot arreu i conèixer un munt de gent. Però l’objectiu més pròxim creiem que seria encarar-nos a un Canet Rock o bé una Acampada Jove.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

No perdre el nord. Marcar-se un objectiu comú i endavant picant pedra fins que s’aconsegueixi. Dins un grup es necessita iniciativa, implicació i força per primer, ensenyar a volar el projecte, i finalment volar amb ell quan sigui el moment.

L’altra cosa que també voldríem destacar que trobem imprescindible, seria la necessitat de la dialògica entre membres sana i empàtica. No es pot tirar endavant un grup de música si els seus músics estan tant ocupats a escoltar-se que s’obliden d’entendre a la resta.  Calen una certa cohesió i acords mutus.

13. Què és el que us apassiona de la música?

L’enorme capacitat d’expressió que porta implícita. Cada una de les cançons, vol dir alguna cosa per nosaltres i ens evoca uns records o altres. I aquell moment en que la treus de la seva virginitat etèria i la mostres a altres i veus que arriba, és màgic. I cada vegada que veus que algú davant teu està cantant el que un dia vas pensar, et mires a tu mateix dins l’altre i és enormement íntim. Es crea un vincle, com si fóssiu tots un mateix ésser.