"Cuerda pa rato" és el nou i tercer disc d'Alma de Boqueron

"Cuerda pa rato" és el nou i tercer disc d'Alma de Boqueron 

La presentació oficial dels disc serà diumenge 29 d'octubre a les 18:30 Centre Moral de Gràcia (Ros de Olano, 9)

Es diuen Alma de Boqueron , són del barri de Gràcia de Barcelona però tenen"Cuerda pa rato" no és

el que sembla. Perquè aquest tercer i nou disc no és un caprici de músics que intenten aprofitar el bon estirada de la rumba. Aquest àlbum compta amb una amalgama d'estils que van més enllà d'aquest estil musical. I és que fans de Los Rodríguez, Delinqüentes i la cançó d'autor podrien perfectament adaptar al "boqueronismo" com credo musical, però també es per els amants de la cúmbia, o del tango. Aconseguir tot això i embolicar-lo en un so propi i fresc no és fàcil, per això aquest tercer disc és tot un èxit.

La formació la integren dos catalans; Jordi Nacenta (veu i guitarra) i David Antonin (calaix, cors i

percussions) i dos veneçolans, membres de Luz Verde, el prestigiós grup nominat a un Grammy

llatí en 2014: Carlos Mendoza (guitarra, baix, cors i percussió) i Willbert Álvarez (guitarra i

cors). I estan entre els nostres llançaments després d'haver realitzat més de cent concerts a l'esquena i

comptar amb dos discos que van haver de ser reeditats perquè els seus fans van esgotar en ambdós casos les existències comprant-los en els seus concerts. I tot això, sense suport promocional previ. Suport que ara els brinda Alícia Música i que s'han guanyat gràcies a cançons que fan olor de hit, com aquestes odes als moments d'oci de cap de setmana ( 'De vermuteo'), l'enganxosa 'Camarero' i altres cròniques del revers de les nits d'eufòria etílica:  "Yo sé perder" i el seu significativa lletra: "qué hice yo ayer, que me he tatuado una palmera / Tanto beber, tanto beber, debí beberme la cartera". Però també, declaracions d'amor amb olor de salnitre a 'A tu vera' i altres que tracen més aviat l'altra cara de la moneda, el dolorós desamor ( "Se apagó la mecha"). I ull, que aquesta cançó inclou una col·laboració de luxe, la de la nord-americana Tori Sparks.

El disc ha estat gravat, mesclat i masteritzat a Medusa Estudi pel prestigiós Roger Rodés, amb

qui ja van registrar el seu anterior disc. Està finançat per Verkami i es va gravar en temps record: en només 4 dies mitjançant la tècnica de "doble-directe" les primeres preses amb calaix i guitarres i després passant sobre elles veu i baix, per acabar adornant-ho tot amb cors i percussions vàries. "Cuerda pa rato" es refereix a una evolució respecte als seus discos anteriors: "Guitarrazos de Sobremesa" reflectia aquests menjars entre músics amb guitarres per les postres i les copes, lloc del qual va sorgir la banda. El segon va ser "Raspall-Caracas" (que en vam parlar al blog LMALF http://lamusicaamanseixlesferes.blogspot.com.es/2016/01/parlem-de-alma-de-boqueron-i-el-seu.html) perquè reflectia la fusió de ritmes rumberos i tropicals. Amb el tercer al·ludeixen a la seva

última màxima: ara que tenen clar el seu camí no pensen abandonar-mai.