Pèl de Gall es va formar la tardor de 2008 quan dos joves pollets menorquins (Francesc i Ernest) que compartien pis a Barcelona van començar a composar cançons. En un principi tot era fer ‘piu piu piu’ sense cap tipus d’objectiu ni motiu més que per passar el temps i riure una estona. Però després de penjar ‘Indewein’, ‘Relacions dins s’estable’ i ‘Què cony!’ a les xarxes socials i veure que estaven agradant, van decidir formar un galliner complet i començar a donar canya en directe.
Des del primer concert l’agost de 2009, no han parat de crear noves cançons i de lluir les crestes en directe. I a dia d’avui, el grup ja acumula 32 cançons enregistrades en tres discs, quatre videoclips, i una llarga llista d’actuacions en directe tant a les Illes Balears com a Catalunya i Andorra.
Durant els gairebé 7 anys en què Pèl de Gall va tenir un peu a Barcelona i l’altre a Menorca, pel grup hi va passar ‘lo millor de cada casa’: músics com a cabres entre els quals s’hi troben Felip Silva, Javi Bisbal, Albert Viñés, Francesc Torres, Enric Marquès i Oriol Iglesias.
Però l’any 2016, Pèl de Gall es va establir definitivament a Menorca, on Francesc Pons i Ernest Martí van composar noves cançons que acabarien formant el nou disc ‘Totes ses deixades són perdudes’, que seria publicat el juny de 2017.
Després del retorn del baterista Sergio Bernhardt i el teclista Biel Janer (membres de Pèl de Gall durant els primers anys de vida del grup) i amb la recent incorporació del baixista Xavi Martí, Pèl de Gall torna a estar a punt per seguir donant-ho tot en directe!
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
La principal motivació és la de crear música i compartir-la amb la gent. Quan de petit comences a escoltar música, si aprens a tocar algun instrument, llavors és un no parar, ja que per la resta de la teva vida tindràs la necessitat de fer música, sigui en un àmbit mes privat, sigui en públic i en concert.
2. Com es crear el projecte “Pèl de Gall" i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Teniu altres projectes paral.lels o anteriors?
Pèl de Gall va començar com una espècie de passatemps. N’Ernest i en Francesc compartien pis a Barcelona i van començar a crear cançons junts i a penjar-les al myspace, en aquell moment encara hi havia myspace... El fet que a amics i coneguts els agradessin les cançons i el projecte, ens va animar a seguir composant, i posteriorment, vam decidir muntar el grup per començar a tocar en directe.
3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar la vostra música?
La nostra música s’ha creat i produit sempre a casa en estudis casolans. No obstant, a l’hora de publicar el darrer disc ‘Totes ses deixades són perdudes’ vam decidir comptar amb l’experiència i professionalitat de David Rossell, que ens va mesclar els temes, i de Juanjo Muñoz, que ens ho va masteritzar.
4. Quina diferència hi ha entre la primera formació i el primer disc i el darrera formació i darre disc?
Per Pèl de Gall hi han passat diversos músics, tot i que la base (Francesc i Ernest) sempre ha estat la mateixa. Però la principal diferència és que en l’actualitat el grup està afincat a Menorca i tots els músics viuen a l’illa. En anteriors etapes, teníem membres catalans i el grup estava instal•lat a Barcelona.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a ses illes?
La música catalana ha tingut sempre una escena molt rica i variada, amb una qualitat musical molt alta. Fa 20-30 anys, els grups més populars eren els que feien rock català, tot i que actualment el panorama ha canviat i són uns altres estils els que atreuen al gran públic. Pèl de Gall sempre ha buscat fer una música que ens agradi i de la que ens puguem sentir orgullosos, tot i que això suposi no entrar ens segons quins circuit comercials, i potser ens tanqui algunes portes. En altres paraules, el fet que no toquem rock més aviat dur, fa que ens costi una mica més encaixar en segons quins festivals.
6. Com definirieu la vostra música?
Rock "catxondo"!
La nostra música està plena de moviments carregats i plens d'energia, ritmes ràpids i riffs potents, però sense deixar mai, cançons més lentes i melòdiques. La temàtica de les nostres lletres abraça els temes que rodegen la vida d'un jove (o no tant jove): nits d'alcohol i festa, amor i desamor, i experiències de la vida quotidiana. Amb un evident toc menorquí, vénen carregades d' humor, que no deixen indiferent a ningú.
7. Quins son el propers concerts que fareu?
Ara tenim una actuació a la sala Enfants de Barcelona el proper 2 de desembre. El 23 de desembre en tenim una prevista a Menorca (Ferreries) i a principi d'any tornarem a Mallorca, ja que fa temps que no hi anem, i molta gent d'allà ja ens ho demana.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músic i espectador?
Com a músics, els millors concerts com a músic van ser el primer que vam fer a Menorca, on vam rebre per primera vegada el calor del públic i ens vam adonar que valia la pena seguir endavant. Un altre concert que no oblidarem mai va ser la nostra actuació a la Telecogresca l’any 2010. Qualsevol músic no pot evitar sentir-se realitzat després de tocar en un escenari com aquell i formar part d’un festival d’aquelles característiques. Com a espectadors és molt complicat escollir-ne un. Metallica, Iron Maiden, ACDC, Dream Theater, Ramstein, Megadeth, Slayer, Sepultura... Tots els concerts han tingut les seves peculiaritats, les seves fortaleses i les seves debilitats. No obstant, sempre recordarem el concert de Megadeth i Iron Maiden a Badalona el 1999, en el retorn de Bruce Dickinson. La posada en escena, l’escenari i els efectes visuals, però sobretot el calor del públic, van ser increíbles.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Al llarg de la nostra infància fins a dia d'avui, ens hem empapat de música més bé "durilla". Rock-heavy, progressiu... Començant per Metallica, passant per Dream Theater i acabant per System of a Down. Però també ens va marcar molt la moguda del Rock Català que hi va haver en el seu dia a Catalunya i a la resta de Països Catalans, destacant , evidentment els Ja t'ho Diré, de la nostra terra.
10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Sincerament fa temps que no escoltem una banda nova que ens hagi enganxat especialment. Tenim la sensació que des de ja fa temps, la indústria en molts de casos ha passat per sobre de la música. Les directrius o paràmetres estan molt marcats i, si te'n surts, et quedes fora, i això és una llàstima, ja que és una trava per l'autor el qual no pot desarrolar tota la seva creativitat.
Si voleu que us diem la veritat, últimament a l'hora d'escoltar música hem tornat als clàssics, ells si feien el què volien.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
En algun festival d’estiu on hi hagi música durant hores i hores.
12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que si estan gaudint del què fan, i si veuen que el seu projecte està agradant, que lluitin i no es rendeixin mai, i que no tenguin por a invertir diners, sempre amb cap, en un disc i en un bon videoclip. Al final, tota llavor treu el seu fruit.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Tot!
No hay comentarios:
Publicar un comentario