jueves, 22 de febrero de 2018

JULES treu avui el seu tercer disc "Polígons"


JULES publica el seu tercer disc “Polígons” (Petits Miracles, 2018). El compositor, lletrista i coproductor barceloní presenta un elaborat recull de 13 cançons de pop-rock d’autor vibrants i lluminoses, lleugeres però intenses, senzilles però misterioses.

 Gravat a Arctic Wave Studio (BCN), “Polígons” és un disc de indie-pop que coqueteja amb el folk i el rock, i neix, com els anteriors, d’una veu i una guitarra acústica. Les seves cançons es troben molt a gust en un punt intermig entre el primer disc “S’ha de reiniciar”, de tall més intimista i acústic, i el segon “Vers la llum”, molt més contundent i elèctric. 

 En aquesta nova entrega, però, s’hi incorpora un nou instrument: el teclat. Ja sigui en forma de piano o d’orgue elèctric, hi està present a tots els talls del disc. De fet, en directe, és freqüent gaudir de la música de JULES en format de duet acústic (veu i guit. acústica + piano).

 Amb una producció menys recarregada que el disc previ,  les cançons de “Polígons” tenen una senzillesa enganyosa, una fragilitat sustentada sobre una base ben sòlida i una lleugeresa que s’enlaira a partir d’assenyades reflexions. Són cançons que entren bé des de la primera escolta i que, a mida que es van escoltant una i altra vegada,  desvetllen els seus misteris poètics i musicals.

 Farcides de metàfores i dobles sentits, les lletres parlen de temes ja presents a la seva discografia com ara les relacions humanes (no només de parella, sinó també de poder), la importància dels llocs a les nostres vides (el tòpic llatí del locus amoenus) i la llum (com a fenòmen físic i al.legòric), i també de temes no tractats abans:  la paternitat ( tres cançons en parlen) i el pas del temps. Tots aquests temes acostumen a barrejar-se entre ells, a trobar-se en una mateixa cançó, en una continua invasió del món exterior en l’interior, i una exploració constant del que hi ha afora des de l’interior.

 Tanmateix, dos són els temes principals del disc que, d’alguna manera, impregnen el conjunt: la recerca inútil, però absolutament necessària, de la plenitud-felicitat, i la dictadura de la raó.

 De fet, el disc s’havia de dir, inicialment, “Les nostre raons”, que s’oposa a la idea d’una Raó Única i Imposada, però, donada la situació política actual, hi havia el risc que s’interpretés com  un eslògan partidista. Per això es va preferir titular el disc com l’últim track: “Polígons”, que parla d’aquesta imprescindible i inútil recerca de la felicitat.

 Podríem estar, doncs, davant d’una darrera peça que completa una trilogia formada per “S’ha de reiniciar”, “Vers la llum”, i ara “Polígons”? Pot ser, el temps dirà si el pròxim treball de JULES segueix el mateix camí o es desvia, però el que sí és clar és que, per la temàtica de les lletres, per la forma de composar i per la font des de la qual brolla la música,  “Polígons” és la tercera secció d’un tríptic musical.


No hay comentarios:

Publicar un comentario