viernes, 6 de julio de 2018

Entrevistem la banda de Cambrils "La Tortuga que nunca tuve"

La Tortuga Que Nunca Tuve és un grup de Cambrils que neix de la fusió de diferents estils musicals (Rumba, Reggae, HipHop ..)


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Sònia: Vaig començar en quest fantàstic món de la música a l’edat de 5 anys, quan mons pares em van apuntar al Conservatori de música de Reus.
La motivació que ha fet que mai l’hagi deixat de banda és difícil de descriure, però seria una sensació semblant a la necessitat que tenen els fumadors de fumar. Fer música em produeix benestar i és una part molt important de la meva vida.”    
Javi: juntament amb el Cristian vam començar a fer rap als 12 anys aproximadament. A grans trets, la motivació va ser l’oportunitat d’expressar-nos identificats amb altres artistes i tot el que abasta la cultura Hip-Hop.
Adrià Roc: Amb 13 anys hem vaig endinsar en el món de la música per fixació amb el meu germà, que toca el saxo. Els meus pares hem van apuntar a l’escola de música de la Banda Unió Musical de Tarragona, on un parell d’anys més tard vaig començar a formar-ne part de la seva banda juvenil, el meu primer “grup de música”.
Belén: vaig començar a cantar de ben petita, quan el meu avi era el meu únic espectador i m’escoltava dia si dia també. Poc a poc el voler dedicar-me a la música va anar creixent, ja no era una cosa passatgera com pensaven els meus pares. Així que em vaig treure la por i vaig començar a actuar davant de tota l’escola any rere any, poc a poc em vaig anar endinsant en aquest meravellós món, fins que després de formar part de petits grupets locals, el Javi em va trucar per formar part de la Tortuga. Tot el que he après a sigut de manera autòctona. La meva motivació sempre a sigut la sensació i el sentiment que es recrea en el meu interior quan cantó, faig música i gaudeixen del que faig, fa que em senti totalment plena, com si fos el engranatge que li dóna sentit a la meva vida.
Uri: Jo de ben petit vaig cantar a la coral infantil de La Verge Del Camí a Cambrils, però fins l’adolescència no se’m va despertar la necessitat de fer música. Primer al grup de grallers de “Tota l’Endenga” amb uns 14-15 anys, després aprenent a tocar la guitarra pel meu compte, potser pel fet d’anar de ben petit a un cau, on es canten moltes cançons amb els companys i es fa caliu mentre es comparteixen vivències. La motivació és simplement crear música i intentar fer crear emoció a l’oïent, potser el que personalment em motiva més és crear més que no pas qualsevol altra cosa.

2. Com es crear el projecte “La trotuga que nunca tuve”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El projecte neix d’un viatge en direcció al centre educatiu on el Javi, el Borys i l’Uri estudiaven. Ja es coneixien d’una anterior etapa en que estaven en diferents grups i van parlar de fer una cançó tots junts. La cosa es va anar enredant i al final no va ser només una cançó, sinó que vam pensar en crear un projecte com la Tortuga, aviat es van unir l’Adrià Triviño, com a caixa gitana, i la Rocío Martinez, veu femenina i el David Reñones, cap a raper. De cara al nostre primer concert, vam cridar components del grup on també tocava l’Uri, Zero, perquè ens ajudessin a fer un directe més potent, l’Albert Escribano, com a baixista, i el Yoel, com a bateria, que es quedarien amb nosaltres fins la reestructuració del grup. per donar un toc singular a la nostra música, l’Uri, que coneixia la Sònia, la va trucar per si s’apuntava a la festa de La Tortuga, com així va ser i més tard, vam fixar el guitarrista elèctric Aitor Marchante.
Per motius personals i de compromís, vam reorganitazar el conjunt fins la formació que som ara, no només com a grup de música, sinó sempre com a grup d’amics.
Les membres actuals de La Tortuga Que Nunca Tuve son: Sonia Gil (flautista), Adrià Roc (trombonista), Belen Serrano (Cantant), Oriol Bargalló (cantant i guitarrista), Cristian Borys (raper i productor electrònic) i Javier Galán (raper).
Javi y borys van tenir diferents grups de rap abans de formar part de la tortuga: Puño cerrado, Broken Brains, Cartablanca i OtherMotherBrothers. 
Belén va cantar primerament en una orquestra que es deia La Matinada, més tard va formar part del grup 6th replica on feien rock alternatiu.
L’Adrià mai havia format part d’un grup de música, només s’havia mogut en el món de la música clàssica tocant en agrupacions com la Banda Unió Musical de Tarragona o a la Big Band Jove de Tarragona. 
Sonia mai ha format part d’un grup de música com el de La tortuga Que Nunca Tuve. Gràcies als seus estudis en el conservatori ha tingut l’oportunitat de participar en diferents agrupacions musicals, com la Banda Simfònia de Reus. Actualment, és membre de la Banda Municipal de Lleida, la Banda Unió Municipal de Lleida i la Jove Orquestra de Ponent.
L’Uri anteriorment va formar part d’un grup de música de mestissatge entre la rumba i el reggae i el pop, Els Caravana, com a guitarra i veu. També va fer concerts en solitari. Durant un temps i compaginant amb el grup de la La Tortuga Que Nunca Tuve, era el teclat d’un grup de pop/rock, Zero.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?
Uri: Som un grup de poble i de barri obrer, amb consciència de classe i amb pocs mitjans per gravar la nostra música, ja que hem fet un gra esforç per poder-ho fer. Per gravar la nostra música vam comptar al la col•laboració del nostre amic Eric Berengué, de Back to Soul Studio, a Cambrils. 
La promoció potser és un dels nostres talons d’Aquil•les, ja que no hem pogut invertir en aquest aspecte i hem anat picant portes a diferents mitjans de comunicació per si algun es volia fer ressò del treball que havíem fet. fen-t’ho, alguna cosa hem aconseguit, però és molt complicat fer-se un lloc, tot i que seguim treballant, amb il•lusió i ganes de tirar el projecte endavant.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?
Roc: El moment en el que veus que t’has classificat a la final del Sona9 no t’ho pots arribar a creure, ser escollit entre tants i tants grups excel•lents de Catalunya crea una incertesa en un mateix inimaginable… Quan ja ho tens tot assumit és el moment de sentir responsabilitat per treballar més i oferir la millor música que tens al públic i sobretot és el moment de gaudir més amb la música i d’aprofitar l’oportunitat que Sona9 ofereix.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com es el panorama musical a Cambrils?
Uri: Dins el panorama de la música catalana ens veiem com un grup novell, amb il•lusió i amb moltes ganes de passar-ho bé i fer passar-ho bé a la gent, procurem transmetre molta força i energia als nostres concerts, sense oblidar que som també un conjunt reivindicatiu, amb una base de forta crítica social, no podem separar una cosa de l’altra. Tenim molt camí per fer... hem de seguir treballant. És difícil encasellar-nos perquè som diferents a la resta de grups del panorama musical català, almenys que nosaltres sabem.
El panorama a Catalunya és d’un nivell altíssim, si bé considero que pot ser preocupant que la música més escoltada sigui sempre de les mateixes vessants; sembla que a Catalunya només es faci o pop/folk, o ska i rumba, quan, evidentment aquests estils ens agraden i hi ha molt nivell, però també d’altres estils que no surten als mitjans també es fa bona música. Potser seria bo fomentar l’esperit crític i mostrar més varietat de música. No només passa a Catalunya, sinó que a nivell internacional veiem com des de les ràdios i mitjans sembla com si ens vulguin fer empassar la música que volen, amb estils com el reggaeton.
Com ja he dit, ja des de fa uns anys, la música feta a la nostra terra té una qualitat brutal, i això també es reflecteix al nostre poble, Cambrils. Hi ha molts conjunts bons que provenen del nostre municipi. El cas més clar són les companyes de Roba Estesa, però també hi ha grups emergents com els nostres amics de Vivèrrids o La Clandestina que cal destacar i que de ben segur aviat estaran sonant per tots els racons de Catalunya.

6. Com definiríeu la vostra música?
Sònia: La definiria com una música que al escoltar-la transmeti bon rollo, alegria, positivisme, molta energia i sobretot moltes ganes de ballar i passar-ho bé. A part de fer reflexionar i conscienciar a la gent de determinats temes socials dels quals tots som partícips, indirecta o directament.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? 
Sònia: Ens els plantegem de tal manera que sorprenguin al púbic i no el deixin indiferent. Pretenem oferir un espectacle tan musical com visual que cridi l’atenció de l’espectador. Sense deixar de banda el nostre principal objectiu que és fer ballar i gaudir a la gent al igual que ho fem nosaltres cada cop que fem música. 
Les dates de concerts que tenim confirmades són: l’Acampada Jove, a Montblanc, amb la data encara per confirmar.
Esperem seguir omplint la nostra agenda els propers dies, estem amb moltes ganes de trepitjar escenaris.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Belén: Personalment considero que un dels nostres millors concerts a sigut el últim realitzat el dia 26 de Maig a Reus en el concurs Musicamp. També ens ho vam passar molt bé a la Sirollada per la Festa Major de Lleida, malgrat les condicions de pluja, vent i fred, el públic va respondre molt bé.  Tampoc tenim gaires a triar ja que els membres actuals que formem L.T.Q.N.T fa molt poc que hem iniciat aquest camí junts. Cada cop sentim més nostre l’escenari, els nervis ja no juguen males passades, suposo que per això em quedo amb el últim concert realitzat, perquè vam poder ser nosaltres mateixos, vam connectar amb el públic, sempre intentem gaudir al màxim, encara ens queda molt camí per recórrer, perquè això acaba de començar i procurarem cada cop fer-ho millor.
Com a concert que em marqués, encara recordo el dia que vaig assistir al últim concert que va realitzar la Gossa Sorda al Viña Rock, crec que va ser a un dels millors concerts dels quals he assistit. És respirava un aire de tristesa, un aire ple de emocions, van emocionar-me des de el inici fins al final, van aconseguir treure'm alguna llàgrima, crec que van ficar tot el seu amor i dedicació en aquell concert, a dies d’avui quan escolto cançons seves no puc evitar reviure aquell moment que per mi va ser màgic. 

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
Javi: Som un grup que no es limita ni es tanca a cap estil concret per això penso que tenim influències molt variades com per exemple: Aspencat, La Gossa Sorda, Señora Tomasa, Obrint pas, Ovidi Montllor, Mafalda, Zoo, La otra, Los chicos del Maiz, Atversaris, SFDK, Tremenda Jauria, La Troba Kung Fu, Ira i un llarg etz.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Roc: Gambas kon Fimosis. 
Borys: A nivell nacional -> El CaribeFunk, Mi.Amargo. Nathy Peluso, Lauren Nine, Kyne, Organic Name, SHRLSTN aka Maluko Kamalo… i en quant a nivell internacional -> A Tribe Called Red, IAMDDB, O’Boy, Yasiin Bey, Caleon Fox…
Javi: Bemba Saoco, Allez!, Prozak Soup, Ed is dead..
Com podeu observar, la fusió és “rara” inclús en la música que escoltem entre nosaltres. Tots tenim gustos molt diferents, i creiem que tot això l’únic que fa és enriquir-nos, sobretot a l’hora de crear ens ofereix un ventall molt més ampli de possibilitats i idees.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Uri: A nosaltres ens encanta anar a tocar, per on sigui, ja que ens encanta mostrar la música que fem, a tot arreu on ens vulguin escoltar, estarem encantats d’anar a tocar. Si bé és veritat que des de que hem reconfigurat el grup encara no hem tocat a casa nostra, a Cambrils.
Javi: Al Bioritme per exemple ja que es tracta d’un festival amb uns valors que hem representen bastant i penso que aquest es el camí que haurien de seguir altres festivals.

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Borys: Paciència. Tindre paciència i fer la feina ben feta. Nosaltres mateixos volíem córrer mica massa des de la reestructuració del grup i, tot i que estem contents amb el treball realitzat, és a dir, el nostre últim treball (Al carrer!). Pensem que si no haguéssim anat amb pressa li haguéssim pogut treure molt més suc.
També esforç i compromís. Cal treballar moltíssim i cal que es vagi tots a una. És un espai on ens ho passem molt bé però també cal esforçar-se per arribar a bon port. Poques coses surten a la primera i cal practicar tot el possible. els assajos són molt importants.

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Borys: Pràcticament tot el que és capaç d’aportar-nos. El fet de conèixer gent nova, compartir moments, compartir coneixements… el simple fet de veure gaudir algú (ni que sigui a una sola persona) mentre estàs fent allò que t’agrada ja és indescriptible. 
Ens apassiona també tots els sentits que és capaç d’aflorar i la capacitat de transportar-nos entre mil i un records. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario