Maravint són Joana Campo i Xavi Sánchez, dos músics queal 2009 es van traslladar a París per finalitzar els seus estudis del Conservatori. Al arribar a l’edifici on tenien llogat un apartament van conèixer al veí del replà, Jean Marie Maravinte, que es va possar molt content de tenir uns músics al bloc i els hi va demanar poder sentir alguna de les seves cançons. Monsieur Maravinte es va quedar molt parat en sentir que aquells musics no feien cançons pròpies, només tocaven les d’altres compositors. Aquella conversa i moltes altres que van venir més tard, van quedar gravades a la Joana, que poc després va començar a composar, i va decidir anomenar el seu projecte “Maravint”, en record d’aquell senyor parisenc que l’havia inspirat.
El seu disc ha estat qualificat com a “una autèntica joia” al programa “Como lo oyes” de Santiago Alcanda a Radio 3, i “Kilocaloríes”, una de les seves cançons, ha estat inclosa per l’Albert Puig en la llista de les millors cançons “Delicatessen” del 2017 a iCatFM.
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
En el meu cas (Joana) vaig començar de ben petita, volia tocar un instrument i sempre més la música m’ha servit de refugi del món. Molts anys més tard he entès, que en el meu cas, encara que sembli una obvietat, l’instrument ha fet precisament d’”instrument” per arribar a la música.
Jo (Xavi) vaig començar una mica més gran i de seguida vaig saber que volia que la música fos el meu mitjà per viure.
2. Com es crear el projecte “Maravint”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El nom de Maravint és un homenatge a algú que ens va inspirar i sense saber-ho ens va canviar la vida. Fa uns quants anys, quan vam acabar els estudis superiors de música a Barcelona, vam decidir anar a París per veure altres coses, desconnectar, trobar-nos a nosaltres mateixos... amb l’ajuda de la distància del dia a dia. Quan vam arribar a l’apartament ens vam creuar amb el veí del replà, a qui li vam causar una reacció molt simpàtica i aviat vam tenir-hi una amistat. Era Jean-Marie Maravinte, que no entenia que amb tanta música que ens envoltava no tinguéssim res propi, no composéssim. Ell poc a poc ens va ajudar a obrir els ulls a altres maneres de veure el món, escoltàvem altres músiques i va encendre aquest llumenet en mi (Joana). Quan vaig tornar a Barcelona vaig començar a composar i poc a poc vaig tenir prou temes per tancar el primer treball de Maravint “El color de l’aigua”.
El grup el formem el Xavi i jo, però ja fa temps que s’han sumat al projecte el Santi Noriega (guitarra) i l’Eloi López (bateria), sense ells no seria el mateix.
3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?
Ens han ajudat a trobar el so que buscàvem bàsicament els productors (Santi Noriega i Joan Berenguer). Amb ells vam treballar els temes durant mesos colze a colze, davant del piano, fins a aconseguir el so que teníem al cap.
En el tema de la promoció el Xavi és el que s’encarrega de narrar el que anem fent a les xarxes i el que posa el toc d’humor en les fotos que pengem a Instagram.
Amb l’ajuda del Joan Masdéu hem pogut arribar a ràdios, teles, i entrevistes que d’una altra manera hauria estat difícil aconseguir.
4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?
Recordo que ens vam apuntar al concurs a última hora i que gairebé no ho fem, perquè ens semblava impossible que ens escollissin ni tan sols a la primera criba. Quan vam saber que érem dels 18 escollits entre 110 grups, vam embogir d’alegria!
Ens ho prenem com una oportunitat fantàstica per arribar a la gent que no ens coneix. És un autèntic regal que volem aprofitar al màxim.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com es el panorama musical a Barcelona?
El que més ens agrada del panorama musical actual és que hi ha música per tots els gustos. No només hi ha un tipus de música que triomfa entre el públic, sinó que hi ha molta varietat. Això ens fa tenir confiança que també podem trobar el nostre públic. Tot i que sempre ens diuen que la nostra música no és gens comercial, creiem en el nostre discurs i segur que hi ha gent a qui podem interessar.
6. Com definiríeu la vostra música?
Ens l’han definit com a música vaporosa, fins hi tot pop de lírica aquàtica. Ens encanta causar aquesta impressió. Segurament entraríem dins el pop independent. Nosaltres intentem crear la nostra pròpia empremta, buscar el nostre propi so.
7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
Estem aprenent moltes coses en els darrers mesos, les últimes experiències en concert ens fan profunditzar cada vegada més en la recerca del que volem transmetre al públic, tant musicalment comen la idea de l’espectacle més complert. En la nostra pàgina trobareu tot el que anem fent www.maravint.cat
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a músics ens quedem amb l’experiència increïble a l’Antiga Fàbrica Damm dins del marc del Sona9.
Com a espectadors ens va encantar El Petit de cal Eril a l’Apolo, fa un parell de mesos.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Aquesta pregunta sempre ens costa de contestar, perquè la música que influeix és tant la que escoltaven els pares quan érem petits com la darrera novetat que ens ha pogut encantar. Però si que podem dir alguns grups que ens encanten encara que vagin passant els anys. The Do, Poliça, i alguns dels grans com Portishead o Radiohead.
10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Tot i que no és una novetat, l’hem descobert recentment i ens encanta. Una cantautora que es diu Alice Phoebe Lou.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
Ens agrada tocar a qualsevol lloc que ens tractin bé, que ens hi puguem sentir còmodes en quant a so (no sempre és fàcil), que el públic respongui.. no tenim un lloc concret, el Palau Sant Jordi o el Camp Nou ja ens semblarien bé.
12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Nosaltres som aquest grup! Ens trobem just a l’inici d’una carrera que esperem que doni molts fruits. Ens autoaconsellem no decaure, confiar en la nostra proposta i seguir treballant per millorar.
13. Què és el que us apassiona de la música?
La música és la prova irrefutable que la màgia existeix, la màgia de veritat. Perseguim sense treva la sensació de comunicació i de màgia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario