Entrevistem a Simètric

És el nostre alter ego. Simètric sorgeix en mirar-nos al mirall i veure la part que no entens de tú mateix. És l’èxit dels dubtes de les nostres vides. La lluita de trobar-nos dia a dia, cara a cara, amb totes i cadascuna de les dedicions que hem pres mai. Simètric és la recepta per retrobar-nos amb la vida real.

La banda de Barcelona està formada per:  André Sousa (Baix), Vicens Vega (Teclats/Veu), Òscar Gargallo (Bateria i veu)  i Miquel Sala (Guitarra i veu)

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

La necessitat d’expressar els sentiments cap enfora, la visió del món, amb aquesta mescla de conductivitat sensorial que aporta la música, era alliberador, així va començar tot, deixant-se portar.

2. Com es crear el projecte “Simètric"? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

La música que ja començàvem a fer a l’escola d’adolescents no només buscava l’harmonia i la melodia, si no que tenia ganes d’expressar quelcom a les lletres, i van haver bastantes formacions fins que donat un moment, Simètric es va consolidar en conèixer l’Òscar, el bateria. Va ser aleshores quan vam deixar d’intentar expressar-nos en llengües que no eren les maternes, i ens vàrem decidir a expressar-nos en aquella llengua en la que parlen les nostres ànimes. Com que era la primera vegada que només cantàvem en català, i tenint en compte que som perfils molt tècnics amb carreres molt tècniques, sempre em buscat explicar a les lletres la manera que tenim de veure el món.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?

Sempre es hem finançat nosaltres mateixos.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?

Molt agraïts, sentim un agraïment cap al jurat que ens va escollir. No esperàvem, per la qualitat de la maqueta, passar a la fase final, però és ben clar que ens ha motivat a creure més en el que fem.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com es el panorama musical a Barcelona?

De música a Barcelona hi ha molta i de molt bona qualitat, i de pràcticament qualsevol estil. Intentem i intentarem fer-nos el nostre lloc!

6. Com definiríeu la vostra música?

La nostra música es una mescla entre músic d’autor i melodies pop, rock i alguns tocs de funky.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

Dissabte que bé al cafè olé de l’hospitalet, i poc a poc van sorgint coses, s’ha d’estar atent perquè tenim un format molt portàtil i a vegades preparem concerts amb molt poc temps d’antelació.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Un concert improvisat a la terrassa d’un amic. La gent va acabar ballant amb nosaltres, mentre tocàvem. Com a espectador sens dubte un concert dels Australians JET, on el cantant es va llençar al públic mentre tocava la guitarra, i al final del concert li faltava la veu ja que ho havia donat tot, la seva entrega comptava més que la fidelitat del so en directe amb la gravació.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Em escoltat de tot i molt, el que fa confús el nostre estil, des de múcica clàssica, passant pel blues, els rock més clàssic dels Oasis, el rap de Nach o històrics com Led Zeppelin. La llista és pràcticament inacabable.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

Black pistol fire!

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Al palau de la música, seria un somni fet realitat.

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Escoltar-se a sí mateixos, és probablement el més important.

13. Què és el que us  apassiona de la música?

La música és el conductor universal de les sensacions humanes. Ens fa connectar els uns amb els altres, ens fa pertànyer a alguna cosa més gran.