Entrevistem Lo Petit Comitè

Lo Petit Comitè neix al barri de Sants (Barcelona) l’any 2010 amb la intenció de donar sortida a velles i noves cançons de David Vázquez, qui va ser la veu cantant dels Ràbia Positiva. En aquest camí l’acompanyen Edu Rafel (ex LaRumbé) a la bateria, Roger Fe al baix (ex Proyecto Supongo) i Núria Guasch (ex Lacatània i Malas Artes) al violí i a la veu. Tres educadors (socials) i un treballador (social) fent música amb intenció i en positiu. Punk-pop-rock educats!

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Roger: Com sol succeïr, de petit a casa hi havia la guitarra de la meva mare…a partir aquí, tot va venir rodat. A l’adolescència les ganes de transgredir i fer gresca em van fer tocar en algunes bandes…; actualment, per a mi, la motivació principal de la música és aportar un missatge positiu per a lluitar cap a una justicia social.

David: Per imitació dels nostres grups musicals de referència. Personalment em posava el primer disc dels vascos Cicatriz i somiava amb treure aquelles notes amb la meva guitarra. De fet, vaig aprendre a tocar d’una manera totalment autodidàcta i d’oïdes. Tot a base de pura imitació.

2. Com es crear el projecte “Lo Petit Comité”? Perquè aquest nom? Qui formeu part del grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

David: En donar per finalitzat Ràbia Positiva, vaig voler engegar un nou projecte que sortís una mica del circuit i estil de la meva banda de tota la vida. Per això calia fer una recerca de donés sortida a aquells temes que no tenien sortida amb el format de R+. Lo Petit Comitè vol recuperar el petit format en un sentit comunitari i també familiar, on el que cantes arriba a tothom perquè ningú està lluny. El missatge arriba i aquest és el sentit. Menys és més i en acústic també val.

En quant al nom, Petit Comitè estava més que enregistrat, però no amb l’article Lo, així que endavant. Des de que vam començar a principis de 2010 només hem fet un canvi a la formació i el que volem ara que estem consolidats és explorar noves vies de directe, com ara el format acústic que estem mostrant amb un espectacle ben particular. No descartem enregistrar-lo i fer noves cançons a partir d’aquesta format amb el que ens sentim força còmodes.

3. Quins mitjans i col.laboradors heu tingut per promocionau-se?

Sobretot sempre hem tingut el Suport de Kasba music, que ens fa costat. Després, publicacions i mitjans “alternatius” també s’han fet ressò de les nostres aventures. I, per descomptat, tots els col•lectius, locals o centres socials o culturals que han confiat i confíen en nosaltres.

4. Quants discs teniu?

Tenim dos treballs complets, “No callarem fins a tocar a Ferreries “ (Rock de Kasba 2013) i “Piròmans a l’iglú” (Rock de Kasba 2016). Hi ha també altres cançons que han aparegut en treballs recopilatoris, algunes d’elles inèdites que no apareixen als discos oficials.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama al Barcelona? 

Roger: el panorama de la música catalana a mi m’agrada definir-lo com a dividit en dues seccions: la primera, que agrada a l’establishment i no molesta, la que és pur entreteniment, plena de subvencions i amb un missatge superfluu; i la segona, la que no surt als grans mitjans i lluita dia a dia per obrir-se cami, tot molestant al que no vol ser molestat. La música que emprenya i la que fa pensar. La música per explicar i transformar, més aproximada a la realitat.

6. Com definiríeu la teva música?

Roger: ens agrada defirnir-la com a Punk-pop-rock educat! El secret de la mescla és que els quatre membres treballem en el món social i amb persones en risc d’exclusió. Som tres educadors i un treballador social, i això vulguis o no es veu reflexat en el nostre missatge.

David: Venim d’estils molt diferents i la idea d’incloure un violí en el format tradicional d’una banda de rock, preten ser el nostre tret diferencial.

7. Com us plantegeu els propers concerts? Quins són? 

Normalment fem un concert al mes, donat que la intenció no és anar molt més enllà donat que estem posats en altres mogudes que ens mantenen actius en el món social. El grup és una eina més. Si al juliol vam estar al festival Paupaterres de l’Urgell, aquest agost estarem tocant a Menorca, al setembre a Barcelona tocarem per a les entitats catalanes d’acció social, a l’octubre som a Sant Feliu de Llobregat i al novembre a la Lleialtat Santsenca. Com veieu, no ens aburrim pas.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 

Roger: com a espectador recordo un “bolazo” dels Jamiroquai al palau d’esports de la Vall d’Hebrón. Com a músic, recordo especialmente un concert a la Sala Sidecar, plena, amb molta connexió entre la gent i els músics.

David: Mai oblidaré la primera vegada que vaig veure l’Evaristo de la Polla Records en directe l’any 90 al Palau d’Esports de Barcelona. Com a músic recordó moltíssims, amb Lo Petit Comitè tots aquells on la gent comença asseguda i acaba donant-ho tot, per sort en són uns quants i si em paro a pensar em surt Banyoles, Tàrrega o la Riera de Vallcarca.

9. Quines són les vostres influencies musicals? 

David: Cada membre de la banda en tenim de diferents; però mooolt diferents! Anem des de Kortatu fins a Iron Maiden passant per Ramones i fent parada a Calle13.

Roger: Però el David, amb la seva làbia,  ens porta al seu terreny… jejeje :-)

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

Roger: la última de totes és de fa just un més; com que estic a la comissió de festes del carrer Perill (Vila de Gràcia combativa i popular), en programar els concerts d’aquesta festa Major he descobert als Alison Darwin, una banda molt jove de Vallcarca que ho petaran segur.

David: Ezetaerre, rap combatiu amb tornades des de la Galiza que no surt als mitjans de comunicació del règim

11. Un lloc on us agradaria tocar?

A qualsevol lloc on ens tractin bé i creguin en la música fora de la indústria més salvatge.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Roger : Sobretot mantenir l’humiltat fins a les últimes conseqüències, i que vigilin amb els “voltors “ que hi ha a la indústria musical.

13. Què és el que us apassiona de la música?

Roger : la seva capacitat transformadora, i el poder d’unió que té entre els pobles. I sobretot, l’empoderament que dóna a les persones més vulnerables que, a través d’ella, poden tornar a recuperar la fe en si mateixos. La música arriba a llocs de la nostra ànima on ningún pot arribar.

David: La música també ens ha permès conèixer molta gent, molts indrets, molts projectes i interactuar amb tots ells al mateix temps. Aquesta unió que s’estableix no té preu.